Campanya a les xarxes socials per frenar una pràctica que utilitzen alguns conductors: fugir quan es troben implicats en un accident de trànsit o bé quan veuen un control de la policia. Aturar la pràctica d´aquests xofers és el que s´ha proposat un agent dels Mossos d´Esquadra de l´Àrea Regional de Trànsit (ART) de Girona.

Per aconseguir-ho ha engegat aquesta setmana una campanya a les xarxes socials -tant a Twitter com a Facebook- en què demana a partits polítics que formen part del Parlament de Catalunya que treballin per posar penes més altes per a aquells que fugen. Sota l´etiqueta #StopAccidentsAmbFuga s´ha proposat arribar a tots els grups parlamentaris per tal que treballin per fer-ho.

I és que, com recorda a les xarxes citant el Reglament General de Circulació, «fugir del lloc de l´accident, estant-hi implicat, sense facilitar les dades a la resta de persones implicades i als agents de l´autoritat» està penat en 200 euros.

L´agent dels Mossos d´Esquadra Ramon Labrador assegura que això és en els casos d´una infracció greu però n´hi ha d´altres de caràcter més lleu que suposen denúncies dels agents que només suposaran 80 euros. A més de la pèrdua dels punts corresponents del permís de conduir en ambdós casos.

L´agent assegura que ha iniciat la campanya després de veure que aquesta pràctica comença a anar a més a les carreteres de la província de Girona. El que considera l´agent és que caldria «endurir la normal i si pot ser que s´introdueixi dins la categoria penal».

Reclam als partits

Reclama que els partits polítics es mobilitzin i que facin canvis en el Reglament General de Circulació per poder posar fi a situacions que en ocasions han acabat amb una vida. Recorda que al seu dia es va endurir durant la Campanya «No vull pagar» dels peatges aplicant sancions als qui no abonaven els diners. Per tant, ressalta, també hi ha d´haver la possibilitat amb la legislació referent a polítiques de trànsit.

Ell proposa que aquesta actitud fos considerada desobediència greu als agents de l´autoritat, ja que representaria castigar els infractors amb una pena de presó que va dels sis mesos a un any. De mo­tius per saltar-se un control policial o fugir d´un accident n´hi poden haver de molts tipus. A Girona entre 2013 i 2014 hi va haver 22 fugitius al volant. Hi ha un exemple recent com ara el d´aquest dissabte passat a la Jonquera. En aquest cas els Mossos d´Esquadra encara estan intentant identificar qui hi ha al darrere de l´atropellament mortal. Va produir-se dissabte pels volts de les sis de la tarda a la Nacional II i la víctima, de 74 anys i nacionalitat francesa, no va morir a l'acte sinó durant la matinada a l'hospital Josep Trueta de Girona.

Pel que ha transcendit fins ara, els Mossos se centren amb un vehicle amb plaques franceses que hauria fugit en sentit sud, la mateixa direcció en què va tenir lloc el sinistre viari. De moment no se l´ha pogut identificar però els vestigis trobats al lloc esperen que els puguin portar fins al fugitiu.

Conductes il·legals

Els motius que van portar aquest conductor a fugir encara són desconeguts, però en la majoria de casos es produeix perquè s´han comès una o diverses conductes il·legals o la por. Hi ha diversos ­exemples de conductors que acaben fugint: no tenir el permís de conduir, no comptar amb l´assegurança en vigor o fins i tot per tenir la ITV caducada. Altres infraccions poden arribar a ser més greus com haver consumit alcohol, drogues o un intent d´amagar fets penals previs o que estigui en crida i cerca.

Un exemple d´una conducta d´aquesta tipologia és la que va tenir el conductor que va atropellar una nena de només quatre anys i la seva mare a Bonmatí. Anava begut i drogat quan va produir-se l´accident de trànsit el maig passat al punt quilomètric 10,4 de la GI-532 quan mare i filla anaven pel voral. La petita va morir i el conductor les va envestir i va seguir el seu camí sense aturar-se a socórrer-les. Davant del jutge, el conductor va assegurar que un testimoni de l'atropellament el va agredir i que per això va fugir.

El jutge de Santa Coloma de Farners, però, va decidir enviar a presó provisional el conductor homicida de Bonmatí i li va imputar sis delictes: d'homicidi per imprudència, lesions, conducció temerària, conducció sota els efectes de l'alcohol i substàncies psicotròpiques i omissió del deure de socors.

El deure de socors, a debat

El deure de socors de fet és un dels delictes que l´agent Ramon Labrador assegura que acaba en no res quan els policies l´atribueixen i posteriorment, davant del jutge, es desdibuixa. El motiu, segons el policia, és perquè «moltes vegades queda en no res, perquè les ferides no proven res». Labrador afegeix que «queden inimputables» perquè els advocats «tenen molt de marge, han de ser casos en què sigui molt clar que la persona quedi desemparada, en un marge en un camí».

Els fugitus al voltant són un tema que preocupa molt en casos d´accidents però també en controls policials. Labrador recorda, però, que tampoc és tan fàcil acusar els conductors quan se´ls enxampen perquè se les empesquen totes.

Assegura, com a exemple, que si es deté algú al cap d´una hora d´un fet pot ser que malgrat que hagi begut alcohol en el moment de l´accident de trànsit després davant del jutge la prova d´alcoholèmia que es faci durant la detenció i malgrat sigui positiva no serveixi perquè sempre pot al·legar que havia begut durant l´estona que havia estat desaparegut de la policia.