La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge té quatre línies clau al seu Departament: aconseguir habitatge social, permetre el vot electrònic als catalans a l’estranger, redefinir Catalunya administrativament i celebrar el referèndum.

Fa una setmana es van sortejar 26 pisos del bloc de Salt per destinar-los a ús social. El Departament preveu més subhastes a la província?

El bloc de Salt va ser un tema molt específic perquè venim d’una situació difícil que vam poder resoldre positivament per part de la Generalitat fent d’interlocutors amb tots els actors existents però d’una forma continuada nosaltres estem obtenint habitatges del món bancari. Tenim més de 3.600 habitatges que ens cedeixen

També a la província?

Dijous era a Manresa fent unes entregues de claus de Caixabank -en aquest cas eren 40- i n’hi havia per a les comarques gironines. Aquí hi ha ciutats i municipis amb demanda acreditada d’habitatge i cal donar-hi resposta.

Tenen identificades aquestes localitats?

A la llei 24/2015, que és aquesta que el govern espanyol ens va portar als tribunals i ens va suspendre, s’establia que hi havia 72 municipis que tenien aquesta demanda acreditada. Dels gironins són Banyoles, Lloret de Mar, la Bisbal d’Empordà, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Castelló d’Empúries, Figueres, Roses, Girona i Salt.

En les próximes eleccions municipals es podrà escollir l’alcalde de Medinyà?

El parlament de Catalunya va decidir que hi havia municipi i amb això ens resituàvem al que va ser abans d’un decret franquista que eliminava aquest municipi. Al departament de Governació treballem amb el concepte clar que hi ha 948 municipis al país i això vol dir que Medinyà és un d’ells. Per tant, la feina que fem des de Medinyà i des del Govern de Catalunya és perquè en les properes eleccions pugui haver-hi l’elecció d’un alcalde o alcaldessa a Medinyà.

Que l’Estartit esdevingués Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) és el pas previ a convertir-se en municipi?

A dia d’avui no ho tenim sobre la taula. D’EMD n’hi ha múltiples amb una relació correcta amb els seus ajuntaments. Estem fent un procés participatiu [governslocals.cat] on haurem de definir de quina manera estructurem aquest país des del punt de vista local i això vol dir si ens està bé tenir 948 municipis o creiem que han de ser menys o obrim la possibilitat que n’hi hagi més i quins són els procediments pels quals una EMD o qualsevol altre pugui esdevenir municipi.

Quin calendari té aquest procés?

A finals d’aquest any hi haurà un document base que hauran elaborat uns equips tècnics on estan implicats el Govern, les Diputacions, l’AMI, la FMC, l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi de secretaris i interventors. Esperem que el proper trimestre puguem disposar d’un document en el qual haurem definit quines són les línies mestres d’aquest món local.

Afectarà organismes supramunicipals?

Evidentment, afecta tot el que és administració local. Vol dir consells comarcals, diputacions i vegueries. Vol dir establir quants nivells d’administració ha de tenir qualsevol ciutadà per governar-lo i per fer un servei públic.

Suposarà la supressió de consells comarcals, debat que ja va encetar l’exvicepresidenta del Govern la darrera legislatura?

Som un país en el qual si no existissin els consells comarcals en segons quines comarques els hauríem d’inventar perquè estan fent un servei en municipis petits on no hi ha capacitat de gestió.

Potser l’asimetria de Catalunya fa que això funcioni en zones com el Pirineu però calen a la zona metropolitana?

Haurem de veure si cal algun nivell d’administració més o esponjar-ne alguna per un altre costat però això lògicament ho haurà de definir el conjunt d’alcaldes i d’alcaldesses.

És un camí a la reducció de l’administració o a l’ampliació?

No ho plantegem com una ampliació. Som més conscients que mai que els recursos per a l’administració pública tenen unes limitacions i, per tant, és amb aquests recursos que hem de donar resposta als ciutadans i això vol dir que ens hem de plantejar com som més eficaços amb els diners de què disposem, com optimitzem aquests recursos i com optimitzem les nostres institucions i les nostres administracions.

En aquesta redefinició administrativa hi haurà comarca del Baix Montseny?

Vaig estar a la reunió i aquest és un tema que estan madurant i que no ens posaven en aquell moment sobre la taula. No han tingut el plantejament.

El Govern està preparant un sistema de vot electrònic. Quan es posarà en marxa?

Si tot va bé podríem disposar de la llei a finals del trimestre que ve i a partir d’aquí nosaltres hauríem de tirar endavant una plataforma per poder fer el vot electrònic, una prova pilot i un procés informatiu. Preveiem que pugui estar a punt per a les próximes eleccions al Parlament.

Quants gironins se’n podrien beneficiar?

A les darreres catalanes hi havia 196.065 catalans residents a l’estranger, dels quals 15.266 eren de Girona. A l’hora de la veritat només 1.300 van votar, menys del 10%, quan sabem que la demanda era superior al 15%.