Les onades de fred són fenòmens poc freqüents però no insòlits a casa nostra. A les comarques gironines hi ha hagut 24 grans fredorades des del 1956, l'any d'aquell mític episodi que encara és a la retina de moltes persones d'edat avançada. També són memorables per la seva virulència la de l'any 1985, la del 2001 o la del 2012. El 56 va ser «l'any de la fred». Culpa d'això la tenen dues onades d'aire siberià que van assotar el país del 2 al 6 de febrer i del 10 al 23 de febrer.
La fredorada va portar conseqüències nefastes per a l'agricultura. Moltes collites van quedar congelades i es van haver de rebutjar, sobretot les oliveres, «paradigma d'arbre de les nostres contrades resistent de la intempèrie» segons explica l'historiador gironí Genís Barnosell.
El gener del 56 havia estat més càlid que habitualment. Animades pel bon temps i per la poda, moltes oliveres van començar a fer pujar la saba com ho fan a la primavera. Les glaçades del febrer van atacar-les directament i van congelar i matar la planta. El vent es va encarregar d'acabar amb les supervivents arrencant branques i soques deixant els arbres exposats a la intempèrie glacial. Segons Barnosell, «la mort de les oliveres (sobretot a l'Empordà) va tenir com a conseqüència la seva arrencada i, per tant, un canvi notable en el paisatge agrari» i també la fi de l'agricultura tradicional.
L'onada de fred del 1985 també va ser sonada. Va començar la nit de Reis i va acabar el 17 de gener. També provenia de Sibèria i també va deixar nevades importants i sobretot, molts graus sota zero. La gran fredorada del 1985 va arribar a congelar completament el riu Onyar a Girona i va provocar molts desperfectes a les canalitzacions d'aigua, motiu pel qual va ser batejada com la «rebenta-canonades».
