En els darrers mesos han sorgit a les comarques de Girona,així com a l'entorn, un seguit de casos que han posat sobre la taula el tema dels delictes contra la llibertat sexual. Els abusos sexuals a menors que s'han conegut al cap d'anys i la seva prescripció han centrat el debat mediàtic. Però, què són els delictes contra la llibertat sexual? Els seus autors sempre són castigats? Tots els casos es denuncien?

La realitat és que encara hi ha una gran xifra negra que es desconeix. La cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC), la sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra, Rosa Negre, assegura que a les comissaries només els arriba una «petita part». Les xifres indiquen que hi ha un increment de denúncies per delictes contra la llibertat sexual però a opinió de la sotsinspectora «que ens arribin més denúncies no vol dir que hi hagi més casuística sinó que probablement hi ha més consciència i més sensibilitat social».

A la demarcació de Girona durant l'any passat va haver-hi un increment, sobretot de denúncies sobre abusos. Durant el 2014 s'havien denunciat 52 casos, el 2015, se'n van produir 76. Quant a agressions sexuals, la pujada va ser més lleugera, passant de 65 a 71. El 85% de les denúncies per agressions i abusos sexuals es produeixen en víctimes d'entre els 0 als 25 anys.

Rosa Negre, reconeix que els casos de víctimes que tenen entre els 0 a 10 anys, són «els més difícils de detectar i treballar» A més, malauradament «la víctima no es pot defensar». Per aquest motiu, la policia recorda que en els més petits, la família ha d'estar alerta. En aquestes edats, l'agressor sol ser algú de l'entorn més proper.

A partir dels 12 anys, els nens i nenes comencen a tenir més llibertat, accedeixen a les xarxes socials amb menys control patern, i l'oci nocturn comença a ser un espai que atrau i al qual s'anirà accedint de forma progressiva. Aquí en les edats més primerenques, hi ha delinqüents que a través de les xarxes busquen víctimes potencials. I en l'oci nocturn, hi ha joves que sobrepassen les línies vermelles i no entenen un «no» o un «prou». Dels 25 a 30 anys, hi ha casos relacionats amb l'oci nocturn i les xarxes socials; però també molts ja en l'àmbit de la parella.

A molta gent quan pensa en delictes contra la llibertat sexual el primer que li ve al cap són les agressions sexuals, el que coneixeríem sobretot com a violació. En canvi, com ressalta Rosa Negre, les violacions perpetrades per desconeguts són una minoria, «la majoria d'agressions o abusos amb penetració es donen en l'àmbit de la parella, o en entorns de relacions entre iguals, companys o amb suposada amistat».

Conscienciació i ressò

Parlem d'abusos sexuals quan es vulnera la llibertat sexual d'una persona sense el seu consentiment i sense utilitzar la violència o intimidació. Aquest tipus de delicte també segueix anant a l'alça aquest any -a pocs dies de tancar el 2016- segons explica la sotsinspectora, que considera que els casos de més ressò mediàtic i les campanyes un No és un No faciliten trencar el silenci. Però també una de les altres causes és que es denuncia més perquè és un «tema que s'està posant sobre la taula i la gent està prenent una posició més activa».

La cap de la URPAC és molt taxativa amb els abusos i assegura que «no poden sortir gratis» al seu autor. Recorda que si el cas està prescrit s'ha de denunciar igualment i ja serà la judicatura qui decidirà si l'autor té responsabilitat o no, i policialment és necessari conèixer el fet delictiu per investigar si s'han pogut produir altres fets amb altres víctimes.

Aquesta és una de les premisses amb les quals treballen els Mossos i a partir d'aquí explica que la societat encara té molt per aprendre sobre els delictes sexuals. D'entrada, i a títol d'exemple, segons Rosa Negre, no es té clar que els tocaments són un delicte. L'entorn de l'oci nocturn i les noves tecnologies són on els Mossos tenen el focus posat. Per evitar els delictes, fan tasques de pedagogia que passen per xerrades a l'ESO i a la universitat.

