L'Institut Nacional d'Estadística (INE) diu que els ajuntaments han d'empadronar els veïns que resideixen de manera il·legal en un habitatge, els denominats ocupes. Així ho apunta l'INE en una consulta que va formular una regidora. En concret, una edil socialista del municipi valencià d'Oliva, que va demanar a l'entitat si el consistori ha d'empadronar els ocupes. El motiu és que la població havia rebutjat peticions d'empadronament pel fet que, en la majoria dels casos, els immobles on les famílies deien que vivien estaven ocupats de manera il·legal.

Segons la resposta de l'INE, si el sol·licitant de l'empadronament no és el propietari de l'habitatge en el qual resideix ni disposa d'un contracte de lloguer, l'ajuntament ha d'acceptar altres documents com les factures del subministrament de la llum i de l'aigua. Si tampoc disposa de documentació d'aquest tipus, el consistori ha de comprovar la residència a través d'informes de la Policia Local o de l'àrea de Serveis Socials, per determinar si realment la persona o la família que fa la petició d'empadronament habita en l'immoble que indica. En el cas que es confirmi algun dels requeriments, l'ajuntament haurà d'empadronar el sol·licitant, conclou l'INE.

De fet, la carta que l'entitat va enviar a la regidora del PSOE a Oliva, Ana Morell, posa de manifest que «el padró ha de reflectir el domicili on realment viu cada veí, independentment de les controvèrsies juridicoprivades sobre la titularitat de l'habitatge, de les circumstàncies físiques, higienicosanitàries o d'un altre tipus que afectin el domicili». D'aquesta manera, l'INE va reiterar que el padró municipal es limita a certificar en quin lloc resideix una persona o una família, tal com es deixa clar en la metodologia general del padró (que es pot consultar al lloc web de l'entitat).

A partir del document del padró, es pot accedir a diferents drets com l'educació dels infants, l'assistència sanitària, la prestació d'ajudes socials o la possibilitat de votar en unes eleccions. Així mateix, l'INE apunta -també a la seva pàgina web- que qualsevol persona que viu a l'Estat espanyol «està obligada a inscriure's al padró del municipi en el qual resideix habitualment».

La petició de Ramon Llorente

Aquesta resposta que ha donat l'INE en la consulta d'una regidora segueix l'aposta que va formular el defensor de la ciutadania de Girona, Ramon Llorente, fa poc més de quatre mesos. Llavors, Llorente va fer una recomanació a l'Ajuntament de la ciutat en la qual demanava que els ocupes de pisos o els sense sostre es puguin empadronar. De fet, en la seva petició, va recordar que el consistori està obligat, una vegada ha identificat les persones i ha establert el lloc on viuen, a empadronar-les.

En el seu escrit, Llorente va remarcar la transcendència de l'empadronament, «ja que a més de deixar constància del lloc de residència, limita, condiciona o facilita l'accés a diversos drets». Fins i tot, va insistir que l'INE considera com a domicilis vàlids del padró els denominats microhabitatges, incloses «barraques, caravanes, coves o l'absència total de sostre». En el cas dels pisos amb sobreocupació, Llorente va considerar que «no és un motiu suficient per denegar l'empadronament». Finalment, va subratllar que «cal actuar amb agilitat» en tot el procés de l'empadronament.