Diversos municipis catalans que ja apliquen alguna mesura de reforma horària, agrupats en la plataforma Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària, van relatar ahir les seves experiències i van assegurar que amb elles s'aconsegueix «una millor qualitat de vida».
La jornada va permetre als representants municipals explicar les polítiques que han portat a terme per afavorir una millor racionalització horària i mostrar-ne els resultats. Girona, Argentona, Barcelona, Cardedeu, Esplugues de Llobregat, Lleida, Prats de Lluçanès, Reus, Sant Boi de Llobregat, Terrassa, Tortosa i Vilafranca del Penedès són les localitats que van participar en la trobada.
Les ponències van concloure amb les intervencions de la presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària, Esther Sánchez; la secretària d'Administració i Funció Pública del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Masó; i la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa. Sánchez va afirmar que les administracions públiques «han de ser referents i exemples de bones pràctiques» i que, a partir de les explicacions dels representants locals, «és evident que aquest canvi és possible i sense retorn».
La presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària va assegurar que la iniciativa «representa poc més de l'11% dels municipis de Catalunya» i que han de seguir treballant per arribar a més poblacions. Sánchez va assegurar que la iniciativa, «vinculada a la salut pública, social i política», es troba ja en una segona fase adaptativa, de gestió del canvi i de persuasió. Masó va manifestar, de la seva banda, que la Generalitat està «compromesa i convençuda de les bondats d'aquest projecte» i va incidir en la necessitat de transmetre a la societat la major eficiència que provocaria «racionalitzar els horaris de l'administració pública». Masó va subratllar els esforços de la Generalitat per transitar d'una administració burocràtica, basada en «el control de la presència física», cap a una «administració del coneixement» que posi el focus en els resultats.
Conesa va dir que cal insistir en el «dret social i civil de la ciutadania de gestionar el temps com vulgui» i que «les administracions han de donar exemple de com començar a fer les coses de forma diferent». També va explicar que a Sant Cugat s'ha limitat l'horari fins a les 21.00 hores, fins i tot els dies de ple municipal, i que s'ha avançat el servei de neteja perquè els treballadors «segueixin un horari més raonable».
La Diputació de Barcelona es va adherir a la iniciativa de reforma horària el 2014 i ha habilitat en la seva pàgina web una eina d'autoavaluació per als ajuntaments que analitza 10 dimensions diferents corresponents a 4 àrees: càrrecs electes, electes i equip directiu, treballadors públics i ciutadania.
