Set anys després de l´últim focus de grip aviària a Espanya i en un important context epidemiològic europeu del virus -sense anar més lluny, França s´ha vist obligada a sacrificar més de 8 milions de palmípedes-, es produïa fa dos dies el primer cas en aus de granja, en un escenari de més vigilància de les administracions i de més coneixement de sector i consumidors. Les dades més actualitzades del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient precisen que des del 28 d'octubre del 2016 al 20 de febrer s'han notificat 781 focus en aus domèstiques i 972 en silvestres a Europa. A Espanya, el primer cas es va detectar en dos ànecs silvestres a Palència, al gener, i, sis setmanes després, se n´han conegut tres més a Catalunya, tots a Girona. Això no obstant, la reacció política, social i informativa dista molt de la que es va viure fa una mica més d'una dècada quan la grip aviària, del subtipus H5N1, va atemorir la comunitat internacional en propagar-se des del sud-est asiàtic. Aquell soca era zoonòtica -és a dir, es transmetia a humans i les seves conseqüències en la salut podien ser greus-, i la seva irrupció mundial va desencadenar un treball de detecció, control i investigació que va calar no només en la societat científica, sinó també en els mitjans de comunicació i en la població, segons el president de la Federació Avícola Catalana (FAC), Joan Anton Rafecas. Els casos detectats recentment es produeixen amb un país més preparat, gràcies al Pla Nacional de Vigilància de la Influença Aviària i a un rigor a peu de camp amb el reforç de les mesures de vigilància i de bioseguretat a les granges i en zones sensibles, com són els aiguamolls, tot l´any. Encara hi ha països que, malgrat el vast coneixement sobre el virus, tanquen fronteres. La directora de l´Organització Interprofessional de l´Ou i els seus Productes (Inprovo), Mar Fernández, ho assenyala com una possibilitat que es podria derivar dels caosa Girona.