El Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama ha detectat gairebé 1.500 tumors en quinze anys d’implantació a les comarques gironines, segons el balanç fet ahir per l’Oficina Tècnica que s’encarrega del programa de cribratge en una jornada celebrada a l’hospital d’Olot.
Els responsables del pla de cribratge de càncer de mama, que a la Regió Sanitària està coordinat per l’Institut d’Assistència Sanitària, es va reunir ahir al centre sanitari de la Garrotxa per avaluar els resultats i la resposta ciutadana a la darrera ronda del programa de detecció precoç (2014-2015), dos anys en què s’han pogut detectar 321 casos nous de càncer a les comarques gironines.
L'objectiu del pla de cribratge impulsat pel Departament de Salut és localitzar el càncer de mama en les fases més inicials, abans que el tumor presenti símptomes i quan és més fàcil de tractar, una circumstància que millora el pronòstic de la pacient. El programa convida a participar les dones d'entre 50 i 69 anys, que s'han de realitzar una mamografia cada dos anys.
Des que es va posar en funcionament a Girona, el nombre de dones que participen al programa ha augmentat gairebé un 145%, passant de 26.639 gironines cribrades en la primera ronda (2001-2002) a 65.222 dones cribrades en l’última ronda analitzada (2014-2015). En el seu conjunt, han participat al programa un total de 317.929 dones de la demarcació i s’han diagnosticat 1.477 càncers (és a dir, 4,65 tumors per cada mil dones cribrades).
Durant el 2014 i 2015, han estat citades a participar en el pla de cribratge 91.365 dones gironines, de les quals hi han participat el 71,39%.
Mamografia bianual
La participació consisteix en una mamografia bianual. La prova consta de dues projeccions i doble lectura, amb uns controls de qualitat tant des de la vessant dels mamògrafs com dels lectors.
Quan no hi ha un acord, es recorre a una lectura de consens per ajudar al diagnòstic. En cas que sigui necessari, es realitzen proves complementàries per afinar el diagnòstic.
Del conjunt de dones que s’han fet la mamografia en la darrera ronda del pla de cribratge, gairebé un 8,96% ha requerit una prova complementària (un 7,24% són proves no invasives, un 0,33% són puncions, un 1,31% core-biòpsies i un 0,08, biòpsies quirúrgiques).
Entre la primera ronda del Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama i l’última, el percentatge de proves complementàries s’ha reduït de manera considerable, passant del 19,79% a l’actual percentatge, fet que evidencia una millora del cribratge.
En el moment que els resultats no indiquen cap anomalia, se n’informa la usuària i se la cita de nou al cap de dos anys de la pràctica de mamografia.
Segons les dades del Departament de Salut, més de la meitat dels càncers de mama que es detecten a Girona actualment són trobats gràcies al programa de cribratge. El pla no només permet localitzar el tumor en les fases inicials, sinó també localitzar alteracions en les cèl·lules -les anomenades lesions precursores- que no són cancerígenes, però que si no es tracten amb el temps podrien esdevenir càncer. La detecció i tractament d'aquestes lesions poden evitar aquesta progressió.
Diagnòstic precoç
El diagnòstic precoç permet treballar amb més opcions terapèutiques i menys agressives. Gràcies a les millores en els tractaments i a la detecció en fases cada com més inicials, els darrers anys ha augmentat significativament la supervivència de les pacients.
Es calcula que en els darrers anys la mortalitat per aquest tumor ha disminuït entre un 25 i un 35%. La supervivència al cap de cinc anys de la detecció de la malaltia en estadis inicials se situa al voltant del 85%. En aquests moments, el càncer de mama és el quart amb millor supervivència als 5 anys a la demarcació.
