La privatització de l'urbanisme: l'apropiació del litoral gironí

La Costa Brava conté encara paratges d'una bellesa paisatgística singular que desperta l'interès i la cobdícia de molts inversors

21.11.2016 | 16:01

L'objecte d´aquest article és denunciar públicament el silenciós, gradual i extens procés que s´està produint a tot el llarg del litoral gironí, d´intent de privatització de l´urbanisme i d´apropiació del paisatge i de la primera línia de costa. Un procés que es duu a terme amb la recent aparició de nous promotors i de compradors de terrenys àvids de beneficis, amb la connivència i participació de responsables polítics locals amb poca consciència i amb mínima sensibilitat ambiental.

La Costa Brava conté encara paratges excepcionals d´una bellesa paisatgística singular i inqüestionable que desperta l´interès i la cobdícia de molts inversors.

Els casos que es van descobrint i posant de manifest ben recentment són altament preocupants i constitueixen símptomes d´una gravíssima situació latent, que amenaça novament el nostre litoral, posant en perill el patrimoni natural, ambiental i paisatgístic, que és un patrimoni de tothom.
Em refereixo al cas del macroxalet del Golfet a Calella de Palafrugell, una immensa baluerna de 1.009 m2 construïts que ha desfigurat totalment el paisatge a la preciosa i fràgil cala del Golfet, edificat al fil del penya-segat i afectant la servitud de trànsit i el pas pel camí de ronda.

Em refereixo també al cas de la Cala Morisca a Tossa de Mar, novament objecte d´un conveni urbanístic per construir-hi una gran zona hotelera amb la destrucció d´un connector natural i una important massa d´alsina surera.

O al projecte de requalificació d´una gran zona de sòl no urbanitzable d´especial protecció, coberta de bosc de suros i pineda també a Tossa de Mar. Un projecte on es preveu la construcció d´un port de 424 amarradors a tocar de la deliciosa cala d´Es Codolar –25 dels quals per a embarcacions d´eslores de 30 a 100 metres– afectant un alguer de posidònia oceànica i amb un impacte paisatgístic crític que alterarà irreversiblement aquest indret preciós. Projecte amb edificacions hoteleres de 8.000 m2 de sostre i zona de xalets de luxe dalt del penya-segat a la zona dels Cards, i que ve precedit de la polèmica signatura d´un conveni urbanístic l´any 2012 preestablint l´operació especulativa pel mateix consistori municipal.

I es pot al·ludir també a les previsions del planejament urbanístic del municipi de Pals, actualment en tràmit, que permetran destruir les magnífiques pinedes dunars a la Platja de Pals als sectors de Rodors, els Jonquers i Puig Padrós, per implantar-hi 1.517 nous habitatges.

Jo sóc dels que pensa que hi ha coses, que hi ha elements, que són de tothom, que ningú no se´ls ha de poder apropiar, que no són privatitzables.
Jo sóc dels que creu que el paisatge és de tots, que ningú té dret a desfigurar-lo, ni atemptar-hi en contra, ni alterar-lo de manera greu i irreparable.
Crec que la primera línia de costa ens pertany també a tots els ciutadans i que no es pot ocupar ni privatitzar ni interrompre l´espai de la servitud de trànsit i de pas. Crec que s´han de recuperar els camins de ronda i que la natura, el medi ambient, les vistes del paisatge obert i natural, són de tothom.

Ningú té dret a construir apropiant-se del paisatge, de les vistes, de la primera línia de mar. Ningú té dret a apropiar-se dels penya-segats i dels espais verges del nostre litoral que configuren i li donen la seva pròpia identitat.

I tot això està passant cada vegada de forma més generalitzada a Palafrugell, a Pals, a Tossa de Mar i a tants altres llocs del nostre litoral, de manera silenciosa i gradual, davant la incredulitat i la sorpresa de la població, que comença a reaccionar amb la natural indignació.

I tot això està passant amb la connivència, quan no la participació activa, de tècnics i responsables polítics locals, que redacten, tramiten i signen convenis urbanístics en els que negocien, disposen i modifiquen l´ocupació, l´edificabilitat i demés paràmetres urbanístics dels terrenys afectats.
Jo sóc dels que pensa que la tècnica dels convenis urbanístics, tan estesa darrerament, en la qual es trafica, negocia i disposa de l´ordenació dels ­terrenys, és en bona part il·legal i també il·legítima. I crec que constitueix un procés de privatització de la funció pública de l´urbanisme, posant els interessos privats i de particulars per sobre del bé comú.

Crec que l´urbanisme ha d´ésser una potestat pública per l´ordenació del municipi, que ha d´estar al servei dels interessos generals de la població. I que no es pot privatitzar, transaccionar, negociar, en un despatx municipal, entre polítics i propietaris i promotors del sòl, allò que és de tothom.
I crec que cal denunciar públicament, en aquest moment, l´ús excessiu, generalitzat i dubtós de la tècnica dels convenis urbanístics per modificar i aprovar planejaments i atorgar requalificacions de sòl i increments d´edificabilitat i ocupació en funció dels interessos dels propietaris del sòl.

S´invoca sovint l´interès de la reactivació econòmica, la creació de llocs de treball, l´economia productiva o l´obtenció de recursos pel municipi.


A títol d´exemple, el POUM de Palafrugell de l´any 2006 anul·lat pels tribunals comptava amb una vintena de convenis urbanístics en els quals es regulaven, negociaven i es pactaven les requalificacions de sòl en aquest municipi, fixant-se fins i tot en força casos el preu de les mateixes.
Els resultats negatius comencen a estar a la vista de tothom. I les amenaces que suposen, si els projectes i convenis arriben a consolidar-se, posaran en risc la imatge, la naturalesa i la pròpia identitat de la nostra estimada Costa Brava.

Jo sóc dels que pensa que hi ha coses que només tenen preu i en canvi n´hi ha d´altres –les més importants–, que el que tenen, –sobretot–, és un immens valor.

I sens dubte, a la Costa Brava, el que té més valor, el que realment no té preu, és el paisatge, és la natura i és el medi ambient.
Per això l´hem de defensar –altra vegada– entre tots.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

Accident de moto a la rotonda de la Canya

Accident de moto a la rotonda de la Canya

SINISTRE VIARI. La causa de l'accident d'una motocicleta a la rotonda de la Canya (Sant Joan les...

El Servei de Meteorologia alerta que es manté a Girona un índex ultraviolat molt alt

El Servei de Meteorologia alerta que es manté a Girona un índex ultraviolat molt alt

La intensitat de la radiació solar arribarà avui a nivells de 8 sobre 10 a Figueres, la Bisbal,...

Fracassa l´últim intent per resoldre la vaga d´ambulàncies a Girona

Fracassa l´últim intent per resoldre la vaga d´ambulàncies a Girona

Ahir es van reunir els sindicats i l'empresa adjudicatària, Transports Sanitaris de Catalunya, amb...

Madrenas està decidida a signar el que sigui perquè a Girona es pugui votar l´1-O

Madrenas està decidida a signar el que sigui perquè a Girona es pugui votar l´1-O

L'alcaldessa de Girona assumeix que pot ser inhabilitada i lamenta que el govern espanyol faci...

Demanen donacions per reparar la torre del rellotge de Sant Joan les Fonts

Demanen donacions per reparar la torre del rellotge de Sant Joan les Fonts

L'església parroquial és un dels edificis més grans...

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema