L'hospital d'Olot es planteja incrementar els recursos a partir del lloguer de quiròfans per a l'activitat privada. L'opció, que segons el director-gerent del centre garrotxí, està en suspens i depèn del Departament de Salut, permetria obtenir més recursps per al centre amb les instal·lacions per a la cirurgia que ara funcionen al 60% de la seva capacitat, pel que no es ressentiria l'activitat del centre.
Per Padrosa, «aniria bé per ajudar al manteniment i tenim capacitat per fer-ho perquè no hi ha llistes d'espera». Tot i això, recorda que el Departament de Salut és el propietari de l'hospital i qui decideix els recursos que s'hi destinen -hi ha una fundació que s'encarrega de la gestió del centre- i que per tant «s'han de seguir les directrius que doni la conselleria». «No farem un pas més d'allò que ens permetin fer i tot allò que vulguem fer de nou se'ns ha de donar permís», subratlla amb contundència.
Actualment l'hospital té uns 450 treballadors, una plantilla «adequada» segons Padrosa per la feina que es fa. El director-gerent destaca que s'ha trobat un ambient de treball «molt bo» i que és una «tranquil·litat» no haver de pensar en les obres que s'hi han de fer, com acostuma a passar a la majoria de centres hospitalaris del país.
Ara bé, tenir unes instal·lacions com aquestes és també un handicap a nivell econòmic. «Haurem de fer un esforç constant perquè els números surtin i poder mantenir les instal·lacions al nivell actual; tenim més caixa que contingut i un edifici molt més gran per l'activitat que s'hi fa», indica l'olotí, que ocupa el càrrec des de l'octubre després de passar per la direcció del Servei Català de la Salut des del 2011.
Aliança amb altres centres
L'arribada de Padrosa coincideix, a més, amb el sisè aniversari de la posada en marxa del triangle sanitari entre els hospitals de Vic, Olot i Campdevànol el novembre del 2010, quan es va signar el conveni. Fa un mes, els responsables dels tres centres i el coordinador es van reunir per veure els passos que es faran a partir d'ara i si calen canvis.
«Es tracta de revisar el que s'ha fet fins ara, les que s'hagin fet bé es mantindran i les que no, es revisaran per veure si es poden abordar d'una altra manera», afirma Padrosa. El que també valora com a positiu és el fet de tenir a Oriol Morera com a interlocutor per parlar dels temes del triangle.
En el cas del centre garrotxí, l'anàlisi ja està fet i les directrius que marcaran el futur estan clares. «Per oferir el màxim de serveis, tot allò que puguem fer per estructura i capacitat ho farem perquè els pacients no s'hagin de desplaçar», detalla Padrosa. Ara bé, allà on no s'arribi, caldrà avançar amb les aliances amb altres centres sempre i quan sigui menys costós o et permeti per exemple tenir professionals que vinguin i atenguin els usuaris al mateix hospital d'Olot.
Seguint aquestes pautes s'ha aconseguit per exemple que des de l'estiu passat hi hagi un servei d'hemodiàlisi que atén una vintena de pacients, gràcies a un acord amb la Clínica de Girona.
Alguns professionals del centre gironí es desplacen tres cops per setmana a Olot i així els pacients no han de sortir de la comarca per fer el tractament. El servei està a la meitat de la capacitat i d'acord amb la demanda que hi ha actualment. Des de l'1 d'agost del 2016 fins a finals de desembre s'han fet un total de 1.296 sessions i s'han atès 27 pacients.
Altres serveis acordats amb més centres són per exemple el de traumatologia, que s'ofereix juntament amb Campdevànol amb un únic servei o l'acord que hi ha amb neurologia amb l'hospital Trueta de Girona. Fora de l'àmbit gironí, també es treballa amb l'Hospital Parc Taulí de Sabadell a nivell de cirurgia pediàtrica perquè ni el Trueta ni Vic podien oferir-ho.
