Jack Szostak (Londres, 1952), professor de Genètica de la Universitat de Harvard i premi Nobel de Fisiologia o Medicina (2009) pel descobriment de com els telòmers i l'enzim telomerasa protegeixen l'herència genètica continguda als cromosomes, investiga els interrogants sobre com va sorgir la vida a partir de la química de la Terra primitiva. Ho fa dissenyant i construint cèl·lules molt simples que puguin créixer i dividir-se així com també evolucionar.
Estem a prop de resoldre el problema de l'origen de la vida?
Pel que fa a la construcció de cèl·lules simples al laboratori estem relativament a prop d'aconseguir-ho. I fins i tot, amb una mica de sort, podríem trigar pocs anys a aconseguir-ho. Però, el gran problema de l'origen de la vida és molt més complex del que pensem i es trigarà força temps a resoldre-ho. Queda molta feina per fer per arribar a construir alguna cosa que es pogués arribar a assemblar a una cèl·lula primitiva. Això implica l'esforç de moltes disciplines científiques per poder arribar a una primera resposta, que en tot cas seria una suposició.
Les seves investigacions se centren en l'àcid ribonucleic (ARN), la molècula germana de l'àcid desoxiribonucleic (ADN), que fins fa poc es creia que només tenia una funció (emmagatzemar la informació genètica que les cèl·lules necessiten per construir proteïnes). Per què s'ha bolcat en la química de l'ARN?
Bàsicament per dues raons fonamentals. La primera és per que l'ARN juga un paper central en les etapes primigènies de la biologia. Així doncs, en l'evolució l'ARN apareixeria abans que el mateix ADN i fins i tot les proteïnes. Estudiar la química de l'ARN és doncs descobrir com a partir de molècules que se suposa que podrien ser a la Terra primitiva podríem arribar a la construcció d'aquesta molècula. L'altra raó per dedicar-m'hi és que, treballant de baix a dalt, partint des de la química bàsica, ens permet abordar el complex procés de construcció de l'ARN.
Quines condicions i circumstàncies van poder produir-se fa quatre mil milions d'anys a la Terra primitiva perquè sorgissin les primeres protocèl·lules?
En els últims anys han sorgit diferents hipòtesis sobre l'ambient de la Terra primitiva que tenen un poder explicatiu molt potent. A més de saber que hi va haver molts impactes de cometes i asteroides que van aportar d'una manera molt significativa materials orgànics i moltes molècules interessants, va existir també una química atmosfèrica, sobretot la relacionada amb el cianur d'hidrogen. Aquesta és una molècula tòxica molt simple, formada per un hidrogen, un carboni i un nitrogen, que era relativament abundant a la Terra primitiva i va ser el punt de partida per a la síntesi de moltes molècules diferents. Aquestes molècules es van poder acumular durant llargs períodes i, en passos successius, formar els blocs de construcció del material filogènic, el que serien després els aminoàcids, els pèptids, els monòmers per l'ARN, etcètera. Això estaria també afavorit per un ambient geotèrmic. És a dir, que hi hauria fonts termals en els mateixos cràters d'impacte que podrien desencadenar un cicle cel·lular primitiu, en el qual les cèl·lules podrien començar a reproduir-se impulsades pels gradients de temperatura i els gradients químics que haurien en les aigües superficials. Aquest cicle cel·lular primigeni s'hauria donat molt abans que les mateixes cèl·lules prenguessin el control i tinguessin la maquinària necessària per impulsar el seu cicle vital.
Aquestes condicions que van donar origen a la vida a la Terra podrien haver-se produït també en algun altre planeta de l'Univers?
Absolutament, sens dubte. No hi ha cap raó per pensar que no pugui sorgir vida en altres planetes. Ara que s'han descobert tants i tants exoplanetes, molts dels quals són petits i rocosos com la Terra i orbiten al voltant d'estrelles semblants al Sol, podríem pensar que en ells es donen condicions químiques i ambientals com les que hi va haver a la Terra primitiva i , per tant, donar lloc a formes de vida similars. Però encara hi ha més marge, perquè tenim tot un seguit de diversitat d'estrelles i planetes. Així, avui dia hi ha molt interès a comprendre què podria passar en els planetes que orbiten al voltant d'estrelles nanes, en els quals encara hi hauria unes condicions diferents, també podrien arribar a complir els requisits perquè la vida hi emergís.
El preocupa l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca?
Estic molt preocupat, com crec que ho estan la majoria dels científics que hi ha als Estats Units. Sabem que el president electe descriu el canvi climàtic com un acudit, i el vicepresident electe no creu en la Teoria de l'Evolució, i això no és un bon signe per al futur de la ciència. La meva única esperança és que potser la gent del seu equip els assessori perquè almenys entenguin que la ciència és el motor de l'economia, i que si volem que l'economia funcioni bé cal donar suport a la ciència.
