A Catalunya, segons les últimes dades fetes públiques per l´Idescat, hi viuen, censats, 1.023.398 estrangers, dels quals el 20,7% tenen la nacionalitat marroquina (211.384 en total). Els romanesos, que sumen 90.874, representen el 8,9% del total d´estrangers; en nombre, els segueixen els xinesos que són 54.545, el 5,3%; els italians, que representen 49.421 empadronats (4,8%); els pakistanesos, que són 43.093 (4,2%); els bolivians (32.734; el 3,2% del total) i els francesos (31.716 i el 3,1%). En vuitena posició apareixen els equatorians (28.677), en la novena, els colombians (24.373) i en la desena els hondurenys (23.874). De les 166 nacionalitats amb presència al padró municipal aquestes deu representen gairebé el 60% del total, assenyalen des de l´Idescat.
Així mateix, totes les nacionalitats perden pes en el cens oficial, a excepció de la xinesa, que s´incrementa en 5.435 persones. La població originària del continent americà cau un 2,2% (-5.558 persones), sobretot a causa de la reducció de censats nascuts en països de Sud-amèrica (-4,4%). També es redueixen un 0,9% la població d´origen africà (-2.579 persones) i un 0,6% la d´origen europeu (-2.015).
El continent menys «representat» en el padró és el que procedeix d´Oceania: només hi ha 755 ciutadans originaris d´aquella part del món censats a Catalunya. D´altra banda, hi ha 43 persones incloses en el col·lectiu d´apàtrides, deu més que al gener de 2015.
Com passa a Girona, al conjunt del Principat el nombre de persones nascudes en tercers països va a la baixa: l´1 de gener de 2016 n´hi havia 4.671 menys d´empadronades (-0,5%) que en la mateixa data de 2015. La reducció de població estrangera és general al conjunt del territori i es produeix a un total de 34 comarques. Hi ha excepcions, però, com són els casos que es registren a Osona -on la població forània creix un 4%-; de la Segarra (+2,6%) i el Moianès (+2%). En l´altre extrem, les comarques que més població estrangera perden són el Pallars Jussà (-7,4%); el Montsià (-7,1%) i el Pallars Sobirà (-7,1%).
