Investigadors de la Universitat de Girona participen en un projecte d'àmbit europeu per a restaurar els hàbits marins, entre ells els de la Costa Brava. El projecte, en què també hi ha implicats l'Institut de Ciències del Mar i la Universitat de Barcelona, treballa a les illes Medes amb l'objectiu de mantenir la biodiversitat i el bon funcionament dels ecosistemes marins, després de la degradació provocada per l'activitat humana.

El projecte europeu MERCES (Marine Ecosystem Restoration in Changing European Seas), coordinat per la Universitat Politècnica de Marche, suposa una inversió de 6 milions d'euros i compta amb la participació de 28 socis de 16 països diferents, que treballen en el desenvolupament de mètodes i protocols per restaurar hàbitats marins.

Es tracta del primer projecte europeu en el marc d'Horitzó 2020 enfocat a desenvolupar eines i solucions per recuperar els ecosistemes marins degradats. El projecte està pensat per a regenerar hàbitats que són considerats com a punts calents-els anomenats hotspots- de biodiversitat marina, com les praderies marines, fons rocosos costaners i ecosistemes profunds de l'Atlàntic Nord, mar de Frisia, mar Bàltic i de la Mediterrània.

Actualment s'estan portant diversos experiments de restauració. Una d'elles es desenvolupa a les illes Medes, on l'any 2011, els científics de l'ICM-CSIC i de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, en col·laboració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, van trasplantar colònies de corall vermell procedent d'un decomís de pesca il·legal. Ara se n'està avaluant l'evolució i, destaquen des del CSIC, els resultats són "molt positius", ja que les colònies trasplantades mostren una elevada taxa de supervivència 5 anys després.

A més, ja estan en marxa altres experiments al cap de Creus, a Menorca i a Còrsega. Els treballs del projecte es desenvolupen en reserves i parcs naturals, però l'objectiu final és donar uns protocols de com s'ha de fer la restauració, i també aplicar-los en zones que no estan protegides i que estan resultant molt danyades per la pesca, la contaminació i el canvi climàtic.

Aquest treball es pot comparar a la restauració de boscos terrestres, ja que les espècies seleccionades per a les accions de la restauració són totes espècies que estructuren els hàbitats marins i permeten que altres espècies es puguin desenvolupar, com passa amb els arbres en els ecosistemes terrestres. En concret, el marc del projecte es treballa amb diverses espècies de macroinvertebrats com esponges, coralls, mol·luscs, macròfits com la Posidonia oceanica i diverses espècies d'algues del gènere Cystoseira.

A més, aquesta iniciativa dedicarà un esforç important a comunicar els resultats a la societat, per tal de generar consciència i influenciar sobre les polítiques de gestió i legislació dels ecosistemes marins.