La CUP ha tornat a posar la gestió de l'aigua en el punt de mira. Aquest cop, amb el Consorci de la Costa Brava (CCB), l'ens format per la Diputació de Girona i 27 municipis costaners del litoral. La formació ha fet pública una auditoria interna que fiscalitza els comptes del 2014. L'informe analitza els comptes de l'ens, però també els de les dues empreses de capital mixt on el Consorci hi té participació. I que, de fet, van néixer a través seu. La primera és l'Empresa Mixta d'Aigües de la Costa Brava S.A. (Emacbsa). Una societat que compta amb un soci privat i que s'encarrega de depurar les aigües residuals i mantenir els sistemes de sanejament del CCB. La segona és Abastem En Alta Costa Brava Empresa Mixta S.A. (Abastem). Una firma que gestiona el servei en alta, duu a terme obres i on hi tenen participació les privades Aqualia i Sorea.

L'auditoria passa el bisturí pels pressupostos, els contractes i la documentació del 2014. I conclou que, al llarg d'aquell any, es van dur a terme fins a 26 incompliments. Alguns d'ells, per exemple els referits a personal, són a conseqüència d'errors administratius o retencions d'IRPF que no es van dur a terme. Però n'hi ha d'altres -i aquí és on posa el focus la CUP- que entren en afers contractuals i comptables.

D'entrada, l'auditoria posa de relleu que el cost del servei de sanejament d'aigua que Emacbsa va facturar al consorci (en total, 10,52 milions d'euros) es va fer sense que hi hagués un pressupost previ. A més, a banda d'això, l'informe també posa en dubte de quina manera es pagaven les obres. Segons recollia el contracte, Emacbsa assumia les despeses de manteniment i conservació de la xarxa. I el CCB, per la seva banda, en pagava les millores i ampliacions. Ara bé, com reflecteix l'auditoria, aquell any es van fer fins a 53 obres qualificades de «millores», que van tenir un cost de 724.368,32 euros (i que, per tant, va pagar íntegrament el CCB). Però com indiquen els auditors, enlloc consta si aquests treballs eren realment de millora -i per tant, anaven a càrrec del Consorci- o bé corresponien a manteniment -i per tant, els havia de pagar Emacbsa.

En relació amb aquesta empresa, l'auditoria també posa en dubte que el sistema de contractació de les obres fos el més adequat, i es pregunta per què algunes no sortien a concurs públic. A més, l'informe subratlla que «es tramiten serveis recurrents com a contractes menors, procediment que no pot ser el més conforme».

Fins a un 620% més de beneficis

Pel que fa a Abastem, l'auditoria subratlla de nou irregularitats que ja havia trobat amb l'altra empresa mixta. En aquest cas, la firma va facturar al CCB 312.433,65 euros per obres de millora. I com també havia passat amb Emacbsa, no consta enlloc si realment aquesta era la tipologia dels treballs (o bé es tractava de feines de manteniment). A més, l'auditoria recull que, al llarg del 2014, els ingressos i les despeses pressupostades per Abastem presenten «increments molt significatius» respecte al que recollia el projecte que es va presentar per optar al servei. I que en cap cas, «estarien justificats per increments de l'IPC». De fet, l'informe arriba a detectar desviacions de fins al 620% amb els beneficis nets. Sobre projecte, s'havien calculat en 28.000 euros. I al tancament del 2014, van ser de més de 200.000 euros.

L'auditoria també revela que queden contractes per signar sobre determinats serveis i que la part privada, com es recollia inicialment, hauria d'haver finançat obres incloses al Pla Director de Millores del Servei, aportant fins a 1,5 milions d'euros. Una quantitat que es va fixar el 2009, quan va néixer ABASTEM, i que cinc anys més tard no s'havia pagat. Entre les irregularitats, també hi figura que cap dels socis privats d'Emacbsa ni Abastem paga lloguers dels locals que utilitzen. I que hi ha acords que la part privada no ha complert. Per exemple, Emacbsa havia d'aportar un préstec de 3 milions, tres mesos després de constituir-se la societat, que se li retornaria en deu anys. El 2014, vuit anys després d'haver-se creat l'empresa, «el préstec no ha estat aportat», indica l'informe. A part, el soci privat de la firma es va comprometre a destinar 250.000 euros a millores. «Aquestes inversions no consta que s'hagin dut a terme», recull l'auditoria.

Sense al·legacions

L'auditoria, a la qual el Consorci no va presentar al·legacions, va passar pel ple de la Diputació de Girona del setembre, tot i que només se'n va donar compte. La CUP, però, ha decidit fer-la pública i ha criticat que de l'informe se'n desprengui que es beneficiava la part privada de les empreses. El diputat provincial, Lluc Salellas, ha demanat que se solucionin «immediatament les irregularitats detectades».