L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, està agafant el volant del cotxe de segona mà que li va deixar l'avui president Carles Puigdemont al seu antecessor més immediat, l'Albert Ballesta, en una pirueta indignant per a molts i indigna d'incloure's en la praxi demòcrata, ara que el «relat oficial» li diu a Espanya que estat democràtic no és. De segona mà, dic, però carregat de mines no desactivades perquè la gestió no és la millor de les seves capacitats. Mines heretades, això sí, però mines, l'explosió de les quals pot tenir efectes mortífers entre l'electorat si és que aquest encara té prou estómac per entomar més innovacions en el camp de la discapacitat política en el qual es mouen els uns i els altres, i la resta també.
Agafar el volant vol dir, aquí, conduir l'Ajuntament cap a les fites que la llei li encarrega i que l'estatus de capital administrativa li aconsella. És el cas de l'hospital Josep Trueta, situat en el terme municipal de Girona, la demolició del qual i la seva substitució per un de nou es troba en una carpeta governamental que inicià el «tripartit» del president Pasqual Maragall, que aquest traspassà al també «tripartit» del president José Montilla, que aquest lliurà a la CiU del president Artur Mas fins arribar a entregar-la al govern de JxSí sota l'avui presidència de l'antic alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que mai no obrí la boca per parlar -reinvidicativament, s'entén- del «nou» Trueta quan primera autoritat local era.
Sigil·losament, que és com es fan les coses que precisen de subtilesa política, l'alcaldessa Madrenas ha trobat espai dins del municipi on construir l'hospital Josep Trueta del segle XXI. Quan l'ha tingut, ha fet el que cal fer: oferir-lo al govern de la Generalitat i transmetre als veïns de Girona la seguretat que no serà per l'Ajuntament que la capital perdi un equipament sanitari de referència.
Mentre l'inefable conseller Antoni Comín i el propi president Puigdemont res no diuen, doncs prou conegut és que tota decisió d'importància vital per al territori es traspassa a la Catalunya independent, els alcaldes de Salt i de Sarrià de Ter han sortit com a «criadas respondonas», a fer-li la guitza a l'alcaldessa Madrenas, com diria el diputat Gabriel Rufián en un dels seus discursos tipus Twitter.
Tenen tot el dret de reclamar per al seu terme municipal el «nou» Trueta, només faltaria; però un, que és un pèl malpensat, també pot arribar a suposar que «torres» d'escacs són del conseller Comín atesa la seva militància a ERC. Aquest partit, que ha col·locat un filòsof amb tics de cínic al front del Departament de Salut, pot haver decidit no donar-li cap caramel al govern municipal de Girona (antiga CiU + PSC) en la seva legítima vindicació que el Trueta-bis s'alci a la capital i fer que el transcurs del temps ensorri definitivament aquell construït en temps preconstitucionals, però que tan bon servei ha vingut i ve prestant. Definitivament, es tracta d'una «carpeta incòmoda».
Si jo vaig equivocat i, per tant, sóc un malpensat, que surti el president Puigdemont i em desmenteixi públicament de l'única manera que pot i hauria de fer: que el seu govern accepti els terrenys oferts per Girona amb la finalitat que el nou Josep Trueta allí sigui construït.
No parlo de declaracions i de manifestacions de voluntat política que se les emporta el vent; parlo d'un acte de govern mitjançant el qual es reben els esmentats terrenys i se li dóna l'ús pel qual se cedeixen a la Generalitat. Sempre que, clar, l'Ajuntament de Girona, prengui acord en aquest sentit, si encara no ho ha fet, perquè si nos fos així, aleshores estaríem parlant de més comèdia política i de menys sentit de la responsabilitat.
