De 78 a 297

La diferència entre ocupar i okupar, segons la teoria anarquista, resideix en el caràcter polític de l'acció, quan la presa d'un edifici abandonat és un mitjà per denunciar les dificultats d'accés a un habitatge. La justificació ve perquè els anarquistes només accepten tenir una possessió, no accepten que persones físiques o jurídiques tinguin propietats. Fins aquí podria despertar la simpatia d'alguns col·lectius, però com passa sempre, els ideals inicials es torcen amb el temps i amb el canvi generacional dels seus protagonistes.

Ara, membres del moviment okupa s'instal·len a pisos i cases per celebrar les seves festetes i reunions. La gent d'aquest país s'ha de llevar aviat cada dia, estudiar, treballar i fer hores extra per poder pagar-se un pis i arribar a final de mes, els únics que viuen en un paradís fiscal semblen els okupes, sense drets ni obligacions. Segur que entre tots ens vindrien al cap moltes altres actuacions per denunciar la dificultat d'accés a l'habitatge.

Hi ha aquell altre ocupa que, davant la impossibilitat de pagar un habitatge, o no tenir-ne cap, entra en un pis i passa desapercebut perquè segueix les normes de convivència de la comunitat, saluda amb un «bon dia!» al veí i manté net l'habitatge. No penso que ens trobem massa problemes amb aquesta tipologia de persones que realment agraeix el sostre que tenen.

Hi ha els que tenen la cara dura; aquells que, com que no passa res, aprofiten la situació. Recordo un cas que, com que li sortia humitat al seu pis, va ocupar l'àtic perquè tenia una vista millor i no hi havia humitats. La resta de mortals, si ens surt humitat, ens ho arreglem com sabem o podem. Els casos extrems dels que tenen la cara molt dura són els que passen l'estiu ocupant una casa amb piscina a la urbanització de torn.

Després hi ha tots aquells altres que entren a cop de peu, hi dormen una temporada, viuen entre escombraries, s'hi caguen dins, destrossen tot l'habitacle i quan se'n cansen marxen a ocupar-ne un altre.

El tema de les ocupacions va ser molt difícil entre 2011 i 2015, no hi havia normativa que ens emparés com a administració, constructores i bancs feien fallida o es fusionaven, parlaves amb interlocutors que un dia hi eren i l'altre ja no. Un caos, tot plegat. La nostra prioritat davant aquests últims casos va ser netejar els pisos i tancar-los amb portes de seguretat per mantenir les escales i les comunitats en pau i tranquil·litat. Paral·lelament treballàvem passet a passet per a les dacions en pagament i per aconseguir pisos de lloguer social amb entitats bancàries i sobretot amb particulars. També vàrem treballar en la línia del lloguer social per a universitaris i teníem tot un bloc emparaulat per a aquest fi. Francament, sense recursos ni massa ajuda, crec que es va fer una bona feina de contenció i ordre en un context bastant pitjor que l'actual.

On som ara? Doncs no, no estem millor. Naveguem sense rumb i amb un desordre evident. Recordo sorpresa i indignada les continues crítiques del regidor Ferran Burch com a portaveu d'IPS-CUP davant la gestió de Serveis Socials i davant la gestió d'habitatge. Recordo que no entenia res del que es feia i que sempre posava en dubte el treball que es realitzava. Com canvien les coses...., abans s'abstenia en els punts dels plens municipals i ara defensa i vota en contra de propostes de control al govern i vota a favor de desenvolupar comercialment un sector del costat de l'Espai Gironès. Tant de bo m'hagués mossegat la llengua més d'un cop, deu pensar.

El seu grup aplaudia les ocupacions i els feien costat. La PAH va celebrar la seva entrada i la d'ERC al govern. Jo no m'hi vaig portar massa bé, amb la portaveu, i no per culpa meva, perquè moltes de les seves reivindicacions les comparteixo, però semblava que fos al·lèrgica al partit que represento i no vaig tenir mai l'oportunitat de parlar de tu a tu de manera civilitzada, cosa que amb molts altres activistes sí, i a més de bon rotllo.

Per cert, multarem o no entitats bancàries per tenir pisos buits? Era una de les reivindicacions reiteratives tipus «gota malaia» d'IPS-CUP i de la portaveu i ara no se'n sent a parlar. Fa pensar que hi ha més feeling que principis, més interessos que voluntats, més permissivitat que treball. Tenen ja tots plegats el que volien?

Des del meu grup dèiem i sempre defensarem donar feina abans que tramitar ajudes, i per a nosaltres a Salt no tot s'hi val. Sr. Burch, no li han donat (com regidor responsable d'Ocupació a l'Ajuntament) ni un sol Pla d'Ocupació per a gent que cobri PIRMI (serà que a Salt no n'hi ha!) i hem més que triplicat les ocupacions al municipi (de 78 a 297 habitatges) essent vostè també el regidor responsable d'Habitatge i Serveis Socials.

Quins són els motius de l'increment? L'actitud del govern o la seva inactivitat? Vaja, ve a ser el mateix. Segurament amb la seva labia convenç algú, nosaltres no sabem parlar tant per no dir res, però convencem la gent amb fets. I si no, feu tots plegats un exercici de memòria entre l'abans i l'ara i com diuen en castellà, a los hechos me remito.