Coordinadora General del PDeCat i diputada al Parlament per Junts pel Sí, la jove política resident a Arbúcies es mostra orgullosa del llegat de CDC, el qual reivindica. Així mateix, critica amb duresa alguns comportaments de la CUP que al seu parer no només no eixamplen la base de l'independentisme sinó que l'estrenyen. Amenaçada de mort en unes pintades, defensa l'actuació del conseller i dels Mossos d'Esquadra, alhora que lamenta la tèbia resposta de la CUP i diputada al Parlament per Junts pel Sí, la jove política resident a Arbúcies es mostra orgullosa del llegat de CDC, el qual reivindica. Així mateix, critica amb duresa alguns comportaments de la CUP que al seu parer no només no eixamplen la base de l'independentisme sinó que l'estrenyen. Amenaçada de mort en unes pintades, defensa l'actuació del conseller i dels Mossos d'Esquadra, alhora que lamenta la tèbia resposta de la CUP
Va dir un altre Pascal que «el cor té raons que la raó no entén».
En general, fas política perquè t'hi mou el cor. Puc viure el procés en primera línia, estic molt il·lusionada. Estic en la direcció d'un partit amb una arrel molt clara, que és CDC. Ara bé, un procés com aquest requereix també molt de cap, saber on ets. O sigui que tenim molt de cor, però també tenim cap.
Es considera convergent?
Em considero convergent, i per mi és un orgull. I del Partit Demòcrata. Som hereus d'aquells que van fer política amb majúscules, gent que ha fet una aportació extraordinària a aquest país, molts dels quals gironins, com Jaume Casademont, Salvador Carrera i d'altres. Però calia un nou partit capaç de donar resposta als reptes actuals del país, el més important dels quals construir un nou estat. La reconversió de CDC en aquest nou partit és inèdita a Europa, per tant en això també som revolucionaris.
Vaja, que beuen de les fonts de Jordi Pujol i família.
El llegat polític del president Pujol també ha portat aquest país a les portes de la preindependència. Ara aquest país es mira de tu a tu l'estat espanyol. Però crear un estat no és tasca senzilla, i tenim al davant un oponent molt potent. Per tant, no ens en podem refiar ni anar amb el lliri a la mà.
Per què no vol ser espanyola?
Em sento catalana. No és que no vulgui ser espanyola, és que vull ser catalana. No veig un procés contra Espanya sinó un procés d'oportunitats pel que nosaltres som. El nacionalisme pot tenir una vessant romàntica -la llengua, la cultura...- amb la que m'identifico, però també hi ha persones que s'hi han aproximat des d'una perspectiva més pragmàtica: maltractament de l'estat espanyol, greuge econòmic evident, dèficit d'infraestructures, etc. Al final, necessitem disposar de les eines necessàries per assegurar el benestar als ciutadans.
Fa uns dies va ser amenaçada de mort en una pintada.
La veritat és que em va sorprendre molt. Sóc una enamorada de la democràcia, i que passin aquestes coses ens ha de fer pensar. No podem confondre'ns i aprofitar una excusa com aquella [dur davant del jutge els acusats de cremar fotos del rei] per estigmatitzar ni determinats sectors socials ni els Mossos d'Esquadra.
Indica certa crispació?
Aquesta és la revolució dels somriures, fer un estat no és res que ens hagi de generar un patiment, és una oportunitat. M'agradaria que el que m'ha passat a mi no li passi mai a ningú, la persecució de les idees i les opinions hauria d'estar absolutament eradicada en una democràcia. És una pena. I m'ha sorprès, perquè creia que hi havia sectors de l'independentisme que ja havien entès que no podem anar enlloc si ens plantegem fer les coses de la manera que se les plantegen.
La CUP va dir que no cal sobredimensionar-ho.
Doncs jo crec que és un fet greu. Ells es deuen mirar la societat amb unes ulleres diferents de les que fa servir la majoria de gent. Per mi, l'encàrrec que se'ns va fer el 27-S és que construïm a través del diàleg, de la dinàmica més pacífica possible, de la negociació, de la política, i sobretot, de la dignitat d'aquest país. Quan la voluntat d'alguns és revolucionar el sistema i inclús criminalitzar qui ens garanteix la seguretat, com a demòcrata no hi passo de cap de les maneres. En lloc de cridar a no sobredimensionar, el que s'ha de fer en aquest cas és condemnar amb rotunditat els fets.
