La Comissió de Violència de Gènere del Col·legi d'Advocats de Girona reclama, a través de la seva presidenta, Yolanda Vilà, «la implicació dels homes en aquesta lluita, la necessitem». «No és una lluita d'homes contra dones, estem parlant d'homes agressors masclistes, és un problema social i ens hi hem d'implicar tots», va deixar clar l'advocada.
En l'actualitat, les 10 integrants d'aquesta comissió són dones que, com passa en totes les altres, hi participen de manera voluntària. Davant d'aquest fet, Vilà va reflexionar que «les desigualtats en la societat són tant a nivell estructural que aquí també hi són i mostra el molt que s'ha de treballar». La presidenta va descriure les advocades presents a la comissió com a professionals «molt sensibilitzades amb un tema en el qual treballen cada dia, algunes al Servei d'Atenció Especialitzada (SIE) dels Consells comarcals i d'alguns municipis» -ella mateixa treballa amb SIEs i amb l'Institut Català de les Dones-; i gairebé totes estan en el torn d'ofici del Col·legi d'Advocats.
Mutilació o matrimonis forçats
Vilà va explicar que treballen en equip i assisteixen a les comissions de seguiment dels diferents protocols que funcionen a les comarques de Girona: per eradicar la violència masclista, la mutilació genital femenina, el maltractament de menors, els matrimonis forçats o les víctimes de tracta. L'advocada va remarcar que «és bàsic i essencial entrar en coordinació amb tots els professionals i les administracions que, d'una manera o altra, atendran la dona víctima de violència masclista». Com a prova de la importància d'aquest treball coordinat, assenyala que moltes víctimes arriben als SIE derivades pels Centres d'Atenció Primària.
Tot i els avenços legals aconseguits o la percepció de la violència contra les dones com una xacra social, Vilà va advertir que queda molta feina per fer ja que, davant la quotidianitat del problema, «sembla que siguem insensibles o que ho hàgim normalitzat». Alhora, va qüestionar el tractament d'aquest assumpte als mitjans de comunicació, on «de vegades es peca de sensacionalisme». Des del seu punt de vista, l'educació en valors d'igualtat a l'escola és bàsica per corregir la situació i va alertar que, ara, es detecten conductes controladores entre els adolescents; així que «alguna cosa estem fent malament», va opinar.
Per exemplificar les millores, la presidenta de la Comissió es va referir al canvi de la denominació de «violència domèstica» per la de «masclista»; això pel que fa a la llei catalana (2008), ja que l'estatal (2004) la qualifica «de gènere». Vilà va especificar que aquesta última és una llei integral que va crear els jutjats de violència sobre la dona, va determinar la formació dels professionals, va establir l'assistència jurídicia gratuïta i immediata per part d'un lletrat especialitzat i va ser la primera en parlar clar del problema; però va lamentar que «només fa referència a les violències que pateixen les dones per la seva parella o exparella, però no a les masclistes que es poden rebre en qualsevol àmbit i a nivell comunitari». En canvi, «l'autonòmica sí que parla de la violència masclista en sentit ampli, en tots els aspectes de la vida, la que es pateix pel simple fet de ser dona»; ara bé, va aclarir que es tracta d'una llei més assistencial.
L'agressor, un delinqüent més
Un factor clau en aquest tipus de processos és l'estrès emocional que pateix la víctima. Per això, va apuntar que «hi ha tantes disfuncions en l'àmbit judicial, perquè el moment emocional de la dona no va en consonància amb els temps judicials». L'advocada va insistir en la rellevància del suport psicològic professional, perquè -va dir- «cal fer un treball molt important per enfortir la dona ja que la violència l'ha anat minant com a persona». En aquest sentit, va advertir que «una de les causes de sentències absolutòries és la debilitat psicològica, que fa que moltes dones no vulguin declarar».
D'altra banda, Yolanda Vilà va afirmar que, per a ella, «un agressor és com qualsevol altre delinqüent». Alhora, va remarcar que «s'hi ha de treballar perquè, si no, tornaran a agredir una altra dona», encara que va posar en dubte les seves possibilitats de rehabilitació.
