Les Unitats d'Emergència Social de la Creu Roja a Girona han detectat un increment de les persones que es veuen abocades a dormir al carrer perquè, després d'haver perdut la feina, han esgotat la prestació d'atur o la renda mínima d'inserció (abans PIRMI) i no disposen del suport de cap xarxa social o familiar.

Aquest perfil s'ha anat afegint al col·lectiu de sensesostre amb què l'entitat humanitària estava avesada a treballar. Entre aquests últims, hi ha prop d'un 40% de casos cronificats que es corresponen a persones que pateixen problemes de salut mental o de drogoaddicció i que han trencat els vincles amb la família.

L'últim any, la Creu Roja ha atès 92 indigents als carrers de Girona, Salt, la Jonquera i Palamós, tot i que al desembre també van atendre persones a Santa Coloma de Farners i Palafrugell; les actuacions totals, però, han pujat fins a 415 perquè hi ha persones que porten temps al carrer i han rebut suport més d'una vegada. Pel que fa als dos últims municipis, el responsable del Programa integral d'atenció a les persones sense llar de la Creu Roja a Girona, Marc Serena, va explicar que les seves assemblees locals hi han identificat el problema i l'organització vol continuar-hi treballant aquest 2017. Serena va apuntar que «en alguns llocs, estan en barraques».

Necessitat de voluntaris

La manca de recursos humans és el principal escull de la Creu Roja per poder arribar a més poblacions ja que, en l'actualitat, l'entitat hi destina dos professionals i té el suport d'una desena de voluntaris. «Fan falta voluntaris per arribar a més llocs i més temps», va remarcar Serena; qui també va aclarir que en localitats com per exemple Lloret de Mar, Figueres o Banyoles els Serveis socials pertinents ja hi desenvolupen programes específics, de manera que procuren no trepitjar-se la feina.

Durant l'any, la Unitat d'Emergència Social de la Creu Roja surt els dimecres al vespre «per atendre les persones sensesostre que no estan dins el circuit social i sanitari» -va explicar Serena-; encara que últimament han tingut més voluntaris i ho han pogut ampliar als dilluns. Aquestes accions es complementen amb atencions a les oficines de l'entitat, que el 2016 van ser 121 -83 a Girona i 38 a la Jonquera. El més important és establir una relació amb els usuaris, «parlar-hi, que ens coneguin», va dir el responsable del programa.

Amb l'arribada del fred, a les mantes i les parques que solen distribuir hi afegeixen begudes o menjar calent. Marc Serena va explicar que les baixes temperatures no aconsegueixen convèncer aquelles persones que no volen acudir al Centre d'Acolliment i Serveis Socials «La Sopa» de Girona, «tot i que la majoria de gent que atenem durant l'any saben que ara ofereix més places». «Són persones que ja hi han estat i prefereixen estar sols a compartir habitació, solen ser consumidors [de substàncies]», va aclarir.

Manca d'habitatges socials

D'acord amb la seva experiència, falten més habitatges d'ús social per al programa Housing first, una iniciativa importada d'Estats Units que l'Ajuntament de Girona aplica des del 2016 amb l'objectiu de treure els sensesostre del carrer oferint-los un pis, on puguin viure sols -pel que paguen un màxim del 30% dels seus ingressos- i rebre atenció dels serveis socials. Marc Serena va assenyalar que la Creu Roja va intervenir directament en el primer cas, «el d'una persona que tots els serveis rebutjaven i ara acut als serveis de salut mental i està perfectament integrat a la comunitat». En la seva opinió, les institucions han de potenciar projectes d'aquest tipus i va lamentar que «a Girona hi ha menys resposta que a Barcelona», on també s'implanta el programa.

Pel que fa a les persones que han perdut la llar, després de la feina i els subsidis, Serena va considerar que «és un perfil diferent i la seva situació no vol dir que acabi cronificant-se». En aquests casos, la Creu Roja de Girona procura «treballar el tema laboral i la recuperació dels contactes familiars, perquè el seu problema és l''infrahabitatge', no cap altre», va subratllar Serena.