Black Friday for Fidel Castro

27.11.2016 | 07:34

Mor Fidel Castro

Finalment ha mort Fidel Castro. Fa nou anys, quan va estar entre la vida i la mort, ja va sortir en agències oficials la mort de Castro. En vaig informar un grup d´amics i Jordi Pujol em va trucar per demanar-me detalls. Només va ser un miratge. Astorat pels que defensen i justifiquen dictadures que pateixen d´altres: típica impostura del totalitari amb pell de salvador. En l´olla de les xarxes socials el maniqueisme ha estat servit. Massa gent no li queda temps per llegir biografies o història i ho ventilen amb el partisanisme simplista del remolí d´una col·lecció de tuits. Anem, però, al fons de la qüestió.

Els mateixos que defensen el bo social, electricitat i aigua per a tothom i la paralització de les execucions hipotecàries –jo també ho defenso– no deuen haver estat mai a Cuba o allí tenen una doble vara de mesurar les coses. A Cuba hi he estat dues vegades. La primera de la mà del diplomàtic gironí Carles Pérez-Desoy Fages, que ara torna a ser cònsol a l´Havana. La segona va ser quan vaig ser detingut el 20 de maig del 2005 per donar suport a l´oposició democràtica. És l´únic cop que he estat en una presó, dos dies –una nit. Vam ser detinguts 13 diputats i periodistes europeus. Recordo bé com vaig compartir l´habitació amb un periodista polonès. Vam demanar paper i llapis i per passar el temps escrivíem paraules en anglès i en una columna la traduíem al polonès i en l´altra al català. Encara conservo un d´aquells papers. L´altre se´l va quedar ell. Escrivíem i pronunciàvem la llengua desconeguda. Pura distracció. Recordo que a la sala del bany de la presó hi havia miralls al sostre i com el policia em vigilava fins i tot en aquesta situació. Durant cinc anys vaig tenir prohibida l´entrada a Cuba. I em vaig prometre que no hi tornaria fins que morís Fidel Castro. El dia ha arribat. El canvi de règim no està clar, serà lent i convindrà observar si no queda estancat en un capitalisme sense democràcia.

En aquell mes de maig del 2005 em vaig reunir amb Oswaldo Payá. Vaig canviar fins a cinc cops de taxi per despistar a la policia cubana i als agents del CNI –l´ambaixador m´havia prohibit contactes amb l´oposició però tenia quelcom important per entregar-li. Tot i això, quan vaig sortir de casa seva, en un barri remot, vaig ser seguit per una manada humana. És dels pocs cops a la vida que he tingut por física. Ahir vaig trucar a Guillermo Fariñas, em va dir que «por fin sale el sol pero no es seguro que llegue la democracia». A Cuba la democràcia és més possible que el llarg camí que ha d´enfilar el Mitjà Orient.

François Fillon

De sorpresa en sorpresa, Fillon va quedar primer en les primàries de la dreta francesa. Va deixar fora de joc Nicolas Sarkozy i s´enfronta avui en segona volta a Alain Juppé. Si Fillon és el candidat, amb el seu programa rigorós, la proposta de reducció del sector públic francès, de jubilació als 65 anys (ara als 62) i s´enfronta a la segona volta a Marine Le Pen, tornarem a presenciar un debat a l´americana entre reformistes instal·lats i classes deprimides –els guetos blancs– que volen donar un cop de peu al tauler de joc. En aquest sentit, Sarkozy hauria estat més eficaç per aturar el vot a Le Pen i Juppé hauria pogut agrupar més el vot «republicà» d´esquerres. Un duel Fillon-Le Pen serà més incert. Però com que tot és molt sorprenent, ara, res ens diu que aquest sigui l´escenari resultant de la primera volta de les eleccions presidencials franceses que se celebraran el dia de Sant Jordi de l´any que ve.

