Ocupes que extorsionen i estafen

Grups organitzats demanen diners a propietaris a canvi de deixar la finca o bé aprofiten per fer-ne negoci llogant-la a baix preu com si fossin els amos · Els API i els Administradors de Finques demanen als jutges més mà dura en aplicació de la llei

31.01.2017 | 07:36
Les urbanitzacions de la Selva, com la de la Goba de Vidreres, són on hi ha més ocupacions.

El boom immobiliari d'abans de la crisi econòmica i l'impagament d'hipoteques ha provocat que a les comarques gironines hi hagi molts habitatges buits. Aquests immobles, majoritàriament, es troben a mans de bancs i els grups organitzats han vist que podien fer el seu agost ocupant-los.

Però també hi ha pràctiques que van més enllà, tal com denuncien des del Col·legi d'Api (Agents de la Propietat Immobiliària) de Girona i del d'Administradors de Finques. Hi ha bandes que opten per extorquir els propietaris dels immobles. És a dir, que si volen que els deixin lliure l'habitatge, els han de pagar. Unes quantitats que fins i tot superen els 9.000 euros.

Els Mossos d'Esquadra reconeixen que els pisos buits que es troben a mans de bancs estan essent ocupats i asseguren que, per exemple, l'any passat a Calonge van desmantellar un grup organitzat dedicat a ocupar i després estafar famílies a les quals oferien el lloguer dels pisos a baix preu, entre altres.

Els API i els Administradors de Finques, en canvi, consideren que s'estan produint casos d'extorsions, tot i que no serien els més habituals a la demarcació. Es donen més a l'àrea de Barcelona. Ambdós col·lectius demanen més mà dura en l'aplicació de la llei per part dels jutges i asseguren que la policia fa tot el què pot per frenar les ocupacions i lluitar contra les màfies.

El reclam de lloguer baix

Viure il·legalment en una finca sense saber-ho. Això succeeix a la província. El president dels API a Girona, Ramon Corominas, assegura que també hi ha víctimes d'aquestes màfies perquè «ocupen vivendes i les lloguen a tercers per fer-se passar pels propietaris». Per aconseguir clients agruns d'ells es publiciten, diu, en portals d'Internet i amb ofertes llamineres que passen per exemple per pagar «200 o 300 euros de lloguer» al mes.

Aquesta pràctica l'han detectada en urbanitzacions de la Selva, situades sobretot a Sils, Caldes i Vidreres. En ocasions, els avisen els propietaris quan es troben algú a dins de casa i quan s'adreça al lloc la policia troba una família que ha estat «víctima d'una estafa amb tots els ets i uts, ja que ha donat els diners i fins i tot ha pagat impostos. Tot això, a una persona que no és el propietari».

Àngel Torramilans, vicepresident del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona, va més enllà i assegura que les ocupacions il·legals d'habitatges sobretot de bancs és «una pràctica que s'escampa» i recorda que en el cas de Girona va començar a Salt, Santa Eugènia i Can Gibert del Pla. Afegeix que hi ha ocupacions que no generen problemes a l'hora de desallotjar. Però en canvi hi ha casos que a darrere i ha persones que «trafiquen amb drogues, n'hi ha de fitxats, uns delinqüents que salten de pis en pis».

Aquests serien membres dels mateixos grups organitzats o de l'entorn immediat. Aquest tipus d'ocupacions generen «queixes per part de de les comunitats de propietaris» perquè, diu Torramilans, «és un problema greu». Denuncia que fins i tot hi ha edificis en els quals «la gent està amenaçada i està atemorida» pels inquilins dels pisos ocupats.

Tant des dels API com dels administradors de finques coincideixen que malgrat que la policia aconsegueixi que marxin del pis, el que succeeix és que aquests grups al cap de poc ja s'han assabentat on hi ha més pisos buits. Per tot això, demanen també als bancs que «denunciïn i tapiïn o facin coses i se'n preocupin» però segons Torramilans «hi ha força deixadesa».

