Han considerat que la història s’ha d’acabar al 1989. «A partir del 1989 és història recent i hem considerat que no tenia interès», va argumentar ahir Josep Gelis (regidor d’Espai Públic per PDECat). Així el documental dels 125 anys de la història de la Policia Municipal d’Olot cobreix 99 anys. El documental dirigit per Eduard Miguel i realitzat per Zeba Produccions serà presentat el dissabte, dia 10 de desembre, a les 12 del migdia als cinemes Olot.
El segrest de Maria Àngels Feliu, del 20 de novembre del 1992 fins al març del 1994, no entra als 125 anys de la Policia. El segrest, amb agents implicats en la trama del delicte i resolt per la pròpia Policia Municipal, va ser l’avanç d’un dels períodes més dolents de la ciutat pel que fa a criminologia. La fatídica tardor del 2010, amb els crims de la Caritat i els 4 assassinats de Pere Puig, va tornar a posar a Olot en els nivells mediàtics de l’època del segrest.
Llavors les entitats van fer concentracions per tal de reduir el mal nom que havia pres la ciutat pels successos i perquè sortien als mitjans. Com si algú tingués la culpa del que havien fet d’altres persones i com si els determinis individuals tinguessin res a veure amb una ciutat que ha tingut guanyat sempre el bon nom, com totes les localitats del món on viu gent honrada i treballadora.
No va haver de passar gaire temps després dels successos que van commoure Olot per adonar-se que en les ciutats veïnes de dimensions similars també tenien lloc fets horribles que fan estremir tothom i el món seguia i la vida continuava.
En tot cas el documental que presentaran el dia 30 de desembre comença el 1890, quan l’Ajuntament, presidit per Mariano Bassols, va decidir crear un cos de vigilants. Segons el comunicat de l’Ajuntament, la funció dels quatre primers agents era la de la vigilància. Vigilar pels carrers per les nits com una espècie de sereno i de dia per ajudar amb el que es pogués.
Tres anys després de la creació del cos, Olot va aparèixer a tota la premsa nacional i internacional per la detenció d’un home del qual es deia que era Nicolàs Padlewski. El nihilista més perillós del món que acabava d’assassinar el cap de la policia secreta del tsar de Rússia a París.
La notícia de la detenció va fer arribar a Olot periodistes de Barcelona, Madrid i París. Al final, el detingut va resultar ser un belga que no tenia res a veure amb el veritable Padlewsky, que seguia els aconteixements d’Olot des de Gibraltar. En tot cas, la confusió li va fer guanyar temps i es va poder embarcar i arribar a Amèrica.
Els primers vigilants municipals no van intervenir en el cas del fals Padlewsky. Va ser una operació del Cos de Carabiners amb suport de la Guàrdia Civil. La funció dels vigilants municipals era la de resoldre conflictes veïnals, evitar robatoris i solucionar problemes quotidians, com la pèrdua de carteres o rellotges. D’aquestes coses, els primers vigilants en van resoldre moltes i -segons la premsa de l’època- amb esforç, valor i seriositat.
Ordenar el trànsit
El canvi més important -segons la nota- va tenir lloc a la dècada dels seixanta. Llavors, l’ús de l’automòbil es va massificar i la policia local va haver d’ordenar el trànsit. En aquella època a la ciutat no hi havia semàfors i els agents s’havien de posar dins d’un recinte protector per guiar els conductors. Encara hi ha la tercera etapa que és la dels ajuntaments democràtics que és quan la Policia Municipal es va professionalitzar.
El documental presenta testimonis que donen idea de la important contribució de la Policia Municipal a millorar la vida dels olotins durant els 125 anys de la seva existència.
