n L'escassa diversitat genètica descoberta en les marmotes que habiten els Pirineus del Ripollès i la Cerdanya, reintroduïdes entre 1948 i 1988 de dos grups procedents dels Alps, podria amenaçar la seva supervivència al perjudicar la seva adaptació a les noves condicions que genera el canvi climàtic.
Investigadors del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB) i del Laboratoire de Biométrie et Biologie Evolutive (LBBE) de Lió (França) han analitzat l'ADN de les marmotes dels Pirineus a través dels pèls d'aquests animals.
La marmota alpina es va extingir dels Pirineus fa més de 15.000 anys, però entre 1948 i 1988 es van reintroduir en diverses zones del Pirineu francès uns 400 exemplars de marmota procedents dels Alps francesos, encara que no se sap amb exactitud ni quants ni d'on es van agafar, segons Mariona Ferrandiz Rovira, investigadora postdoctoral del CREAF.
Segons Ferrandiz, «malgrat la falta de planificació i de seguiment, la reintroducció de la marmota alpina al Pirineu ha estat un èxit» perquè ràpidament es va establir i va colonitzar gairebé tota la cara sud d'aquesta cadena muntanyosa. No obstant això, les poblacions reintroduïdes a Andorra i a les comarques catalanes de la Cerdanya i el Ripollès tenen molt poca diversitat genètica, «un aspecte crucial per adaptar-se al nou ambient».
«Només el temps dirà si aquest aspecte les perjudica a l'adaptar-se a les noves condicions que genera el canvi climàtic», va advertir la investigadora. Ferrandiz va recordar que més d'un terç de les reintroduccions fracassen a causa de la falta d'estudis previs, a un inadequat seguiment posterior o bé a una baixa diversitat genètica.
«Que les poblacions siguin diverses genèticament és important en general, però ho és encara més quan les poblacions són petites, com és habitual en les poblacions reintroduïdes».
