L´edat mitjana de la maternitat a Catalunya es va situar el 2015 en 31,9 anys. Això ha suposat que, des del 2005, l´edat mitjana de les mares s´hagi endarrerit un any, pel descens de la fecunditat de les dones joves i per l´augment de la fecunditat de les dones de 35 anys i més. Les comarques gironines no en són una excepció, perquè el 2015 la majoria de les mares gironines van tenir els seus fills entre els 30 i els 35 anys. De fet, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès i la Selva són les comarques de la demarcació que van concentrar les franges d´edat més elevades.

En el cas del Baix Empordà, els 34 anys van ser l´edat en què les mares van tenir més nadons (el 8,64% del total). A continuació es van situar els 33 anys (amb el 7,01%) i els 32 anys (amb el 6,85%). A la Garrotxa, els 35 i els 32 anys van ser les edats en què les mares van registrar més naixements (ambdues franges amb el 9,21%). Al Gironès es van concentrar als 32 anys (amb el 7,65%) i als 35 anys (amb el 7,13%). Pel que fa a la Selva, els 35 anys va ser l´edat en què les mares van tenir més nadons (el 7,68% del total).

Així mateix, a la Cerdanya, els 35 i els 33 anys van ser les edats en què les mares van registrar més naixements (amb l´11,03% i el 10,34%, respectivament). Al Ripollès, d´altra banda, es van concentrar als 34 anys (amb l´11,60%). També al Pla de l´Estany, els 34, els 33 i els 32 anys van ser les edats en què les mares van tenir més nadons (en tots els casos, el 8,57% del total). Finalment, la fecunditat de l´Alt Empordà va esdevenir de les més joves, ja que es va situar als 30 i als 32 anys (amb el 7,21% i el 7,14%). Pel que fa a les franges d´edat més altes, amb mares de 50 anys o més, només es van registrar tres naixements entre totes les comarques gironines: dos al Baix Empordà i un a la Garrotxa.

Fi d´una tendència a la baixa

Malgrat l´endarreriment de l´edat mitjana de la maternitat, la natalitat a Girona segueix sent una de les més altes de Catalunya i el 2015 va trencar una tendència a la baixa prolongada, amb un augment de l´1,5% respecte a l´any anterior.

Des del 2008, el nombre de naixements a la província no havia parat de caure any rere any. Segons dades de l´Idescat, però, aquesta tendència s´ha trencat perquè els naixements han passat de 7.405 el 2024 a 7.518 l´any passat, un registre fins i tot superior al del 2013 quan es van registrar 7.509 naixements a Girona.

Les taxes de natalitat a l´àrea gironina estan al voltant dels 10 naixements per mil habitants. De fet, per demarcacions, es tracta de les xifres més altes de Catalunya. I és que els territoris gironins lideren el rànquing amb 11,8 naixements per mil habitants al Gironès; 11,2 al Pla de l´Estany i 10,7 a l´Alt Empordà. Pel que fa al nombre de fills per dona, les comarques gironines tornen a estar entre les dades més elevades de Catalunya. En concret, han registrat aquest 2015 un índex de fecunditat d´1,5 fills per cada dona. En paral·lel, la província de Girona s´ha mantingut com l´àmbit català amb una de les proporcions més altes de naixements de fills de mares estrangeres, amb prop d´un terç.