Els desapareguts a les comarques de Girona superen les 500 persones en un any. Es tracta d´una casuística que ha anat a l´alça en els últims anys a la demarcació i també a la resta de Catalunya. Durant el 2015, a la Regió Policial de Girona es van denunciar fins a 513 casos, el que representa que els Mossos han de gestionar més d´un cas cada dia. A Catalunya, la xifra total de denúncies escala fins a les 3.955, més de 10 al dia, segons dades facilitades pel cos policial.

L´increment de denúncies en els últims anys va lligat a les millores tecnològiques de les quals disposen els cossos policials. Això s´ha notat, sobretot, des que el 2011 va entrar en funcionament una eina clau per als Mossos: una aplicació anomenada Gestor de Persones Desaparegudes (GPD), que els permet compartir informació amb les altres forces policials de l´Estat i també a nivell internacional. L´enginy està en mans de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos i de la l´Oficina d´Atenció a les famílies de persones desaparegudes.

L´ús de les xarxes socials

Aquestes últimes setmanes, el tema de les desaparicions ha tornat a primer pla sobretot arran del cas de la jove de Barcelona que van trobar a Sant Sebastià. Aquest cas va tenir molt ressò mediàtic, sobretot per l´ús de les xarxes socials per ajudar en la recerca.

Un altre cas, més proper, és el de la menor de 14 anys de Girona que aquesta setmana va marxar de casa. Dimarts, la seva família va presentar la denúncia per desaparició a la comissaria de Girona perquè no en sabien res, només que havia estat a Barcelona. A partir d´aquí, igual que en el cas de la jove de Barcelona, també es va difondre una imatge de la noia a través de les xarxes socials. Va ser la pròpia família i amics que ho van fer i, finalment, dijous es va presentar amb el seu xicot davant la DGAIA a Barcelona.

En una entrevista a RAC1, el cap de l´Àrea Tècnica de Proximitat i Atenció Ciutadana dels Mossos d´Esquadra, Albert Oliva, explicava que en aquests casos les xarxes socials són útils però s´han d´utilitzar amb precaució, perquè sobretot en el cas de menors -com en aquests dos fets més recents- «el rastre d´imatges s´hauria d´eliminar, però això és molt difícil». També va recordar que de vegades aquestes xarxes socials (Facebook, Twitter o Whatsapp) poden portar rumors.

Un altre fet en el que coincideixen els experts és que cal deixar enrere el mite de deixar passar entre 24 o 48 hores quan algú desapareix. La policia demana que la gent sigui més conscient i que, al menor indici, facin una denúncia a qualsevol de les comissaries de la Regió Policial de Girona. I és que les primeres hores són determinants per seguir la traça d´algú.

Pel que fa a la resolució, Oliva, en l´entrevista radiofònica, va destacar que el 75% dels casos de desaparició queden resolts en un període de quatre dies. Tot i això, cal classificar els casos, perquè n´hi ha de diversa tipologia: algunes són desaparicions voluntàries; també n´hi ha d´accidentals, com per exemple quan una persona pateix un accident de muntanya, o bé es desorienta i es perd. Finalment hi ha les forçades.

Rercerca d´adolescents

La majoria es localitzen ràpidament, però hi ha casos que porten força de bòlit els investigadors, com són els de menors -sobretot, adolescents-; la gent gran (que sovint es desorienta) i les persones amb trastorns mentals. Els més joves protagonitzen moltes de les denúncies que rep a diari la policia, ja que solen ser desaparicions que s´originen sovint per desavinences amb la família o amorsos i tornen a casa al cap de poques hores.

Entre els casos recents de desparicions a Girona, a banda de la de la menor que va fugir de casa a Barcelona, n´hi ha hagut una de tipus accidental. Per exemple, hi ha el cas d´una parella de Barcelona de qui es va perdre el rastre a mitjans d´octubre quan feien un camí de ronda a s´Agaró. El cos de l´home va aparèixer a finals d´octubre al Maresme. Aquest cas va mobilitzar durant dies els efectius d´emergències gironins.

En canvi, un cas criminal de desaparició és el de Montse Méndez. Es va perdre el rastre de la dona a finals d´octubre de 2013 i no va ser fins al juliol de 2014 que el seu assassí va confessar, després de declarar per un cas de la mort d´una turista de Madrid, que havia matat i esquarterat la dona.

Però també hi ha casos de desapareguts que acaben bé, com el d´un nen de 3 anys que va mobilitzar les comarques de Girona després de perdre´s en una casa rural de Camós on havia anat amb la família per passar-hi el Cap d´Any. El van trobar després de 21 hores a tocar d´una font d´un altre mas.