Lluís Terrades Soler va morir el 7 de febrer a Barcelona. Membre de la família Terradas Brutau, que va crear la fàbrica Brutau de Sant Jaume de Llierca a finals del segle XIX, va ser un dels principals precursors del darrer desenvolupament de la localitat.
En la nota de condol, l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca ha recordat que va cedir 35 hectàrees de terreny al pla de Politger perquè l'Ajuntament hi fes el polígon industrial. A més, el 1979 va cedir 7.000 m2 de terrenys de la família per construir l'escola de les Escomes.
Era president d'honor de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i president del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya. Havia estat president de la Fundació Patronat Ribas.
El seu pare era Bartomeu Terrades Brutau (1874-1948), el qual va ser un dels 12 fundadors del Futbol Club Barcelona, jugador i president del club entre el 1901 i el 1902. La seva mare era Pilar Soler, germana de Joan Soler, president de la gestora que va regir el Futbol Club Barcelona durant la postguerra.
Lluís Terrades era un gran coneixedor de la indústria tèxtil. Ell considerava el tèxtil com un negoci car i complicat. Fer fil -ja en la seva època- era un procés complex. L'obertura de les bales, el cardatge, la preparació, la filatura i el bobinatge requereixen una gran quantitat de treballadors, en molts casos especialitzats. També necessiten molta energia per moure les màquines.
L'any 2000, en l'elaboració de llibre Arrels i Llavors de Sant Jaume de Llierca, Lluís Terrades va valorar el tèxtil com una feina per a persones intel·ligents, on tot s'ha de fer amb molta precisió.
L'aportació de Terrades a la publicació va ser la d'explicar el paper que va tenir la seva família en el desenvolupament urbà de la localitat. El 1880 Bertomeu Terradas de Figueres, casat amb Àngels Brutau, filla de Bonaventura Brutau (Sabadell, 1817-1879) va comprar una petita fàbrica a la vora del Fluvià al terme de Palau de Montagut.
El mateix Lluís Terradas va explicar que va ser la primera fàbrica de producció de fil prim de Catalunya per al gènere de punt i per cosir. La fàbrica estava dirigida per Bertomeu Terradas i per Jaume Brutau.
L'establiment dels Brutau havia de convertir el petit veïnat rural de Palau de Montagut en un poble industrial. Jaume Brutau que va ser regidor a Sabadell, va fer elaborar un pla urbanístic a l'arquitecte Isidre Bosch. El pla va permetre repartir la part alta del poble en parcel·les, perquè les compressin els treballadors i s'hi construïssin cases confortables. Jaume Brutau va residir a Sant Jaume durant 14 anys, amb la seva esposa i fills.
Els Brutau, el 1895 van comprar una casa per convertir-la en rectoria, el 1897 van pagar l'enllumenat públic i el 1920 van pagar en gran part la xarxa d'aigua potable.
El 1929, Àngela Brutau, filla de Jaume Brutau, va construir l'edifici de l'escola catòlica per a nenes que ara és l'Ajuntament.
A l'inici dels 70, la fàbrica de fil Brutau s'havia convertit en una immensa infraestructura. Això no obstant, la crisi del petroli del 1973 la va convertir en inviable i va ha ver de deixar l'activitat. Tot i això, Lluís Terrades sempre hi va mantenir contacte.
Energia
A principis del segle XX, la fàbrica no en feia prou amb el salt d'aigua i tenia problemes amb la màquina de vapor. El consell d'empresa va decidir construir una presa a Vilallonga de Ter i va dur l'energia a Sant Jaume. Per vendre l'excedent van crear l'empresa Electro Brutau. La presa i la línia elèctrica encara són usades per Endesa.
