Les reserves dels embassaments gironins baixen a menys del 50%

Els embassaments tenen prop de 40.000 milions de litres menys que l'any passat

21.11.2016 | 00:42
Estat de l´embassament de Susqueda el passat dia 3 de novembre.

Tots els pantans de Girona estan per sota del 50% de les seves capacitats. Les últimes dades de l'estat dels embassaments facilitades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) revelen una inquietant baixada generalitzada de les reserves a un mes d'entrar a l'hivern.

Qualsevol comparació amb la mateixa època de 2015 és reveladora. El novembre passat tots els embassaments de la demarcació tenien com a mínim 20.000 milions de litres més d'aigua que ara i el rebost estava prou ple com perquè la paraula «sequera» fos només un mot llunyà.

Aquest any, però, la pluja brilla per la seva absència i el que abans era un record d'èpoques passades s'està convertint en una amenaça seriosa. Just abans d'entrar a la tardor, les tres preses que donen abast als habitants de la demarcació ja tenien uns nivells molt baixos. Darnius-Boadella i Sau ja comptaven amb unes provisions inferiors a la meitat, però Susqueda (que amb 233 hectòmetres cúbics és el més gran) resistia amb un cabal del 60%.

Dos mesos després la situació ha anat a pitjor. Actualment Darnius-Boadella només tenia ple el 38,2% dels seus 61 hectòmetres cúbics. A un pas perquè el Govern decreti l'estat d'alerta per sequera a la zona d'influència del pantà empordanès, amb Figueres com a principal nucli urbà.

Sau segueix per sota del llindar del 50%: només tenia 81,8 dels 165 hectòmetres habituals, és a dir el 49,50%.

Però Susqueda ha perdut el 10% del seu volum en dos mesos i ahir les reserves havien caigut al 48,5% de la seva capacitat.

Sistema Ter-Llobregat

Tant Sau com Susqueda són els encarregats de nodrir d'aigua Girona i la Costa Brava. Tanmateix, no funcionen com a pantans independents.

A causa de la seva importància a l'hora de transvasar l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, el Govern va decidir «fusionar-los» amb els tres pantans del riu Llobregat (la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç) per crear el que s'anomena «Sistema Ter-Llobregat».

És a dir, la manera que té l'administració per calibrar les necessitats hídriques tant de Girona com de Barcelona i el seu cinturó, com si aquests sis embass aments fossin un de sol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema