Els veïns de Bàscara no volen vendre l'edifici de l'Ajuntament per tal de reduir el deute del poble. Aquest és el resultat que ha sortit després de la consulta que es va fer ahir preguntant els habitants de la localitat per la seva opinió. El «no» es va imposar amb 184 vots davant dels 72 que van votar que «sí», els 4 vots nuls i 10 en blanc. De les 857 persones que estaven cridades a votar, només hi van anar 270, un nombre que suposa un 31,5% del cens total. Segons l'alcalde de Bàscara, Narcís Saurina, el resultat «ha estat l'esperat» i no hi havia «massa sorpresa». Malgrat tot, el batlle va lamentar «la poca participació de la gent» perquè segons la seva opinió era «un tema important».
Com ja havia anunciat l'alcalde del municipi ahir al matí, el resultat només seria vinculant en cas que fos negatiu. «Nosaltres vam dir des del principi que si sortia el «no» seria vinculant, i a partir d'aquí buscarem altres vies obertes per poder solucionar el problema del deute», va explicar. Saurina també va afegir que «troba lògica la poca participació ciutadana» tenint en compte que la participació en temes «més grans» sol arribar al 60%. En un tema «menor» suposo que la gent «no s'implica tant», va opinar.
La votació
L'única mesa habilitada per votar es trobava al mateix consistori i durant les tres primeres hores ja s'hi havia acostat més del 10% dels veïns amb dret a vot. El degoteig de veïns de Bàscara que van anar passant per l'Ajuntament altempordanès va ser constant, tot i que al recompte final els números no fossin els esperats inicialment. Durant tota la jornada d'ahir els ciutadans d'aquesta vila de prop de 1.000 habitants van haver de decidir si volien que l'ajuntament vengui l'edifici on treballa o no.
Tot i que la voluntat del consistori estava en sintonia amb la del resultat final de la votació, Narcís Saurina va assegurar que en moltes ocasions s'ho havien plantejat perquè la venda els «hagués permès ingressar un milió i mig d'euros, per pagar factures urgents, i guanyar uns anys per buscar fonts de finançament». Malgrat tot, també va admetre que dins del mateix govern «hi havia una divisió», un altre dels motius pels quals prendre la decisió era tan complicat. Aquest va ser un dels incentius de la consulta, segons Saurina: «saber quina era la visió de la ciutadania».
Una d'aquestes fonts alternatives de finançament té a veure amb la construcció d'un polígon industrial en una zona propera a Orriols. Saurina va explicar que han aconseguit arribar a un acord amb el propietari i que poder tirar endavant el projecte «és clau» per tenir més ingressos i el polígon ofereix «bones possibilitats».
Saurina va reconèixer que el deute que té el poble és «monstruós» i va explicar que en l'últim exercici van tenir un benefici net del 0,5%. «Això vol dir que trigaríem almenys 200 anys a poder tornar tot el deute», va concloure. En concret, Saurina va detallar que es deuen 150.000 euros a empreses del poble, 600.000 a proveïdors de fora del municipi, 1,5 milions d'euros a l'Estat, a banda de totes les despeses de manteniment. A més, el consistori té una demanda d'un banc per valor de 785.000 euros, i un judici pendent on se li reclamen 5 milions. El deute del poble arriba a representar fins al 325% del seu pressupost.
La delicada situació financera la va posar damunt la taula una auditoria que Saurina va encarregar quan va accedir al càrrec després de les darreres municipals. El republicà va denunciar irregularitats i mala gestió per part dels anteriors equips de govern, i en especial del seu antecessor Lluís Lloret (CiU), que portava al càrrec des del 1983 i a qui acusa de ser l'artífex del forat comptable.
Possibles accions penals
Des de l'entrada del nou equip de govern, Saurina va reconeixer que «no han parat d'aparèixer factures i expedients sospitosos» que han portat a l'oficina antifrau perquè ho avaluï. La previsió és que de cara al mes de març aquest òrgan s'haurà pronunciat i Saurina va deixar clar que «les responsabilitats polítiques aquí no serveixen de res», per això va assegurar que demanaran responsabilitats penals o econòmiques.
