Tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa van alliberar fa uns dies 224 crancs autòctons en un rierol de Sant Jaume de Llierca. Abans n'havien alliberat 176 en un rierol de Sant Feliu de Pallerols.
L'objectiu del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és avançar en la recuperació dels territoris aquàtics perduts pels crancs autòctons de potes blanques.
El cranc de potes blanques va ser quasi erradicat dels rierols de la Garrotxa per culpa d'una malaltia transmessa pel cranc americà. Es tracta d'una espècie que va arribar a finals dels anys 70 i es va expandir per tot Europa. El cranc autòcton hauria desparegut sense remei, si no hagués existit el Centre de Reproducció del Cranc de Riu Autòcton d'Olot, depenent del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
A partir del 2004, el Centre va coomençar a reproduir crancs i a reforçar-los en la resistència al fong transmès pel cranc amèrica. Després d'anys de dur esforç, al 2015 van començar a obtenir individus resistents al fong.
Van poder establir colònies a l'inici dels rius Riudaura i Fluvià i han pogut avançar més avall. Han pogut alliberar amb èxit uns 5.000 crancs.