A quart d'ESO entren a les aules per explicar-los què és la violència de gènere i els primers indicadors de risc. I a partir d'aquí, diu Negre, s'introdueixen els «elements de la propietat del teu cos». A cursos previs, a segon que és quan el menor assoleix la majoria d'edat penal, els recorden el respecte que hem de tenir pel cos de l'altra/e i la seva intimitat i es fa pedagogia sobre el bon ús de les xarxes socials. La sotsinspectora recorda que el que a 12 anys pot ser considerat una trapelleria a partir dels 14 pot suposar anar a una comissaria de policia i haver de rendir comptes al Jutjat de Menors. I finalment, la policia fa xerrades als universitaris de prevenció de les agressions i els abusos sexuals, en el marc de l'oci nocturn, per ser un col·lectiu que fa ús d'aquest oci.

Ningú et pot tocar

«Si vas a una discoteca i algú et toca, denuncia!», «si estaves sota els efectes de l'alcohol i no t'has pogut defensar i algú ha abusat de tu, denuncia!» Rosa Negre destaca les dues situacions i sobretot posa èmfasi que si s'és testimoni dels fets, s'ha d'ajudar la víctima i/o trucar al 112.

Davant d'aquest tipus de situacions, els Mossos insisteixen que cal posar mesures d'autoprotecció que passen per mantenir-se acompanyat de persones de confiança si es beu, no marxar a casa amb desconeguts ni persones que acabem de conèixer, entre d'altres.

Finalment s'ha de tenir clar, diu Negre, que unes relacions sexuals consentides de bon inici poden no ser-ho si en un moment determinat una de les dues parts ho ha volgut aturar i no se li permet, aquests fets són constitutius de delicte i s'han de denunciar.

La víctima d'un delicte contra la llibertat sexual pot arrossegar conseqüències emocionals durant molt temps, per aquesta raó des de la policia i davant de situacions de victimització fan un seguiment i la derivaran a la xarxa de recursos immediatament perquè rebi suport psicològic.

Quan es vol definir un agressor tipus dels delictes sexuals, per exemple d'abusos a una noia que es troba sota els efectes de l'alcohol, la policia coincideix a dir que pot ser qualsevol noi. Per a Negre, que no hi hagi un perfil és bàsicament també perquè qui fa això no s'imagina que pot anar a la presó i en la majoria de casos no té conseqüències perquè els casos no es denuncien. Per això anima a trencar el silenci, ja que és l'única manera no només de responsabilitzar el culpable sinó d'acabar amb bona part dels delictes contra la llibertat sexual.

A banda de l'oci nocturn hi ha un altre àmbit on es donen aquest tipus de delictes i on la policia té l'ull posat, són els que tenen a veure amb l'ús de les noves tecnologies. Aquí les víctimes són menors i són tant nois com noies. Els agressors solen ser homes.

Noves casuístiques en línia

Durant l'any passat van trobar-se amb 10 denúncies a Girona i estan detectant noves casuístiques, com ara que a través de Whatsapp o Facebook hi ha persones s'aprofiten de la impunitat de les xarxes per fer mal. D'entrada busquen les víctimes i llavors, el demanen amistat i els demanen fotos compromeses o n'envien fotos d'ells despullats, per exemple. Fins i tot s'han trobat en casos que a través de la webcam demanen comportament sexuals.

Una altra tipologia que han detectat darrerament són usuaris que denuncien a la policia que navegant per internet se'ls han descarregat, de forma automàtica, arxius de pornografia infantil.

Una altra casuística de la qual han trobat més d'un cas és que a través de Facebook hi ha persones que es fan passar per professionals d'una gran cadena de moda. Contacten amb menors i els prometen una bona feina: per exemple fer un catàleg de la nova temporada de la gran cadena on elles solen comprar. Els proposen una primera trobada en privat i els diuen que després ja ho tractaran amb els pares. Els Mossos han rebut denúncies de casos en què la menor ha posat en coneixement dels pares abans de la trobada i, per tant, no hi ha hagut contacte entre agressor i víctima. Davant d'aquests fets, Rosa Negre recorda que davant les xarxes socials és important que els menors tinguin els perfils privats i que els pares exerceixin un control.