El nombre de parelles lingüístiques a les comarques gironines ha caigut més d'un 20% en els últims set anys. De les 1.400 que hi havia inscrites al programa l'any 2009, ara s'ha passat a poc més de 1.100. Aquesta caiguda ha estat progressiva i ha coincidit amb els pitjors moments de la crisi econòmica. Tot i així, des del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) no hi veuen una relació directa. La directora de l'entitat a les comarques de Girona, Montse Mas, considera lògica aquesta davallada, ja que la iniciativa va començar el 2003 i, després de tretze anys, és normal que hi hagi un «cert desgast». És per això que el consorci està buscant noves fórmules amb l'objectiu d'intentar recuperar el nombre de parelles, com, per exemple, incentivant que se'n creïn de noves dins d'àmbits professionals com la salut o la restauració. Tanmateix, Mas recorda que aquesta iniciativa «ha estat clau» per la difusió i el creixement del català i que «hi ha un pòsit fix» que es manté.
Aquestes no segueixen un prototip establert, sinó que cada parella lingüística respon a la necessitat d'una persona i la voluntat d'una altra. «Hi ha gent de tot tipus, grans, joves, homes i dones». Una particularitat de les comarques gironines, però, és que la seva proximitat amb França dóna lloc a parelles transfrontereres, és a dir, que un ciutadà de la Catalunya Nord s'acosta a la demarcació per millorar el català, aprofitant la proximitat entre els dos territoris.
Retorn de l'aprenentatge
La directora del CPNL a Girona explica que encara que no és el més habitual, s'han donat casos de persones que compleixen tot el cicle. És a dir, comencen com a aprenents i un cop han aconseguit millorar el seu nivell de català, passen a ser professors. «Aquest és un cicle ideal», comenta Mas. El consorci destaca que, en molts casos, el pas pel programa motiva els participants a fer més activitats relacionades amb l'aprenentatge.
