L'Huracà

14.11.2016 | 07:10

És un huracà que s'ho emporta tot. Els càlculs de les enquestes i les previsions dels experts. El confort de les elits intel·lectuals i les certeses de milers d'afers i expectatives. La suficiència dels homes i dones dedicats a la política i l'arrogant actitud d'alguns mitjans. Una tendència de fons dóna un cop brutal al suflé. En tot l'Occident, els pobles presentem símptomes de còlera. Després de la victòria de Donald Trump no podem mantenir-nos més amb els ulls tapats sense analitzar què tenim al davant i al voltant en termes socials i polítics. Als americans no els podem dir només que han confiat el seu destí a un clown, a un histriònic... a la primera potència econòmica i militar del món no li podem dir només que s'ha abandonat a les pulsions populistes, fortament populistes, d'un grapat d'electors amb reputació de racistes i suposadament incults.
Hi ha un llibre indispensable per entendre una mica millor l'Amèrica que ha donat la victòria a Trump. L'antiga corresponsal de Le Figaro als Estats Units, Laure Mandeville, ha escrit un llibre útil per a aquest escrutini: "Qui est vraiment Donald Trump?", que dóna testimoni d'una certa Amèrica que pateix i està revoltada, que havia sigut rica per les seves activitats industrials però que està tocada avui per l'atur, l'alcohol, el fracàs escolar i la fugida dels seus familiars més joves i la fractura emocional que això suposa. Aquesta Amèrica dels "guetos blancs", satisfeta en el passat per la seva modesta prosperitat, molesta avui pel que ells consideren "privilegis" als que ells anomenen minories, els missatges moralitzans hipòcrites de l'establishment de Washington i per l'evident vinculació de la política de trinxera als grans mitjans de comunicació. Per comprendre el que ha passat, s'ha d'entendre aquesta part dels Estats Units.
Còlera blanca en el sentit literal del terme? Sens dubte, aquesta és l'aliança de la middle Class i de la poor white trash que ha fet possible la victòria de Donald Trump. Malgrat la caricatura! Més del 40% de les dones han votat per Trump, més d'un terç dels llatinoamericans, els latinos, i el 12% dels afroamericans. Els votants que s'han inclinat per Trump no s'han mogut per algun tipus de determinisme "identitari", com indiquen les xifres. Han volgut expressar la seva còlera d'un país que, dia a dia, els dóna menys oportunitats. Aquesta realitat, que l'Amèrica oficial no ha volgut veure i que, encara més, no hem volgut veure i analitzar nosaltres els europeus, retorna a les lliçons de gran envergadura que de fa temps envien les nostres societats. El "no" dels francesos el 2005 a la Constitució europea? No, alguns diuen que allò va ser un mal cop d'infortuni. El Brexit, a Gran Bretanya? Un malaurat accident, diuen uns altres. Com hem d'entendre aquestes paraules que ressonen al discurs polític de l'altra banda de l'Atlàntic? Proteccionisme, fronteres, identitat cultural, conservadorisme... Tot això no ha entrat en el cap i el raciocini de les elits de les grans ciutats davant els missatges enviats des dels "guetos blancs", l'Occident Perifèric, en brillant definició d'Alexis Brézet.
La veritat és que un cert concepte de "postmodernitat" és el que s'esquerda. Després d'haver pensat que la "globalització bondadosa" aportaria apropiadament la prosperitat, que el lliure comerç i els intercanvis abolirien "la política" en termes ideologics... tot això ha tingut un seriós, definitiu avís, amb la victòria de Donald Trump. Són temps de la globalització incerta i dubtosa. Ho escriu un globalista que pensa que ho hauríem pogut fer molt millor. En pocs dies, han caigut els fusibles del políticament correcte. Aquesta política de les paraules. El debat dels quartos de banys "neutres" o la persistència del president Barack Obama de no utilitzar mai l'expressio "islamisme radical". Un candidat desllenguat ha fet del que n'ha dit la llibertat d'expressió un dels seus cavalls de batalla. Ha caigut un cert concepte de "multiculturalisme" entès com la "nova religió politica" que gira la voluntat d'integració cap a la necessitat d'acomodar les societats a la nova diversitat. Tot això ha emergit a les urnes amb gran virulència.
Després d'aquest huracà furiós que no podem considerar una casualitat, ara arriba l'hora de governar. Sòfocles va escriure: "És impossible de conèixer l'ànima, els sentiments i els pensaments de qualsevol home si no li arriba l'hora d'accedir al poder i d'aplicar les lleis". Serveixi això per als Estats Units i per a tants altres populismes que recorren Occident. El món d'ahir només serveix per a un gran i deliciós llibre pendent sobre els 70 últims anys de la nostra vida occidental.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

Un incendi als marges de la carretera de Vilopriu obliga a tallar la via més d´una hora

Un incendi als marges de la carretera de Vilopriu obliga a tallar la via més d´una hora

Les flames, que no es van estendre a la zona boscosa, van afectar una petita àrea dels vorals de...

Banyoles frena els pisos tutelats del Bisbat i vol més protecció del jaciment arqueològic

Banyoles frena els pisos tutelats del Bisbat i vol més protecció del jaciment arqueològic

?L'Ajuntament demana al Patronat Santa Creu que retoqui l'avantprojecte presentat aquest estiu, ja...

Una explosió providencial

Una explosió providencial

Els gihadistes preparaven des d'Alcanar un atemptat molt més mortífer, però la deflagració els va...

«Vam començar a sentir els trets però ens vam pensar que eren focs artificials»

«Vam començar a sentir els trets però ens vam pensar que eren focs artificials»

?«Va ser una sensació de pànic, de por i desesperació i el cor m'anava a 100 per hora», comentava...

Investiguen si la mort d´un home a Sant Just té a veure amb els atemptats

Investiguen si la mort d´un home a Sant Just té a veure amb els atemptats

?Un jove va aparèixer apunyalat dins d'un vehicle que s'havia saltat un control ?No hi ha proves...

Enllaços recomanats: Premis cinema