Cada vegada hi ha més casaments civils a les comarques gironines i menys de religiosos. De fet, en el primer semestre d'aquest any, Girona s'ha convertit en la província de tot l'Estat espanyol que ha registrat menys enllaços religiosos i més de civils. Des del gener i fins al juny, el 88,9% dels casaments de la demarcació han estat civils (amb 1.070 casos); per tant, gairebé nou de cada deu bodes. Així mateix, en aquest primer mig any del 2016 a Girona, només s'han produït 128 enllaços catòlics (el 10,6%) i dos d'una altra religió (el 0,2%). En quatre casos (el 0,3%), no consta de quins tipus d'unions matrimonials es tracta, segons les últimes dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

D'aquesta manera, Girona ha esdevingut la província líder a l'Estat en els casaments civils. A continuació s'ha situat Barcelona, amb el 88,7% dels enllaços no religiosos, seguida de Biscaia amb el 86,3%, Àlaba amb el 85,9% i Tarragona amb el 85,6%, exactament igual que Guipúscoa. En el primer semestre d'aquest any, el 85% dels casaments que ha registrat la província de Pontevedra han estat civils, a les Balears han suposat el 84,8%, a Lleida el 82,6% i a La Corunya el 81,3%.

Ara bé, les dades de l'INE han fet evidents les grans diferències entre els territoris de l'Estat espanyol amb menys enllaços per l'Església i els que més. De fet, entre el gener i el juny d'enguany, els casaments civils han superat els religiosos en totes les províncies excepte a Jaén, on els civils només han representat el 46%. En la mateixa línia, en aquest primer mig any del 2016, els territoris de l'Estat on s'han produït menys enllaços civils -després de Jaén- han estat Ciudad Real amb la meitat de les unions matrimonials religioses, així com Còrdova i Badajoz, on el 56% de les parelles i el 57,6% -respectivament- han fet unes cerimònies civils.

Una situació de fa una dècada

Malgrat que el predomini dels matrimonis civils ara s'ha convertit en una tendència en auge, es tracta d'una situació que s'ha accentuat des de fa una dècada. El cas és que l'any 2006, sis de cada deu parelles que decidien casar-se a l'Estat ho feien pel ritu de la religió catòlica i els casaments civils només esdevenien majoritaris en vuit províncies. Justament, els territoris que ara s'han situat al capdavant en els enllaços sense passar per l'Església: a part de Girona, Barcelona, les Balears, Guipúscoa, Lleida, Las Palmas, Tenerife i Tarragona. En canvi, en el primer semestre d'aquest any, el predomini dels casaments civils ja s'ha estès en totes les províncies menys una; de mitjana, entre tot l'Estat espanyol, el 75,9% de les unions no han estat religioses.

Pel que fa a l'evolució concreta de les comarques gironines, els casaments civils no han deixat de créixer en els darrers 10 anys, segons les dades de l'INE. El 2006, el 64,7% dels enllaços van ser civils, mentre que els catòlics van suposar el 34,9%. Al cap de cinc anys, el 2011, el 78,9% de les unions matrimonials van esdevenir civils i el 20,5% catòliques. Així mateix, en tot l'any 2015 (que és la darrera anualitat completa de la qual es disposen les dades), el 85% dels casaments van ser civils, mentre que els catòlics van representar només el 14,6%.

Pel que fa als enllaços que són d'una altra religió (no catòlica), s'han mantingut en un percentatge gairebé inexistent. De fet, el 2006, tan sols el 0,4% dels casaments van ser no catòlics. De la mateixa manera, des del gener i fins al juny, les dades han seguit simbòliques, ja que el 0,5% dels enllaços han estat no catòlics.