12 de febrer de 2017
12.02.2017

El «bullying» s'instal·la als centres educatius

Ensenyament intervé si el conflicte no es resol a l'escola. El curs passat es van donar 6 casos a Girona

10.03.2018 | 17:52

L'assetjament escolar o bullying està instal·lat als centres educatius, tant de Primària com de Secundària, com un reflex de la societat, tal com van explicar responsables d'Ensenyament a Girona. «Els assetjaments en diferents graus i àmbits, malauradament, estan presents i es tracta d'actuar el més ràpidament possible, perquè sabem que l'alumne i la família estan patint», va dir el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament, Josep Polanco. «És una necessitat afrontar aquesta situació, el tema hi és i l'hem d'abordar», va afirmar. L'inspector en cap de Girona, Josep Xirgo, va concretar que al Departament només hi arriben les «incidències remarcables» que no es poden resoldre al centre, de les que el curs passat n'hi van haver 6 i en l'actual, fins ara, 2 o 3. L'habitual és que la majoria de casos se solucionin a les mateixes escoles i instituts amb l'Equip d'Atenció i orientació Psicopedagògica (EAP) però de vegades no es pot; ja sigui perquè les mesures correctores semblen insuficients, l'assetjament continua o els pares de l'assetjador reaccionen amb incomprensió o manca d'acceptació.

La prevenció, la vigilància dels espais comuns i el diàleg amb les famílies són les principals línies d'actuació d'Ensenyament contra el bullying. Xirgo va detallar que els projectes Educatiu i de Convivència de tots els centres han d'incloure un programa preventiu. «Volem que la prevenció es treballi en profunditat des de les tutories, amb sensibilització i donant recursos als alumnes perquè ho sàpiguen identificar, tant si els passa a ells com perquè informin si veuen que afecta un company», va assenyalar Polanco. El control dels patis i la zona de lavabos és una altra instrucció de la Conselleria, a més de parlar amb els pares sempre que calgui. Pel que fa a la sensibilització, el director territorial va dir que sempre està present i pensa «en els alumnes que potser coneixen la situació però es mantenen passius i no fan res. Això és el que no volem».

Polanco va remarcar que quan es detecta un cas de bullying «és molt necessari que el centre intervingui de seguida, i ens consta que es fa»; i va afegir que, quan ha passat, «s'ha convocat els pares d'uns i altres, s'ha parlat del tema en profunditat i s'ha fet intervenir l'EAP i el psicopedagog».

Josep Xirgo va considerar que la presència de conductes assetjadores a l'escola «és un reflex del que hi ha a la societat», que l'inspector en cap va descriure com «més agressiva, més violenta, amb una crisi econòmica i de valors que als centres es nota molt». Alhora, va explicar que els joves viuen problemàtiques personals que afecten la seva conducta, «exploten en un moment o altre i ho fan pagar a alguns alumnes». L'inspector en cap de Girona va incidir en «l'acció educativa important» que han de fer els centres –amb equips d'orientació– i especialment a les tutories. Els responsables d'Ensenyament van explicar que a Primària hi ha més possibilitats de treballar aquesta qüestió amb l'alumnat; mentre que a Secundària s'incentiva el treball transversal i cooperatiu, i que es reforçarà la presència de psicopedagogs i de tècnics d'integració social. Xirgo va dir que la Conselleria vol que els instituts utilitzin la seva autonomia per sol·licitar un psicopedagog; una opció que el director territorial va apuntar que es pot fer amb perfils docents especialitzats en habilitats socials, sensibilització o treball amb les famílies.

En paral·lel, Ensenyament treballa en xarxa amb el Departament d'Interior, a través dels Mossos d'Esquadra, i dels pediatres dels centres de salut, que tenen els referents dels EAP de cada zona escolar per tal d'actuar de manera coordinada si detecten bullying.

L'aplicació de mesures reparadores és habitual en casos d'assetjament, consistents sobretot en treballs de caràcter social que facin reflexionar l'alumne. Es treballa amb l'agredit, els agressors, els pares i el grup classe perquè, segons expliquen els experts, també cal identificar el paper de la resta de companys. Per Ensenyament, la mesura coarcitiva –l'expulsió– és l'última. Deixen clara la particularitat de cada cas i que només els més complicats acaben amb un canvi de centre, majoritàriament de la víctima. Aquest és l'últim recurs, quan s'han esgotat totes les opcions i les famílies ho volen.

Poques vegades ho fa l'assetjador, ja que cal que els seus pares ho acceptin o que s'obri un expedient disciplinari «molt contundent». Josep Polanco va subratllar la dificultat de gestionar aquests conflictes, en els quals «es barreja el component emocional. Tant els nois com els pares queden afectats per la situació».

A tot això, sovint s'hi afegeix el ciberassetjament. «Les xarxes socials, ben utilitzades, poden ser una eina de comunicació magnífica, però amb un mal ús poden agreujar situacions d'aquest tipus», va advertir Polanco. Per evitar-ho, els mossos fan xerrades sobre Internet segura a pràcticament a tots els centres; un fet que ofereix suport especialitzat a l'alumnat perquè, si s'hi troba, sàpiga reaccionar.

Prova pilot per detectar el risc

En la línia preventiva, aquest curs, dos instituts de Secundària de les comarques de Girona participen en la prova pilot d'una nova eina, Zoom1t, per prevenir casos d'assetjament. A través d'un qüestionari online, Ensenyament posa a prova una eina que ha de servir per detectar els riscos de bullying, ciberbullying i altres tipus varietats, sobretot en centres aparentment no conflictius.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema