diumenge diari de sessions

300 dies en funcions

17.10.2016 | 06:53

després de dues eleccions
Ahir va fer tres-cents dies que el govern espanyol està en funcions. Si a aquesta dada li sumem el 54 dies transcorreguts des de la dissolució del parlament l'octubre de 2015 i les eleccions del 20 de desembre de l'any passat, dóna el resultat d'un any sencer sense un funcionament a ple rendiment de les institucions. Ara el dilema és a la teulada del PSOE, que sap que ha d'optar pel mal menor i que prengui la decisió que prengui tindrà danys en la seva reputació. Que diferents que haurien estat les coses si des del minut 0 el PSOE hagués optat per marcar la legislatura amb un govern dirigit i permanentment condicionat pel parlament.
Si de les eleccions del desembre en sortia la suma d'un govern alternatiu, de les eleccions de juny també en sortia un govern alternatiu, però aquest cop els socialistes havien de comptar amb els sobiranistes catalans i bascos. Diuen que el procés sobiranista causa estralls en la política catalana, i tal vegada és cert, però també en causa en la política espanyola perquè si avui el socialisme espanyol es troba en hores crítiques és precisament per la seva divisió interna a l'hora de formar un govern alternatiu amb sobiranistes.
Rajoy deu esperar fumant un puro el resultat d'una pugna. És cert que les més altes instàncies de l'Estat s'han implicat a fons perquè hi hagi investidura abans de final de mes, però els poders fàctics ja no són el que eren -afortunadament. El resultat el sabrem en la postura que adopti el Comitè Federal del PSOE el 22 d'octubre. Res està escrit.

barrionuevo sí, homs no
Els 152 diputats del PSOE el 1993 van votar en contra del suplicatori al diputat i exsecretari d'Estat d'Interior José Barrionuevo, que va ser condemnat i va ingresar a presó sentenciat autor de la trama del GAL, la guerra bruta de les clavagueres de l'Estat contra el terrorisme. Inacceptable en un estat de dret. Ara, els diputats del PSC i del PSOE han anunciat que votaran que sí al suplicatori que el Tribunal Suprem ha demanat al Congrés dels Diputats per poder jutjar el diputat Francesc Homs.
Els vots dels socialistes eren clau per tombar la balança cap a la denegació o tramitació del suplicatori. Homs està acusat de fer possible la consulta del 9 de novembre de 2014. A vegades hi ha decisions que marquen una evolució. En una societat, la catalana, on el 80% són partidaris que es pugui celebrar un referèndum, a on porta la postura del PSC? Els espais polítics es van recomposant. I el PSC no cal que temi per la creació de la federació catalana del PSOE que aquests dies alguns socialistes estan promovent. Ja han fet el pas ells preventivament. L'inventari de baixes va creixent.

un partit que ha de pensar
Ahir Miquel Puig, home sempre inquiet i sovint incòmode, publicava un article al diari Ara amb el provocador títol de Convergència mai ha pensat. Després d'una primera lectura rabiuda per part meva, he deixat que el dubte em permeti pensar millor. No puc sostenir la idea que Convergència mai ha pensat perquè seria tant com dir que he format part d'un exèrcit d'illetrats acrítics. Un partit que ha governat en diferents etapes i circumstàncies i que té una forta presència municipal i implantació territorial. Però accepto que el Partit Demòcrata, que vol recollir allò que de bo va tenir Convergència, ha de fer un esforç per enfortir-se en el camp de les idees.
Durant massa anys vam tenir un o potser dos pensadors, amb un to moralista que ara ha quedat impugnat per la realitat dels fets. Després va venir una etapa una mica agònica d'administració del poder acumulat. No cal mirar més pel retrovisor i criticar el que ja es passat. Només dic que certament el Partit Demòcrata, que s'ha construït ràpidament en pocs mesos, té molta feina a fer per presentar-se amb una plataforma programàtica consistent.
Per això, hem de ser un partit amb bons socis europeus -partits i fundacions de pensament. No només amb les definicions ideològiques clàssiques, sinó amb la resposta als reptes més presents en la societat: repte demogràfic, treball de qualitat, educació de qualitat, adaptació a la societat postindustrial, defensa dels drets internacionals i posició pròpia sobre política internacional i els grans fenòmens que acceleren el món d'avui. Tot això ho hem de fer i amb pocs mesos de coll. Confio profundament que ho podrem fer. De fet, per això he pensat que valia la pena ser-hi i sumar esforços. 

el cartell de fires
El cartell de les Fires de Girona d'aquest any és una deliciosa obra d'art. Una nòria amb els animals del tapís de la creació encimballats. Les autores són Nuri Faig i Roser Matas. El bestiari del Tapís de la Creació del segle XI ha baixat a les Fires del Segle XXI. Els colors de tardor li donen una elegància única. El cartellisme, una de les belles arts que des del segle XIX no para de sorprendre'ns i alegrar-nos. Moltes gràcies.

les eleccions que vénen
El 30 d'octubre hi ha la segona volta de les eleccions a Geòrgia i l'11 de desembre les eleccions parlamentàries a Macedònia. Avui mateix hi ha eleccions a Montenegro. Segurament, en els tres casos, els semblaran notícies remotes. També el desembre hi ha eleccions parlamentàries a Romania. Fa uns anys Romania semblava un país llunyà, però avui és un país de la Unió Europea amb un president de la minoria germànica. Més que els esforços tan difícils d0ajudar a remuntar la situació política a Ucraïna -que conec prou bé i que sé com de difícil és-, ajudar a l'enfortiment institucional dels Balcans occidentals i del país més avançat o occidental del Caucas és una causa que pot donar bons resultats en el curt termini. Sempre omple molt ajudar als que surten del pou de dècades de governs no democràtics i de pocs anys de democràcies imperfectes. Mirin el mapa de l'Est. Als Balcans hi volen jugar la Unió Europea, Rússia -en el cas de Sèrbia- i Turquia -en el cas de Bòsnia i d'Albània. Els Balcans són la gran falla entre dos antics imperis. Són un lloc únic, extraordinari. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema