El Pla Especial de l'Alta Garrotxa va tornar a ser motiu de debat al ple del Consell Comarcal de la Garrotxa. Les normes van ser redactades entre el 2008 i el 2010. Des del 2010, el Pla està pendent de l'aprovació del Parlament de Catalunya. Tant el Consell Comarcal de la Garrotxa en les persones del president, Joan Espona (CiU), i del vicepresident i alhora president del Consorci de l'Alta Garrotxa, Santi Reixach (CiU), l'han reclamat en diverses ocasions. Per la seva part, el PSC va arribar a presentar una proposta de resolució per tal de reclamar al Parlament l'aprovació del Pla, el juliol del 2013.

Al ple del Consell ha aparegut en moltes ocasions quasi sempre a través de la veu de Josep Guix, portaveu del PSC. En el darrer ple Guix va exclamar que li sabia greu perquè era coneixedor dels esforços d'Espona i de Reixach, però va qualificar d'inadmissible la situació del pla. Va etzibar: «Lamentem que el Departament que ha de tirar endavant aquest pla ens prengui el pèl d'aquesta manera».

Guix va valorar que mentre el pla està sense aprovació, els habitants de l'Alta Garrotxa pateixen. Va argumentar que les persones amb ganes d'iniciar alguna activitat no poden, perquè el pla està pendent d'aprovació.

La resposta va anar a càrrec de Joan Espona, president del Consell Comarcal per CiU. Va dir: «El problema del pla per a l'Alta Garrotxa no ve de cinc anys, ve de molt més enrere». Va situar el problema en època del govern del tripartit (2006-2010).

Tal com va explicar Espona, el Pla Especial de l'Alta Garrotxa va ser redactat entre el 2008 i el 2010. Llavors van fer el Pla com una alternativa a la reclamació de fer de l'Alta Garrotxa un parc natural. L'empresa encarregada va fer un treball de camp, en el qual van participar veïns, ramaders i ajuntaments. A finals del 2010, el Pla estava fet i presentat. Va ser quan van tenir lloc les eleccions al Parlament de la tardor del 2011. Després dels comicis, el que havia estat Departament de Medi Ambient del tripartit va passar a ser un afegit del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Medi Ambient.

Titularitat

Paral·lelament, l'aportació de la Generalitat al Consorci de l'Alta Garrotxa va quedar retallada de manera que el Consorci va perdre més de la meitat dels treballadors i van haver de traslladar la seu de Sadernes a les instal·lacions del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública a la carretera de Riudaura a Olot.

Espona encara va alertar d'una altra circumstància. Segons ell, la Llei de Sostenibilitat i Racionalització dels ens locals (ARSAL) marca que la Generalitat en tant que principal agent finançador s'ha de fer càrrec del Consorci de l'Alta Garrotxa. Va avisar que en el proper ple és molt probable que hagin d'aprovar uns estatuts, perquè l'ARSAL deixa molt clar que la responsabilitat ha de ser del major inversor.

En els seus orígens, el Consorci de l'Alta Garrotxa era un ens autònom, però pel maig del 2015 el Consell va aprovar l'adscripció del Consorci. És a dir, el va afegir directament a la seva organització, per causa de l'ARSAL. Llavors, el president del Consell Comarcal, Joan Espona, ja va alertar que l'Estat potser no acceptaria l'adcrispció. Va demanar que si no era acceptada, no fos debatuda.