Pugen les emissions de gasos contaminants a Girona mentre baixen a tot Europa. Un informe publicat ahir per l'Observatori de la Sostenibilitat revela que els nivells de CO2 que va registrar la demarcació, recollits en un estudi de 2014 i sumats als de la resta de Catalunya han suposat un total de 13 punts més respecte a l'informe anterior.
Aquesta és la direcció contrària que ha agafat el conjunt de la zona Euro, que en el mateix període de temps ha aconseguit baixar el volum de gasos dels 100 als 77 punts. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle com el diòxid de carboni són les responsables directes del canvi climàtic.
Per fer-nos una idea de la magnitud del problema, l'Observatori (format per un conjunt heterogeni d'experts en medi ambient, economia, biologia, geografia, enginyeria i altres professions) aclareix que cada gironí emet més de cinc tones d'aquests gasos a l'atmosfera cada any, una xifra que converteix Catalunya en la segona comunitat autònoma de l'Estat amb més gasos expulsats, amb gairebé el 14% del total per habitant.
Aprofitant el Dia Internacional Contra el Canvi Climàtic, l'Observatori de la Sostenibilitat va fer un balanç de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle des del 1990 al nostre país. Aquestes van registrar un creixement sostingut fins als anys 2005-2006, data en la qual van començar a caure. La crisi va accentuar la davallada i al 2013 les emissions estaven als mateixos nivells que el 1994. Però a partir del 2014 i fins ara l'Observatori detecta un repunt del nombre de gasos llançats a l'atmosfera, un canvi de tendència que coincideix amb la recuperació econòmica.
Efectes palpables
En aquest sentit, l'informe també posa sobre la taula els efectes ja palpables d'aquesta contaminació: «El període 1950-2008 ha registrat un increment mitjà de la temperatura anual a un ritme de 0,21 graus centígrads per dècada sent aquest increment en el període estival, de 0,35 graus centígrads pro dècada». No només això, sinó que també «s'ha comprovat en els últims 30 anys un increment de la temperatura mitjana de les aigües marines d'uns 0,7 graus centígrads, així com una progressiva salinització en les aigües mitjanes i profundes». Per a finals del segle XXI el CSIC preveu un augment de les temperatures d'entre 2,8 i 4 graus centígrads al Pirineu i una reducció de les precipitacions entre 10.7 i 14,8 per cent. L'Observatori conclou: «Espanya no ha fet els deures pel que fa a reducció d'emissions en canvi climàtic. L'Estat ha d'apostar pel futur per una economia baixa en carboni, basada en les renovables, a més de començar a adaptar tots els seus sectors productius al canvi climàtic. Les ciutats, l'agricultura i les costes són especialment vulnerables i han de realitzar actuacions d'adaptació sense més dilació».
