Octavi Bono va néixer a Riudoms (Tarragona) l'any 1968. És diplomat en Turisme, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia, té un màster en Direcció Pública i està doctorat per la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat gerent i director del Patronat de Turisme de Tarragona, càrrec que ha ocupat durant 21 anys. Des del juliol de 2016 és director general de Turisme de la Generalitat. Octavi Bono va participar la setmana passada en el primer sopar-col·loqui del 2017 del Club d'Economia de Lloret de Mar. Durant la visita a terres gironines, el director general de Turisme de la Generalitat va aprofitar per repassar l'actualitat del sector.

Com ha tancat Girona l'any turístic del 2016?

Tenim dades fins a finals de novembre de 2016. Són generals, però es poden extrapolar a les comarques gironines. A nivell d'ingressos, hi ha hagut un inccrement del voltant del 3,5%. Si fem una ullada al nombre de persones del mercat internacional, l'increment és del 3,8%. El balanç és positiu.

Quin és el públic que més ha visitat la demarcació?

En general, tots els nostres mercats han tingut un bon comportament, a l'alça. El britànic i l'alemany, especialment. També l'irlandès i el nord-americà. Hem tingut una certa estabilitat del mercat francès i italià, i una certa tendència a la baixa a l'entorn del Benelux.

A què es deu aquesta bonança?

Primer, a la solidesa de la nostra oferta turística. Segon, a aspectes de la situació geopolítica d'inestabilitat que hi ha a altres zones de la Mediterrània. Tercer, a la paritat de l'euro amb el dòlar i la lliura. Finalment, la recuperació del mercat domèstic català i espanyol també ha contribuït a la millora.

Deien que el Brexit faria caure en picat el turisme britànic.

El fenomen ha estat justament el contrari. Ens hem trobat amb el següent: el mercat britànic a Catalunya haurà crescut per sobre del 7%. La despesa diària ha augmentat una mica més del 2%, i han vingut més dies de mitjana.

Potser l'any passat era encara un fenomen massa recent. El 2017 es pot revertir la situació?

Caldrà veure l'evolució de la lliura. Però si mirem xifres, veiem que la programació de vols a Girona per al mercat britànic al 2017 va a l'alça. Jo vull pensar que, amb gent que afina tant com els touroperadors o les companyies aèries a l'hora d'assumir riscos, no ens hauríem de trobar amb allò que ens pensàvem.

Amb aquesta recuperació, l'aeroport de Girona podrà tornar a transportar cinc milions de passatgers en un futur?

Val la pena que fem una mirada atenta a què és Ryanair avui com a companyia per entendre que la dinàmica de l'aeroport de Girona es troba en un punt diferent al de fa uns anys.

A què es refereix?

El model de Ryanair que va portar al desplegament de la base a l'aeroport de Girona amb aquelles xifres de viatgers tan elevades era un model que essencialment es concentrava en la gestió de costos i en fer d'aquesta política l'element central de l'estratègia de la companyia: Ryanair volava en aeroports secundaris de ciutats petites al voltant de grans ciutats.

Fins que va aterrar a Barcelona.

Fa pocs anys la companyia comença a fer una certa evolució. Obre la seva operativa en els aeroports principals de les ciutats principals, i fins i tot les bases les posa allà. Barcelona és un cas clar i no aïllat. Ha passat també a Munic, a Roma...

Per què fa aquest canvi?

En el moment que pensa això, Ryanair és una companyia que s'està movent per sobre dels 80 milions de passatgers. Té fetes un seguit de comandes d'aparells nous que comencen a arribar, i per poder fer un salt qualitatiu amb la captura de nous clients no en té prou amb l'usuari que és molt sensible amb el preu i que busca destins de caràcter vacacional. Busca una pluralitat més àmplia de clients, i aquí és on apareix el client corporatiu o de negoci.

I canvia de cara.

Aquest canvi de model de negoci el porta a endolcir les característiques del seu servei. Ja no hi ha aquest punt d'agressivitat en la gestió de les cues, pots portar una bossa més d'equipatge de mà a bord... En definitiva, redefineix el seu model perquè tot aquest entorn d'empresa i corporatiu compra bitllets a través de les agències de viatges.

I això com afecta Girona?

Doncs que davant un canvi d'estratègia perseguint nous clients amb la necessitat de redefinir el seu servei, un aeroport com el de Barcelona acaba essent central en la seva estratègia. Si resulta a més que els diferencials de taxes no son tan grans entre Barcelona i Girona, i el seu model de negoci evoluciona, el valor que adquireix per a ell el Prat, que abans ni hi era ni el considerava, ara hi és i el considera en detriment d'altres com pot ser el de Girona.

El Govern encara paga subvencions a Ryanair?

No són subvencions, són mecanismes de comàrqueting. I sí que és veritat que encara hi ha una línia de col·laboració per a Girona amb aquesta i amb d'altres companyies.

Aquesta suma de diners ha pujat o ha baixat?

Això no t'ho puc dir amb detall, perquè no ho apliquem des del meu departament. Es vincula a través d'Aeroports de Catalunya, que depèn de Política Territorial.

No hauria de ser pública aquesta informació?

Estic segur que si la demanes te la donaran. Una altra cosa és que es gestionin amb una certa confidencialitat en la mesura que amb una companyia negocies un acord, i amb una altra potser un de diferent... Però està clar que és informació pública.

En aquest panorama de bonança, el Govern es planteja apujar la taxa turística?

S'havia plantejat la revisió d'algunes tarifes. A hores d'ara precisament s'estan debatent les esmenes dels diferents grups i sí que és cert que l'impost d'estades en establiments turístics és un dels aspectes que tots els grups han plantejat des de la perspectiva de la revisió.

Però una revisió a l'alça?

Sí, estem treballant per revisar la taxa turística a l'alça.

Al llarg del 2017?

Si tira endavant el debat de les esmenes, seria dins el 2017.

Però el conseller d'Empresa, Jordi Baiget, va dir que l'augment s'havia de consensuar amb el sector.

Al sector se li va posar tota la informació al davant, però va manifestar la seva oposició a revisió a l'alça. S'havia intentat construir un consens amb el sector, no va ser possible i ara l'exercici de revisió es genera en l'entorn d'aquesta tramitació on les esmenes estan essent considerades per tots els grups polítics i posades a debat perquè també hi ha d'haver una aritmètica en el propi Parlament.

En quin percentatge s'apujarà?

És d'hora per dir-ho. Està essent objecte de negociació, un procés que molt llarg no serà. Estarem en aquell punt on gairebé es pugui informar.

Com està gestionant el Govern el canvi de model turístic cap a les plataformes que ofereixen allotjaments particulars?

S'ha intentat generar un marc d'ordenació que reguli el lloguer de les habitacions sota unes certes condicions dins d'habitatges com a element associat en aquest fenòmen.

Com ho fan?

Tu, per exemple, tens un pis i el vols anunciar en una plataforma com Airbnb. Doncs et demanem que el tramitis davant de l'Ajuntament per obtenir un número de registre. I quan ells el publicitin, que l'incorporin. D'aquesta manera, sabem que l'oferta és legal i està registrada i podem exercir un cert control.

I la gent col·labora?

Déu n'hi do. Des del moment en què es va posar en marxa la regulació d'habitatges d'ús turístic, s'ha integrat al voltant del 64% de la oferta.

El sector està preocupat per l'arribada d'aquestes plataformes?

Va per barris. Hi ha col·lectius que es manifesten d'una forma certament frontal contra aquestes iniciatives i n'hi ha d'altres que l'encaixen amb més normalitat o pensant que és una altra manera de proveir serveis.