Les pintades contra vostè i la crema de fotos del rei no són llibertat d'expressió?
En molts països cremar una bandera no és cap delicte, però el Codi Penal espanyol ho tipifica. Ara bé, no es pot aprofitar una circumstància així per fer el caldo gros, ningú no pot estar ni amenaçat ni constrenyit per les seves opinions. No ho accepto de cap de les maneres.
Però l'actuació de policia i conseller va ser la correcta?
El conseller ni podia ni havia de fer res més del que va fer. La policia ha de garantir la seguretat però també és policia judicial, i està a les ordres del jutge. El procés ha de ser viable a través de la política i no podem posar els servidors públics al centre del debat, sota pressió. Qui ha de fer els deures és la política.
Aquests conflictes són contraproduents?
Hem de fer que hi hagi més gent convençuda que és necessari un estat propi. Cremar banderes, estigmatitzar el teixit productiu donant la culpa als funcionaris... ni amplia la base de l'independentisme ni dóna arguments per tirar endavant. La CUP, que fa bandera d'aquest discurs, ha de fer una reflexió molt profunda.
Hi ha majoria de diputats independentistes. Què falta?
Ampliar la base, convèncer més gent. Un estat nou, avançat, a l'estil dels del nord d'Europa, es fa amb molta gent. I es fa pensant que mai n'hi ha prou. Ara, com he dit, hi ha actituds que més que a eixamplar la base, la fan més estreta. Aquest error no es pot permetre.
Intueixo que no és partidària de la desobediència.
Els ciutadans ens van fer un encàrrec molt clar: que arribem a un nou estat. I que ho fem bé. De la llei a la llei. Amb seguretat jurídica. I amb un somriure. I sense menystenir ningú. Quan ens confonem amb mini ruptures i petites desobediències que són més gesticulació que altra cosa, ens estem enganyant. Perquè ens estem oblidant de l'important, que és convèncer i guanyar la majoria.
No la fa sospitar que el primer que defensés el conseller Jané fos el delegat del Govern espanyol?
És que és una qüestió de democràcia. Però també demano al senyor Millo el sentit comú d'entendre que aquest és un procés polític i democràtic, que votar no ha de ser cap línia vermella. Si fa oportunisme en un cas com aquest, s'equivoca.
Confia en el diàleg que ofereix l'estat espanyol?
La prova del cotó diu que hi ha inversions pendents, la senyora Santamaría ve a Catalunya i no es reuneix amb el seu homòleg al Govern, hi ha processats per posar urnes... El cotó no enganya i de moment el més calent és a l'aigüera.
En el cas hipotètic que oferissin un bon finançament i una reforma constitucional, no seria cosa d'agafar-ho i oblidar el procés?
No veig el país situat aquí. L'estat espanyol ha fet tard. El govern del PP porta cinc anys molt bel·ligerant, no ha entès què fem a Catalunya. És un estat que en qualitat democràtica deixa molt a desitjar. L'estat espanyol veu Catalunya en un context de dret de conquesta, no de tractar els seus ciutadans com a iguals. No sé què poden oferir, nosaltres sí estem en disposició d'oferir als catalans un futur d'il·lusió.
Entén que la gent s'afarti de la política?
Em pregunto si actualment la política està a l'altura de la ciutadania. Tenim molts deures pendents.
El procés ha sigut una sort per CDC, de la qual, si no, no en quedarien ni les engrunes?
El procés és possible també perquè CDC i ara el Partit Demòcrata ha tingut la generositat de pensar primer en el país. La centralitat que representem permet que el sobiranisme pugui ser transversal. I som garantia que es farà ben fet.
Han perdut molts militants.
CDC tenia 15.000 militants, i el PDECat ja va pels 12.000, ens falta poc per tenir-ne el mateix nombre. I a més, un 20% d'aquests militants són altes noves, el partit s'ha rejovenit molt.
