Aquesta alumna de primer any d'Administració i Finances vol ser advocada però, de moment, manté aquest propòsit en stand by per la dificultat d'una persona amb sordesa profunda, com ella, a accedir a la informació i a l'educació. Així ho afirma Mar Nadal, qui subratlla el fonament de la seva denúncia: l'experiència pròpia.

Sap l'origen de la seva sordesa?

Encara no, però segurament sóc sorda des de bebè. M'acaben de fer una anàlisi per saber si és una malaltia o genètic, però pensem que va ser per un virus.

Per què ara, les proves?

Perquè tota la vida m'han preguntat: si en un futur tens fills, seran sords, oients...? Ho faig per mi, vull saber què em va passar, però també m'imagino el futur.

Sobre la visita de la consellera al Vallvera, sabia que aniria a la seva classe o va ser casualitat?

Casualitat. Aquell dia, la professora ens va dir que vindria.

I va decidir aprofitar l'ocasió?

Tenia la intèrpret, tot coincidia. Va ser perfecte.

Per què era important fer-ho?

Perquè a Catalunya hi ha problemes d'intèrprets a l'educació. A Barcelona hi ha l'únic lloc on s'ofereix educació bilingüe a l'obligatòria, amb llengua de signes i oral al mateix moment i al mateix nivell. Si ets de Girona, Lleida o Tarragona no t'ho ofereixen i et sents obligat a fer l'educació oralista.

La seva família mai es va plantejar enviar-la a Barcelona?

No, els meus pares treballen a Salt, el meu germà estudiava aquí... I també per problemes econòmics. No és fàcil anar-te'n a estudiar a Barcelona.

Tornant a la consellera. Què n'opina de la seva reacció, lloant el seu esforç per superar la manca de recursos de l'administració?

Intento que la meva opinió sigui el millor possible. Està molt bé que estigui molt contenta del meu esforç, però també ha de buscar més recursos perquè no sóc l'única persona sorda. La consellera ho va dir com per quedar bé, però és un tema complicat i no va donar una solució. Va dir que no hi ha suficients recursos, però jo penso que si s'hi esforcessin més podrien cobrir totes les hores d'intèrpret. Necessitem una accessibilitat a la informació que no tenim.

Quantes classes fa ara amb intèrpret de la llengua de signes?

Tinc 15 hores setmanals de 33 hores de classe.

Des de quan té aquest suport?

Des del postobligatori, al grau mig de FP, fa tres anys.

A l'etapa obligatòria no!?

Jo tampoc ho entenc, perquè un intèrpret és una necessitat.

A Catalunya hi ha deu CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius) i l'únic de Girona està, precisament, a Salt. Quin suport n'ha rebut?

Actualment, només fan un seguiment de com avança el curs. Vol dir que hi ha una logopeda que, dues vegades a l'any, et pregunta què tal va el curs.

I, fins ara, com s'ho ha fet per seguir les classes?

No és gens fàcil. Tot ha estat gràcies a la meva mare, sense ella no hauria pogut. Jo portava totes les assignatures a casa i ella m'ho explicava tot una altra vegada.

A la seva escola, era l'única alumna en aquesta situació?

Sí, era l'única alumna sorda. Tenia 5 hores de logopeda a la setmana i quan vaig ser més gran, 4.

[La mare apunta: "Se l'emportava de la classe, feia l'hora de logopeda i tornava a l'aula. A dintre de la classe, cap tipus de suport].

O sigui, estava a classe...

Sis hores!

... i ho repetia tot amb la mare, s'examinava i ha anat aprovant.

Sí, sí, també he tingut algun problema, però els normals. De vegades, les explicacions que em donava la meva mare eren diferents de les d'algun professor.

Ho ha fet amb el temps previst.

Sí, és clar, però jo m'he hagut d'esforçar més que la resta de companys. Per mi, han estat quasi 24 hores treballant.

I com ho viu?

Hi ha un punt que ja m'he acostumat, però moltes vegades m'adono que no m'assabento de res i em sento una mica inútil. Mires què fan els companys, intentes seguir-los... Per exemple, un professor de vegades es gira a la pissarra, està parlant i jo, de cop, ja no rebo cap informació. M'ho he perdut tot! I tampoc és culpa seva, els professors no estan formats en com parlar a una persona sorda.

Llegeix els llavis?

Sí, sí, puc entendre perfectament el català i el castellà. Podria seguir les classes, però si el professor està movent-se a la pissarra o si és home i porta bigoti és molt difícil d'entendre la boca.

Què pensa quan el Govern parla d'ensenyament inclusiu?

Que és totalment el contrari. No ens ofereixen ni els serveis ni els recursos suficients. Et diuen: et donem 15 hores a la setmana i a principi de curs has de decidir quines assignatures vols amb intèrpret i quines no. Perquè, és clar, a les altres no en tens. No les suspenc, però és molt més difícil.

Aquestes hores les té des que va començar la FP. Això, quin canvi li ha suposat respecte a l'ESO?

Va ser un canvi molt positiu perquè em va ajudar a assabentar-me de tot, fins i tot del que deien els companys asseguts al darrere. Feien preguntes molt interessants i jo me n'assabentava! També de les explicacions del professor, podia participar a classe i em sento més integrada. A Primària és més assistencial, et sents com en un racó.

A part de casa seva, algú del seu entorn parla la llengua de signes?

No gaire perquè la majoria d'amics són oients i la meva família també. De tant en tant, em trobo amb persones sordes i podem parlar amb llengua de signes.

Quan la va aprendre?

Bé, bé, als 14 anys. Abans, l'havia utilitzat per agilitzar la comunicació amb la meva mare. Ella la va aprendre i me n'ensenyava per poder-nos comunicar.

Està en contacte amb altres gironins amb sordesa?

Sí, de tant en tant, però el que passa és que a Girona hi ha molt pocs joves sords, la majoria ja són adults que han viscut èpoques totalment diferents. Però també està bé intercanviar experiències.

Quan acabi la Formació Professional, quins projectes té?

De moment no vull avançar-me a les coses, però m'agradaria arribar a la Universitat. Tot i que no és gens fàcil. Estem parlant d'un accés a la informació amb poques hores d'intèrpret. Per aquest motiu, no puc avançar-me i assegurar res. De moment, vull viure l'ara, estudiar i ja es veurà.

Quin carrera voldria fer?

Dret, és la meva vocació, m'encanta. Sempre he pensat que les persones sordes tenen dret a moltes coses i hi poden accedir. Som com invisibles. No tenen drets, no se'ls concedeixen i penso que estaria molt bé que una persona tingués la carrera jurídica per poder reivindicar tots aquests drets.

Per millorar la situació, què reclamaria a l'administració?

Per mi, és imprescindible que hi hagi més escoles ordinàries bilingües. És molt important, perquè no vull que els nens sords pateixin el mateix que jo. No és gens fàcil arribar a on estic ara. També vull demanar que busquin més recursos per a intèrprets per totes les hores de classe. Això és molt important.