L'objecte d´aquest article és denunciar públicament el silenciós, gradual i extens procés que s´està produint a tot el llarg del litoral gironí, d´intent de privatització de l´urbanisme i d´apropiació del paisatge i de la primera línia de costa. Un procés que es duu a terme amb la recent aparició de nous promotors i de compradors de terrenys àvids de beneficis, amb la connivència i participació de responsables polítics locals amb poca consciència i amb mínima sensibilitat ambiental.

La Costa Brava conté encara paratges excepcionals d´una bellesa paisatgística singular i inqüestionable que desperta l´interès i la cobdícia de molts inversors.

Els casos que es van descobrint i posant de manifest ben recentment són altament preocupants i constitueixen símptomes d´una gravíssima situació latent, que amenaça novament el nostre litoral, posant en perill el patrimoni natural, ambiental i paisatgístic, que és un patrimoni de tothom.

Em refereixo al cas del macroxalet del Golfet a Calella de Palafrugell, una immensa baluerna de 1.009 m2 construïts que ha desfigurat totalment el paisatge a la preciosa i fràgil cala del Golfet, edificat al fil del penya-segat i afectant la servitud de trànsit i el pas pel camí de ronda.

Em refereixo també al cas de la Cala Morisca a Tossa de Mar, novament objecte d´un conveni urbanístic per construir-hi una gran zona hotelera amb la destrucció d´un connector natural i una important massa d´alsina surera.

O al projecte de requalificació d´una gran zona de sòl no urbanitzable d´especial protecció, coberta de bosc de suros i pineda també a Tossa de Mar. Un projecte on es preveu la construcció d´un port de 424 amarradors a tocar de la deliciosa cala d´Es Codolar -25 dels quals per a embarcacions d´eslores de 30 a 100 metres- afectant un alguer de posidònia oceànica i amb un impacte paisatgístic crític que alterarà irreversiblement aquest indret preciós. Projecte amb edificacions hoteleres de 8.000 m2 de sostre i zona de xalets de luxe dalt del penya-segat a la zona dels Cards, i que ve precedit de la polèmica signatura d´un conveni urbanístic l´any 2012 preestablint l´operació especulativa pel mateix consistori municipal.

I es pot al·ludir també a les previsions del planejament urbanístic del municipi de Pals, actualment en tràmit, que permetran destruir les magnífiques pinedes dunars a la Platja de Pals als sectors de Rodors, els Jonquers i Puig Padrós, per implantar-hi 1.517 nous habitatges.

Jo sóc dels que pensa que hi ha coses, que hi ha elements, que són de tothom, que ningú no se´ls ha de poder apropiar, que no són privatitzables.

Jo sóc dels que creu que el paisatge és de tots, que ningú té dret a desfigurar-lo, ni atemptar-hi en contra, ni alterar-lo de manera greu i irreparable.

Crec que la primera línia de costa ens pertany també a tots els ciutadans i que no es pot ocupar ni privatitzar ni interrompre l´espai de la servitud de trànsit i de pas. Crec que s´han de recuperar els camins de ronda i que la natura, el medi ambient, les vistes del paisatge obert i natural, són de tothom.

Ningú té dret a construir apropiant-se del paisatge, de les vistes, de la primera línia de mar. Ningú té dret a apropiar-se dels penya-segats i dels espais verges del nostre litoral que configuren i li donen la seva pròpia identitat.

I tot això està passant cada vegada de forma més generalitzada a Palafrugell, a Pals, a Tossa de Mar i a tants altres llocs del nostre litoral, de manera silenciosa i gradual, davant la incredulitat i la sorpresa de la població, que comença a reaccionar amb la natural indignació.

I tot això està passant amb la connivència, quan no la participació activa, de tècnics i responsables polítics locals, que redacten, tramiten i signen convenis urbanístics en els que negocien, disposen i modifiquen l´ocupació, l´edificabilitat i demés paràmetres urbanístics dels terrenys afectats.

Jo sóc dels que pensa que la tècnica dels convenis urbanístics, tan estesa darrerament, en la qual es trafica, negocia i disposa de l´ordenació dels ­terrenys, és en bona part il·legal i també il·legítima. I crec que constitueix un procés de privatització de la funció pública de l´urbanisme, posant els interessos privats i de particulars per sobre del bé comú.

Crec que l´urbanisme ha d´ésser una potestat pública per l´ordenació del municipi, que ha d´estar al servei dels interessos generals de la població. I que no es pot privatitzar, transaccionar, negociar, en un despatx municipal, entre polítics i propietaris i promotors del sòl, allò que és de tothom.

I crec que cal denunciar públicament, en aquest moment, l´ús excessiu, generalitzat i dubtós de la tècnica dels convenis urbanístics per modificar i aprovar planejaments i atorgar requalificacions de sòl i increments d´edificabilitat i ocupació en funció dels interessos dels propietaris del sòl.

S´invoca sovint l´interès de la reactivació econòmica, la creació de llocs de treball, l´economia productiva o l´obtenció de recursos pel municipi.

A títol d´exemple, el POUM de Palafrugell de l´any 2006 anul·lat pels tribunals comptava amb una vintena de convenis urbanístics en els quals es regulaven, negociaven i es pactaven les requalificacions de sòl en aquest municipi, fixant-se fins i tot en força casos el preu de les mateixes.

Els resultats negatius comencen a estar a la vista de tothom. I les amenaces que suposen, si els projectes i convenis arriben a consolidar-se, posaran en risc la imatge, la naturalesa i la pròpia identitat de la nostra estimada Costa Brava.

Jo sóc dels que pensa que hi ha coses que només tenen preu i en canvi n´hi ha d´altres -les més importants-, que el que tenen, -sobretot-, és un immens valor.

I sens dubte, a la Costa Brava, el que té més valor, el que realment no té preu, és el paisatge, és la natura i és el medi ambient.

Per això l´hem de defensar -altra vegada- entre tots.