dissabte El túnel

Últimament, la policia espanyola ha enxampat una vintena de menors magribins travessant a peu el túnel del tren de Belitres per introduir-se furtivament a França. Diuen que els xavals es juguen la vida. És possible, encara que difícilment els envestirà un tren amb el poc trànsit ferroviari que hi ha. Aquest és un túnel amb 140 anys, mancat de tot tipus de mesures de seguretat modernes, però sí que té petites coves, separades per pocs metres de distància, per refugiar-se dels trens.

Us ho explica algú que quan tenia l'edat dels magribins també travessava a peu, i moltes vegades, aquest túnel per anar de festa a Cervera. També fèiem el mateix amb el seu túnel bessó per anar-nos a barallar amb els de Colera. Caminant pel túnel mai ens va passar res a cap de nosaltres. Ni durant la tornada, que us puc assegurar que la fèiem en condicions més aflacades.

Sempre he pensat que els nens d'abans teníem uns àngels de la guarda omnipresents.

diumenge Inventant tradicions

Els castells i els castellers em provoquen la mateixa emoció que un plat de verdura bullida amb pollastre a la planxa sense sal. I quan veig gent que puja damunt de gent en alguna plaça de Girona em sento completament desplaçat. Partint d'aquesta insensibilitat manifesta, fa un temps observo amb descreença com aquesta activitat originària de Saragossa i les festes del Pilar es va convertint, degut a la fatigosa insistència dels mitjans de comunicació, en una tradició i símbol d'una catalanitat que potencia conceptes poètics com la unió, el valor i la força. Estic convençut que si es dediquessin tantes hores de televisió als concursos d'escopir lluny pinyols d'oliva, també els podríen convertir en tradicions nacionals.

dilluns L'aigua és de girona

Avui l'Ajuntament de Girona ha decidit iniciar un procés que pot acabar l'any 2020 amb la recuperació de la seva aigua. La gestió de l'aigua potable, en mans d'empreses, és complexa, sobretot perquè durant anys a l'empresa i a la política els ha interessat que així sigui per motius inconfessables. Moltes d'aquestes empreses han convertit un bé públic en un riu de bitllets, cobrant al ciutadà més del que li tocaria pagar, com a mínim a Girona, on l'aigua és titularitat de la ciutat.

Està molt bé que es recuperi allò que és dels ciutadans, però cal seguir la pista dels diners durant els darrers anys.

dimarts Cotxe elèctric

Un dels reptes vitals que tenim com a societat és lluitar contra la contaminació. En aquest sentit, la viabilitat del cotxe elèctric és una de les millors notícies. L'Ajuntament de Girona ha decidit que no pagaran per aparcar a les zones blaves i verdes de la ciutat. I si ho demanen només hauran de pagar el 25% de l'impost de circulació.

Totes les mesures que serveixin per fomentar aquest vehicle són una magnífica notícia, però encara insuficient: a Catalunya, només 4 de cada 1.000 cotxes que es matriculen són elèctrics (dades del mes de juny). A Noruega són 1 de cada 4.

Els ajuntaments poden avançar de forma limitada. Han de ser polítiques d'estat molt contundents les que possibilitin que es disparin les vendes d'aquests cotxes. I molts estats, com hem comprovat amb les eleccions espanyoles, són titelles de les grans corporacions. És inquietant que els grans productors de petroli no se'ls vegi massa preocupats per l'evolució del cotxe elèctric.

dimecres Confraries

El sistema de confraries de pescadors és un desgavell. Són organitzacions que estan dirigides per una junta que voten els armadors però que, suposadament, disposen d'una estructura de fiscalització de l'administració. En realitat tenen un sistema d'organització i de comptabilitat arcaic, ple de vies d'aigua. Els mateixos pescadors fa anys que ho saben, tot i que els és molt còmode seguir com estan.

La falta de sistemes de control ha provocat que, una vegada més, s'hagi descobert un forat econòmic a la confraria de Blanes, suposadament provocat pel comptable de tota la vida. Fa uns anys ja en van descobrir un d'un milió d'euros que va fer caure el president i el secretari, que facturaven a la confraria els viatges, els àgapes i les putes.

Temps enrere un pescador em reconeixia que per la falta de control s'hi han fet molts disbarats.

Dijous deures a l'ajuntament

El nou cap de la policia municipal de Girona ha posat deures a l'Ajuntament. Demana que li contractin 30 agents més. La ciutat s'ha fet massa gran per només 140 policies. La crisi ha impedit un creixement proporcional de la plantilla i ara els agents han de fer moltes hores extres per cobrir la gran quantitat d'activitats que s'organitzen a la ciutat.

No es pot fer un plantejament turístic com el que pretén l'actual govern sense tenir el serveis proporcionats, en aquest cas a costa de debilitar la policia municipal. La neteja també s'ha ressentit d'aquesta falta de proporcionalitat. Girona és una ciutat més bruta, i sobretot més tacada, que fa uns anys.

Divendres dividir el zero

El PSC es va debilitant en proporció al seu malencertat seguidisme del PSOE. Les comarques de Girona, on les dues ànimes del PSC van ser més evidents, en són un clar exponent. Aquí el PSC s'ha convertit en un partit petit i parasitari que CiU contracta per completar majories i barrar el pas a ERC, al seu soci i enemic. Ha passat a Girona, Figueres i a Olot.

El PSC fa temps que hauria d'haver recuperat la seva autonomia amb un grup diferenciat al Congrés dels Diputats. Però sempre han tingut por que els muntin la federació catalana del PSOE. Ara tenen una oportunitat per fer-se valer perquè un PSOE descaradament andalús difícilment donarà el pas de dividir el socialisme a Catalunya. El zero no es pot dividir. IcetaParlon tornen a estar davant d'una cruïlla decisiva.