Diumenge - Dietari

El cava va néixer fa 200 anys a Reus, encara que un senyor de Cadaqués em va explicar una vegada que cava i xampany es van inventar allà perquè el benedictí Dom Pérignon va fer una estada al monestir benedictí de Sant Pere de Rodes i els va copiar la fórmula. La teoria no l'he escoltat a ningú més.

Cada vegada que obro una ampolla de cava penso en el que és i el que podia haver estat aquest vi. Hi ha caves excepcionals, enmig d'un oceà de caves flatulents amb més sucre que raïm. Com a marca de territori ja es pot dir que el cava ha fracassat perquè no ha aconseguit fer-se un nom d'excel·lència com el xampany. És així per culpa dels beuratges semitòxics que embotellen les grans firmes del Penedès i per l'irracional cafè per a tots que va representar la creació de la incoherent regió del cava, que abraça mitja Espanya.

Diumenge - CALA PORT D'ESCLANYÀ

Des d'Aiguablava agafo un accidentat abrupte però bellíssim camí que discorre entre pins i que m'acaba portant a una cala que concentra tot allò que ha assolat part de la Costa Brava: ciment i usos privats. És la cala Port d'Esclanyà, just abans de la de Fornells. La cala està ocupada per una grandiloqüent mansió definida com d'estiueig i cap de setmana que s'estructura a partir d'una gegantina sala menjador i una biblioteca que planeja damunt del mar.

La gegantina casa té un apartament per als propietaris, un apartament per a la filla i un apartament per als dos fills. A més a més d'habitacions per a convidats, té un garatge per a diversos cotxes i dormitoris per al servei i per al xofer. Tot això és una unitat arquitectònica lligada per un teulat de voltes trapezoïdals. Tot i tenir la cala com a pati de la casa, té una piscina en perfecta geometria amb la petita badia. Els còdols de la platja estan sepultats per una gegantina plataforma de ciment que arriba fins a l'aigua, suposadament per pujar i baixar barques (això és il·legal).

Al costat hi ha un impactant embarcador, amb casa de serveis inclosa, que rep el nom de Club Sant Joan d'Aiguablava. A l'entrada té un rètol que prohibeix el pas, emparant-se en una concessió de la dictadura de 1965 (la Llei de Costes ho va prohibir). Rètol que òbviament no respecto. Un passeig que comença amb bellesa i acaba amb aquesta visió horrorosa.

Begur és l'indret amb més restes d'embarcadors i ocupacions il·legals.

Dilluns - SOTMETRE I DOBLEGAR

La delegada i els subdelegats de l'Estat a Catalunya s'han convertit en una mena de governadors caribenys de l'època colonial. De l'època dels pirates i corsaris. Fonamentalment es dediquen a vigilar la part independentista del país, que pel que fa a nombre d'ajuntaments són majoria. La subdelegació del govern a Girona investiga els ajuntaments que des de fa anys obren el dia de la Hispanitat. Algun ja ha anunciat que ni tan sols contestaren la carta del "governador". La representació de l'Estat a Catalunya no serveix al ciutadà. El PP l'ha convertit en un departament de control ideològic. Volen sotmetre i doblegar en lloc de convèncer. Els caldria repassar la història colonial per saber com acaba tot plegat.

Dimarts - PARC CIENTÍFIC

La Universitat de Girona exigeix que les administracions salvin del tancament per ruïna el Parc Científic i Tecnològic. Un equipament que algú va ensorrar amb una infausta gestió. Ara es pretén que tots els ciutadans paguem els plats trencats, mentre que la Cambra de Comerç, sempre bel·ligerant quan es tracta d'exigir a les administracions, amaga el cap sota terra.

És possible que el parc sigui molt important per generar talent. Però abans de salvar-lo amb els diners dels ciutadans s'ha de respondre una pregunta: per què va fer fallida? Repasseu els vividors que hi han remenat les cireres. I s'ha de refer de dalt a baix el seu funcionament perquè la política i els polítics -aquí incloc Universitat i Cambra de Comerç- no hi puguin merdejar.

Dimecres - LLORETITZAR

Lloret de Mar, igual que Salou, s'han convertit en dos estigmes sense capacitat de deixar de ser-ho a mitjà termini. Són el símbol del turisme de bijuteria. El turisme de borratxera que va popularitzar Montserrat Tura i aquest nou terme que avui ha utilitzat el secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte. Ha parlat de la "lloretització" del model turístic, per descriure l'explotació laboral i l'estafa a la seguretat social per part d'un determinat sector hoteler i de la restauració. Les pernoctacions han pujat un 7% i la contractació només ha augmentat un 3%. La diferència s'ha perdut, segons Compte, durant aquesta "lloretització" del sector.

Dijous - PENES PER ALS MENORS

El president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, reclama que els jutges puguin aplicar penes més severes contra determinats menors. Que en alguns casos se'ls pugui equiparar als adults per evitar que cali la sensació d'impunitat que hi ha entre alguns, ja que la meitat dels menors d'entre 14 i 17 anys que es condemnen a comarques de Girona són reincidents.

Certament existeix el problema de la sensació d'impunitat, però seria excessiu deixar en mans dels jutges determinar els casos en els quals s'equiparin les penes dels menors amb la dels adults. S'està donant un excessiu poder, en alguns casos, o una excessiva càrrega de responsabilitat, en altres, als jutges.

Divendres - SEXISME MALENTÈS

El sexisme és, per definició, discriminar una persona del sexe oposat. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, està confosa. Ha reclamat retirar tots els pòsters que ha posat el circ Raluy a la ciutat perquè els considera sexistes. Hi apareixen dues patinadores sense patins. Res que no es vegi a la funció perquè és el seu uniforme de feina. A mi em capta més l'atenció un altre cartell: el de la mirada melancòlica del pallasso Lluís Raluy. Diu Madrenas que no té problemes amb la nuesa sinó que es venguin homes i dones com a producte eròtic. El Raluy és premi Nacional de Circ, premi Catalunya, premi Ciutat de Barcelona i Creu de Sant Jordi.

Se'm fa estrany veure com una alcaldessa convoca una declaració per parlar d'un pòster, vestida de negre rigorós i fent teories sobre aretologia i erotisme. El problema del sexisme és molt seriós com per convertir-lo en propaganda. Posats a fer prohibim les escultures d'Aristides Maillol i de Rosa Serra o els quadres de Paul Gauguin, de Sandro Botticelli i prohibim a les biblioteques els llibres de Henry Miller i Charles Bukowski.