Però aquest no és l'únic problema que hi pot haver quan un grup organitzat aconsegueix ocupar un pis perquè el què fan també és punxar els serveis com la llum, fet que comporta, així, un risc per a la resta de l'edifici.

Corominas reconeix que les màfies se les empesquen totes per no ser desallotjats com ara per exemple, «quan els Mossos arriben, la persona que ocupa l'habitatge diu: «un moment que truco la meva dona» i després s'hi presenta una senyora amb una criatura. I resulta que ni és la seva dona ni la seva criatura». Amb això, eviten ésser desallotjats i és que segons el president dels API a Girona «els grups segueixen els manuals d'ocupació i se saben les lleis millor que nosaltres i els forats que presenten».

Una altra pràctica que han detectat des dels API de Girona és que «hi ha agències immobiliàries extorquidores», segons el seu president aquestes per «120 euros obren un habitatge, punxen la llum i l'aigua i allà hi posen una família».

Per a Corominas, són les pròpies màfies l'agència i afirma que «a Girona i Salt pots trobar en certs barris una família amb maletes que esperen perquè els recullin per entrar a un habitatge».

L'altra pràctica més extrema de les usurpacions en habitatges passa per l'extorsió dels propietaris. El vicepresident del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona explica que s'han trobat amb gent que ocupa pisos en venda o lloguers o fins i tot segons residències. I que quan el propietari s'assabenta, els ocupes «intenten extorquir al propietari i per desocupar el pis, li exigeixen diners». El president dels API diu que són quantitats que «fan feredat realment».

Torramilans recorda un cas que va consistir en l'ocupació d'un pis en venda. «Li van demanar 9.000 euros» al propietari i li van raonar, relata, dient que valia més que pagués perquè si no «tardaria un any en fer-lo fora», fent referència a la lentitud del procés judicial. Corominas també destaca que en algun cas el propietari extorquit ha pogut solucionar el fet «pagant alguna mudança».

«Són delinqüents»

Les ocupacions preocupen al sector i a la resta d'actors socials i els Agents de la Propietat Immobiliària remarquen que darrere «d'alguns casos hi pot haver necessitat d'habitatges socials però la majoria són extorquidors i màfies, que malmeten la gent que pugui tenir necessitat d'habitatges i els mateixos habitatges. Aquests per tant són delinqüents».

El responsable dels Administradors de finques també destaca aquest punt i afegeix que «els que els ocupen bàsicament no són famílies necessitades, aquestes van a serveis socials. Són gent que bàsicament es dediquen a viure al marge de la llei».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Comarques

Efrén Garcia i Cristina Díaz, ahir, a l'Hospici d'Olot.
L'arquitectura que prioritza les persones explicada al «workshop» de RCR

L'arquitectura que prioritza les persones explicada al «workshop» de RCR

Els arquitectes Efrén Garcia Grinda i Cristina Díaz Moreno varen exposar la rehabilitació de...

«Atropellava tot el que podia»

«Atropellava tot el que podia»

Els testimonis asseguren que el conductor de la furgoneta anava fent esses pel carril central de...

Barcelona entra en la nova normalitat

Barcelona entra en la nova normalitat

«No és un atemptat contra Espanya, de cap manera contra Catalunya, el terrorisme islàmic colpeja...

Trump insinua que s´hauria de matar el detingut

Trump insinua que s´hauria de matar el detingut

«Estudieu el que el general nord-americà Pershing feia als terroristes quan els capturava. No va...

Les trucades de Girona al 112 creixen un 11,4% respecte a la primera meitat de 2016

Les trucades de Girona al 112 creixen un 11,4% respecte a la primera meitat de 2016

El telèfon d'emergències ha rebut 60.566 avisos des de les comarques gironines entre gener i juny,...

Els treballadors d´ambulàncies ajornen la vaga en senyal de dol

Els treballadors d´ambulàncies ajornen la vaga en senyal de dol

Els vaguistes han anunciat que prenen aquesta decisió en mostra de respecte cap a les víctimes i...

Enllaços recomanats: Premis cinema