La Generalitat captarà més aigua de mar per incrementar els cabals del riu Ter. El Govern ha modificat el contracte amb Aigües Ter-Llobregat perquè la dessaladora de la Tordera, a Blanes, rendeixi al màxim de la seva capacitat de cara al 2017 amb l'objectiu d'enviar l'increment d'aigua cap a Barcelona i poder reduir així el transvasament del gran dels rius gironins cap a la regió metropolitana.

Actualment la dessaladora de la Tordera només treballa al 50 % de la seva capacitat i genera entre 10 i 12 hectòmetres cúbics d'aigua. El Govern preveu que l'any que ve aquesta instal·lació funcioni al 100 % i produeixi 20 hectòmetes cúbics, dels quals la meitat aniran cap a Barcelona i la resta es quedaran al territori.

Aquesta va ser una de les mesures que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va exposar ahir durant la primera reunió de la Taula del Ter que va celebrar a Girona amb representants de l'executiu català, ajuntaments gironins, associacions d'usuaris i entitats ecologistes.

El conseller també va anunciar l'altra gran acció perquè el Ter recuperi el seu cabal: la regeneració d'aigua del riu Llobregat. El Govern ho farà a través d'una planta especialitzada que ha estat en desús fins la data tot i que va costar 100 milions d'euros. La instal·lació a ple rendiment serà capaç de regenerar 70 hectòmetres d'aigua, una xifra que es retornarà al Llobregat i es «restarà» al volum que aporta al Ter.

Tot i que en la reunió no es van donar xifres concretes, Territori calcula que amb les plantes regeneradores i dessaladores (a banda de la de la Tordera el Govern també preveu augmentar la producció de la del Prat) funcionant a ple rendiment el Ter podrà recuperar 26 hectòmetres cúbics en un any i mig. En aquest sentit, el transvasament màxim (que actualment està fixat en 166 hectòmetres cúbics anuals) passarà a ser de 140 hectòmetres.

A Taula del Ter, a banda dels representants del Govern a Girona hi van assistir membres del Consorci del Ter, format per 61 municipis; associacions com la Junta d'Usuaris del Baix Ter i entitats ecologistes com la Plataforma Aigua és Vida, el Grup de Defensa del Ter, i altres organismes com el Centre d'Estudis dels rius Mediterranis.

Amb ells Territori va consensuar dues reunions més. Una la primera quinzena de gener per començar a fer un seguiment tècnic del retorn dels cabals amb «xifres concretes», segons va puntualitzar Rull. I una segona trobada durant la segona quinzena de mes per abordar el Pla de Sequera. Rull va admetre que no tirarà endavant amb un pla que compta amb l'oposició del territori. En aquest sentit, va garantir que si s'activa el Pla, es farà «des del consens».