L'Audiència de Girona ha absolt els tres acusats de simular un accident de trànsit a Girona amb l'objectiu d'estafar l'asseguradora i cobrar indemnització. La sentència dóna per bons tant el certificat amistós del sinistre com les lesions que van certificar els metges, tot i que també posa de relleu que els processats no van ser clars, i van incórrer en nombroses contradiccions quan van declarar. S'enfrontaven a 4 anys de presó, a una multa de 3.600 euros i a haver de pagar-ne 7.500 a la companyia. El tribunal no entra ni a valorar els informes dels perits de les asseguradores, perquè tant l'un com l'altre van a favor de la seva part, i també diu que la investigació feta per un detectiu privat (que assegurava que es coneixien entre ells) no és prou evident com per concloure que hi havia conxorxa.

L'accident va ser real, les lesions també i, en conseqüència, no hi va haver cap conxorxa per estafar l'asseguradora. El cas que ara l'Audiència de Girona ha sentenciat va fer asseure a la banqueta tres homes de 35, 37 i 39 anys.

Dos d'ells són germans i el dia del sinistre, el 6 de gener del 2012, anaven amb moto quan van xocar amb el cotxe que conduïa l'altre acusat a la cruïlla del parc Migdia de Girona. El fiscal i l'acusació els acusaven d'haver falsejat el certificat amistós d'accident -de fet, sostenien que s'havien inventat el sinistre- i els hi demanaven fins a 4 anys de presó.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Manuel Ignacio Marcello, deixa clar però que hi va haver un xoc de debò. Per una banda, perquè els tres acusats van coincidir a l'hora d'explicar com havia anat el sinistre. I per l'altra, més enllà de les declaracions, perquè els certificats mèdics conclouen que les lesions que tenien els dos germans eren conseqüència d'un accident i els dos vehicles (la moto i el cotxe) presenten els danys propis d'una col·lisió.

L'Audiència de Girona, però, també fa palès que, a l'hora de declarar, els processats van incórrer en nombroses contradiccions i van tenir altres llacunes significatives. El propietari del cotxe, per exemple, primer havia dit que aquell dia havia anat a pagar una factura (tot i ser festiu) i després va assegurar haver anat a veure una amiga. I els dos germans van ser incapaços de recordar el nom del bar on, asseguraven, havien anat a esmorzar.

La investigació del detectiu, rebutjada

El tribunal, a l'hora d'emetre sentència, també rebutja la investigació del cas que va fer un detectiu privat (a qui una de les asseguradores va contractar). Al seu informe, el detectiu assegurava que els processats es coneixien -perquè tenien amistats comunes a les xarxes socials- i que havia vist coses que no li quadraven.

L'Audiència, però, diu que més enllà d'allò que va descobrir al Facebook, el detectiu no va aportar cap més evidència sobre trobades, reunions o altres dades que permetin establir relacions entre els acusats. I en referència a la xarxa social, el tribunal tampoc s'estranya que els acusats tinguessin amistats en comú, perquè entre les coneixences que s'accepten s'hi sumen amics d'amics en comú a qui mai s'ha vist.

Per últim, la sentència no entra ni a valorar els perits d'una i altra assegurança -la del cotxe i la de la moto- que van declarar al judici. I el motiu és clar: com que són de parts, tots es decantaven a favor d'una o de l'altra i no se'n pot treure res clar.

Per això, la Secció Quarta de l'Audiència de Girona absol els acusats, a qui defensaven els advocats Carles Mascort i Francesc Xavier Espinet. La sentència no és ferma i es pot interposar recurs de cassació en un termini de cinc dies.