En els últims anys, la tasca per documentar tots els capellans assassinats a la demarcació -amb noms, cognoms i detalls sobre la seva biografia- ha fet un salt endavant gràcies a la publicació Martirion. Butlletí Informatiu de la Causa dels Sacerdots Màrtirs de Girona (1936-1939). Aquesta publicació, que es va editar per primera vegada el gener del 2012, conté informació relacionada amb la Causa i també explica detalls de la vida d'alguns dels sacerdots. En un d'aquests butlletins es recollia un mapa complet amb els indrets exactes en els quals s'haurien produït els assassinats de cadascun dels religiosos.

Segons la informació publicada, a l'Alt Empordà hi va haver 55 execucions; al Baix Empordà, van ser 23; a La Selva, 21; al Gironès, 21; al Pla de l'Estany, 13 i a La Garrotxa, 30. El mapa de les execucions també inclou dades del Maresme, on hi va haver 9 religiosos gironins assassinats, així com una llista de sacerdots nascuts a les comarques gironines, però executats en altres indrets. En aquest apartat, en el qual figuren fins a 27 noms, també s'hi inclouen els capellans que van desaparèixer sense deixar rastre.

És el cas de mossèn Frederic Trigàs, capellà de les monges Bernardes i catedràtic del Seminari diocesà, qui el 19 de juliol de l'any 1936, just l'endemà de l'aixecament militar del general Franco que acabaria provocant la Guerra civil, va agafar a primera hora del matí a Girona un tren cap a Barcelona. El motiu del viatge a la capital era el de fer el panegíric de Sant Frederic en una missa dedicada a aquest sant. No obstant això, Trigàs mai va arribar al seu destí. Durant el trajecte en tren, va desaparèixer i se sospita que va ser capturat i assassinat a Montcada. Se'l considera el primer sacerdot de la diòcesi de Girona executat en aquells tres anys d'enfrontament bèl·lic.