Tots els ajuntaments estan obligats, des d'aquest any, a tenir un funcionari que ocupi el càrrec de tresorer. El motiu és que una norma de l'Estat -que forma part de les mesures de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL)- estableix que aquesta figura estigui coberta per un treballador municipal en lloc d'un regidor (ja que abans un edil podia exercir aquesta responsabilitat). De fet, es tracta d'una situació que afecta les localitats de menys de 20.000 habitants, que fins ara no estaven obligats a disposar d'un funcionari ocupant la figura del tresorer.

En el cas de la província de Girona, segons les dades del padró del 2016, hi ha 213 municipis de menys de 20.000 ciutadans (el 96% de les poblacions de les comarques gironines). La norma de l'Estat obliga a totes les localitats que tenen entre 5.000 i 20.000 habitants (a la província n'hi ha 26) a crear una plaça de tresorer amb habilitació nacional. Pel que fa als municipis que tenen menys de 5.000 habitants (a les comarques gironines actualment n'hi ha 187), el secretari-interventor o un funcionari de carrera pot assumir la funció de tresorer. Ara bé, les poblacions de menys de 5.000 habitants també tenen l'opció de demanar a la Diputació que assumeixi aquesta responsabilitat.

Una situació que, de moment, ja ha passat, perquè la Diputació de Girona ha rebut la petició de 64 consistoris per cobrir la figura del tresorer. Fonts de la institució provincial han apuntat que aquesta xifra de sol·licituds encara es pot incrementar les properes setmanes i han afegit que ara s'estan estudiant els 64 casos que s'han presentat. Tot i això, d'entrada, han avançat que és difícil que la Diputació pugui assumir totes les sol·licituds. Per això, des de Xaloc -l'organisme autònom de la corporació que presta serveis de suport i assistència als ens locals- es planteja la possibilitat de fer agrupacions de tresoreria (com contempla la norma de l'Estat), de manera que un mateix tresorer assumiria la responsabilitat de diferents municipis d'una zona.

En el cas de les localitats que tenen entre 5.000 i 20.000 habitants, la directora general d'Administració Local de la Generalitat, Montserrat Mundi, ha explicat que el Govern català va enviar el maig de l'any passat una carta als ajuntaments d'aquesta franja de població (n'hi ha 140 a tot Catalunya, tot i que 10 ja tenien un tresorer amb habilitació nacional) en la qual informava que abans d'acabar el 2016 s'havia de regularitzar la plaça de tresoreria. De les 130 missives lliurades al conjunt de Catalunya, Mundi ha concretat que 44 consistoris han resolt la situació mentre que 29 estan en tràmits de fer-ho. Pel que fa a la resta dels ajuntaments afectats, com que no han respost la carta, la Generalitat tornarà a enviar-los una nova missiva les properes setmanes per recordar que estan obligats a crear una plaça de tresorer amb habilitació nacional.

Malgrat tot, tant la Diputació com el Govern català han remarcat que la falta de regularització de la plaça de tresoreria no posa en risc els cobraments i els pagaments dels consistoris, ja que han afegit que les operacions es poden garantir a través del personal funcionari municipal.