La província de Girona té una àrea aproximada de 200 quilòmetres susceptible de patir fortes inundacions. El Pla de Gestió de Risc d'Inundacions té aquestes zones comptabilitzades i repartides en un total de 31 trams.
Aquest pla és el document al qual recorren organismes del Govern com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) o Protecció Civil a l'hora de gestionar potencials aiguats a Catalunya i fer-hi front.
El text estableix diferents classificacions en funció de la freqüència en què es produeixen els aiguats, i també del seu abast.
Així, els terrenys adjacents al riu Ter sumen 74 dels 200 quilòmetres inundables, pràcticament tota la seva conca fluvial. Els principals punts es concentren en tres grans zones: en municipis de les capçaleres dels rius com Ripoll, Camprodon i Campdèvànol; a la ciutat de Girona i els camps i municipis de la desembocadura.
Un total de 56 quilòmetres de terrenys que envolten els rius Muga i Mugueta també estan fixats pel Pla de Gestió com zones de risc. Aquí la major incidència és la que es dóna a Empuriabrava i als Aiguamolls de l'Empordà.
I a la costa diverses poblacions figuren al document de manera aïllada, principalment a causa de les rieres i dels condicionants marítims.
El Pla de Gestió classifica la probabilitat de patir inundacions en tres grans escenaris o «períodes de retorn»: inundacions amb un retorn de 10, 100 i 500 anys. I també ho fa segons el grau o «calat d'inundació».
Per exemple a la ciutat de Girona un aiguat amb un període de retorn de 10 anys podria deixar inundacions de més d'un metre de calat a les zones més properes als rius Ter, Onyar i Güell, i calats de 40 centímetres a la Devesa.
En canvi, un aiguat amb un periode de retorn d'un segle podria deixar àmplies zones de Fontajau, del Barri Vell, del Mercadal, de Sant Narcís, de Santa Eugènia i de l'Eixample negats d'aigua amb calats d'entre 40 centímetres i un metre. Quan la inundació té un retorn de 500 anys, l'àrea inundada no creix però sí que ho fa el calat, superant el metre en la major part de la seva extensió.
Als terrenys que envolten les desembocadures del Ter i de la Muga el perill d'inundacions és molt més elevat i abraça grans àrees. Als Aiguamolls la zona de risc s'estén com una taca i arriba a Empuriabrava, probablement el nucli poblacional amb un major risc. Aquí una inundació amb un període de retorn de 10 anys ja provocaria aiguats de gran calat.
Més de mil milions en pèrdues
El director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Jordi Agustí, va anunciar ahir una inversió de 62 milions d'euros en els propers sis anys per prevenir inundacions.
A Catalunya entre els anys 1995 i 2011 els danys per aiguats es van quantificar en més de mil milions d'euros. I en àmbit global, el Pla de Gestió de Risc d'Inundacions té identificats 446 quilòmetres amb risc potencial significatiu d'inundacions (ARPSI), agrupats en 72 trams de cursos fluvials.