Xipre

En un any ple de males notícies en la construcció europea, la bona notícia pot venir de la reunificació confederal de Xipre. Les dues parts de l´illa, els greco-xipriotes i els turco-xipriotes en tenen ganes, 42 anys després de l´ocupació del nord de l´illa per les tropes de l´exèrcit turc. Quan el cop dels militars a Grècia, patrocinat pels Estats Units, va portar a l´intent d´integració de Xipre a Grècia, l´exèrcit turc va envair el nord de l´illa per «protegir els xipriotes d´identitat turca». Xipre és una illa amb tantes influències: grega, turca, francesa, britànica. Aires del llevant afrancesat i britànic que va descriure tan bé Josep Pla en el llibre Les escales de Llevant.

A la vista de l´evolució i la deriva de la situació política a Turquia, els primers interessats en la reunificació són els turco-xipriotes. Entre altres coses els donaria una porta d´entrada a la ciutadania europea i a un Estat membre de la UE. Ankara s´hi oposa. He pogut viure de primera mà les negociacions que arriben al seu punt culminant. Podríem tenir bones notícies en els propers dies. O no.

La centrifugació socialista

El Partit Socialista d´Euskadi ha tornat a un govern de coalició amb el PNB divuit anys després de trencar l´últim pactat entre Ardanza i Jáuregui (els dos molt bons). Veig que el PSE té tres conselleries. I una de les tres és la de Turisme. Fa divuit anys ja tenien la conselleria de Turisme. I saben qui era la consellera socialista de Turisme? Rosa Díez. Iñaki Anasagasti sempre feia la broma que les marques de les ungles de Rosa Díez encara estaven marcades a les parets del seu antic despatx perquè va ser l´última a voler abandonar la coalició amb els nacionalistes. Després va fer de la demonització del nacionalisme cívic la raó de la pesca de vots. Avui aquest paper, conjunturalment, el fa el nacional-taronjisme.

Allò rellevant de la notícia que ens arriba del País Basc és que els socialistes bascos han arribat a un acord que la gestora del PSOE quasi no coneixia, que els socialistes bascos reconeixen Euskadi com una nació i que suporten una reforma de l´Estatut. Els socialistes catalans també sostenen que Catalunya és una nació davant la incomprensió del PSOE. Tot i que després fan caure la proposta de la via canadenca per la celebració d´un referèndum –la via més segura i fiable–, els socialistes catalans també es van separant d´un partit que sobretot té accent andalús. Un dia d´aquests hauré d´acceptar la invitació de tenir una conversa franca amb Susanna Díaz. Una curiositat lleugerament morbosa. Vam ser companys d´escó quatre anys i ni la vaig conèixer ni m´hi vaig fixar. I mira que m´hi fixo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

La Garrotxa estudia un sistema de recollida personalitzat i amb contenidors tancats

La Garrotxa estudia un sistema de recollida personalitzat i amb contenidors tancats

Aquest model, que s'està provant a Argelaguer, permet que només els veïns puguin obrir els...

«La millor vacuna és que tothom se senti a gust dins de la diversitat»

«La millor vacuna és que tothom se senti a gust dins de la diversitat»

Més enllà de la tasca policial, mecanismes com els que estan implantant ajuden a detectar...

Cosint les ferides a Ripoll

Cosint les ferides a Ripoll

No és fàcil per a una localitat com Ripoll, de 10.000 habitants, pair que onze joves...

Llagostera inicia els cursos de robòtica i noves tecnologies

Llagostera inicia els cursos de robòtica i noves tecnologies

Llagostera ha iniciat, aquest cap de setmana, la programació dels cursos Llagostera 3.0 al...

Treball participatiu amb entitats de la Bisbal per elaborar el Pla d´acció social

Treball participatiu amb entitats de la Bisbal per elaborar el Pla d´acció social

L'Àrea d'Acció Social i Ciutadania de l'Ajuntament de la Bisbal ha iniciat un...

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema