Fa més de dos anys que vaig en tren i fins ara no havia tingut motius de queixa, a excepció de fets puntuals comprensibles. En aquest període he viscut tres situacions rocambolesques, dues de les quals en els darrers vuit dies i la de dimarts a la nit és la més esbojarrada de totes. Els trens solen sortir als diaris pels retards, però ara resulta que n'hi ha que marxen de l'estació abans d'hora. Havia enxampat dos combois que arrencaven de Flaçà direcció a Girona un minut abans del temps que marca l'horari de Renfe, però no m'havia passat mai que arribant a l'andana un minut abans de l'hora -comprovat amb el rellotge de l'estació- ja no hi hagués cap rastre del tren. Ni aquelles llumetes vermelles del darrere allunyant-se. Em vaig dirigir a l'oficina d'atenció a l'usuari pensant que potser el meu rellotge i el de l'estació anaven malament, però davant meu hi havia quatre passatgers més que pensaven agafar el tren de les 20.54 i no ho havien pogut fer perquè, segons em va informar un d'ells, el comboi havia guillat a les 20.50, quatre minuts abans. Vaig fer la queixa acusant d'irrespectuosa Renfe o a qui sigui el responsable de la decisió. Era el que em semblava en aquell moment, després d'una llarga jornada laboral i amb ganes d'arribar a casa. I és el que em continua semblant avui [dimecres per al lector] mentre escric aquestes ratlles. Puc entendre que un tren arribi i surti amb un cert retard -hi ha moltes estacions i línies llargues- però no és comprensible de cap de les maneres que surti abans de temps. És irrespectuós. I encara ho és més quan un responsable de premsa de la companyia assegura a Diari de Girona que això «és impossible» perquè el tren va amb l'«horari oficial». Caram, fins i tot vaig comprovar l'hora del rellotge de l'estació amb els senyals acústics de la ràdio, que també són «oficials», i anaven clavats. O sigui que, o bé l'hora de la ràdio no és tan «oficial» i anem tots malament; o bé el rellotge «oficial» de Renfe falla (el de les pantalles interiors del tren anava dos minuts avançat respecte al de l'estació); o bé els que ens vam queixar mentim. Amb Renfe tot és possible.