Els firaires gironins denuncien que cada cop tenen més complicat poder fer la seva feina, per les traves que els posen alguns dels ajuntaments de les localitats on treballen. Asseguren que contínuament els canvien d'ubicació i, a vegades, no hi ha prou lloc per acollir totes les atraccions. Això provoca que alguns es quedin sense treballar. El president de l'Associació de Firaires de les Comarques Gironines, Joan Bagó, explica que tenen una organització i no pot ser que els «maregin amunt i avall». També reclamen menys restriccions horàries i que hi hagi unanimitat a l'hora de demanar la documentació perquè no sigui diferent a cada municipi.

Menys burocràcia i menys canvis d'ubicació. Aquestes són les principals demandes que fan els firaires de les comarques de Girona, que asseguren que tenen cada cop més dificultats per poder treballar. Recorden que tenen una organització interna amb una ruta de pobles fixada i, per tant, si una localitat canvia la ubicació on situar la fira els genera «molts maldecaps» sobretot si el nou espai no és prou gran per acollir totes les atraccions.

El president de l'associació que els representa a Girona, Joan Bagó, assegura que habitualment, el nou espai que els ofereixen està més allunyat del centre i, per tant, se'n ressenten els ingressos. «No és el mateix ser al centre del poble que apartat en un descampat», ressalta. Un altre punt que els genera problemes és haver d'estar pendents de presentar una documentació diferent a cada localitat que visiten. «Hauria de ser la mateixa per a tots els pobles i no hi hauria problema», reclama Bagó. El volum de la música és un altre aspecte que cada cop es restringeix més per part de l'administració. Bagó diu que ells s'ajusten al màxim en aquest sentit. «Si cal treure el volum ho farem, o si fa falta posar un fil musical el posarem», diu Bagó, que recorda, però, que la música forma també part de la fira.

Una setantena de famílies

Bagó ha explicat que totes aquestes traves es tradueixen en menys hores de feina i menys ingressos. «Nosaltres portem 70 famílies i aquesta gent viuen i depenen d'això», alerta Bagó, que demana que els deixin treballar les hores que necessiten. «Nosaltres anem en funció del públic. Quan no hi ha gent, tanquem», explica. En aquest sentit, el president dels firaires gironins recorda que «hi ha atraccions que treballen de nit» i, si se'ls restringeix l'horari, «ho noten de manera especial».

Bagó remarca que els permisos, les revisions de manteniment, els impostos que paguen i les taxes per treballar són una despesa «molt important» per al col·lectiu de firaires. «Ho portem tot al dia per poder fer la feina amb seguretat i costa molts diners», ha reblat.

El president de l'associació posa en valor que durant els dies que els firaires treballen al poble generen una despesa important en benefici de la localitat. «Nosaltres formem part del poble, i a més som un reclam», ressalta.

Un dels pobles on els firaires de les comarques de Girona han tingut problemes ha estat a l'Estartit. Asseguren que l'Ajuntament ha decidit moure la zona de la fira del centre de la localitat als afores. El vocal de l'Associació de Firaires de les Comarques Gironines, Hug Castillo, assegura que la nova ubicació «és molt més petita» i això deixarà sense feina molts firaires que havien de venir a l'Estartit.

A més, també denuncia que l'espai està molt més apartat i obliga a anar-hi amb cotxe, però s'hauria d'habilitar un aparcament, que ara mateix no hi és. Castillo recorda que han estat 25 anys treballant al centre del municipi davant de la platja i ara els volen moure «sense haver-los-en explicat els motius».

Castillo també ha lamentat que l'alcalde de Torroella de Montgrí -localitat de la qual depèn l'Estartit- no s'ha reunit amb ells per intentar posar remei a aquest conflicte. Amb tot, els firaires asseguren que si no se soluciona la problemàtica es mobilitzaran per fer sentir el seu malestar. Una situació que contrasta amb la d'altres localitats, com Figueres, on l'ajuntament posa moltes facilitats al gremi per poder fer bé la seva feina.