L'Ajuntament de Mieres ha publicat en un butlletí els resultats d'un estudi sobre el parc d'habitatges del nucli urbà. La diagnosi és que a la localitat hi ha 59 habitatges de segona residència i 58 de residència permanent. També han comptat 27 habitatges buits, 11 locals i magatzems i 13 edificis en construcció.
L'estudi va ser aprovat en un dels darrers plens amb els vots a favor de l'equip de govern de la CUP i l'abstenció de CiU. El portaveu de CiU, Josep Rovira, va exposar: «La primera conseqüència derivada de l'estudi serà penalitzar els habitatges buits a través dels impostos municipals i no ho acabem de compartir». La previsió de l'Ajuntament és apujar l'IBI dels habitatges buits.
Per la seva part, l'alcalde, Enric Domènech, va respondre: «És una opció que pren l'equip de govern per tal d'evitar les cases desocupades». Va valorar l'estudi com una acció destinada a fomentar l'habitatge en positiu.
L'Ajuntament incorporarà una desgravació del 90% a l'IBI dels propietaris que apostin per la masoveria urbana. Es tracta de reduir el lloguer sobre la base de fer reparacions a l'edifici llogat.
A partir de l'estudi, l'Ajuntament preveu elaborar un registre municipal d'habitatges buits i crear una borsa de possibles llogaters.
L'estudi consta d'una fitxa individualitzada per a cada finca. Aquestes fitxes van ser elaborades mitjançant el treball de camp de personal propi de l'Ajuntament de Mieres i dels Serveis Tècnics de l'Àrea d'Urbanisme i Edificació del Consell Comarcal de la Garrotxa.
Les dades es van obtenir a partir d'una inspecció ocular exterior de la finca, amb l'ajut del padró d'habitants i el coneixement del personal adscrit a l'Ajuntament.
Patrimoni
L'Ajuntament de Mieres també ha fet públic que ha demanat un catàleg dels elements del patrimoni cultural, arquitectònic i cultural de la localitat. També ha encarregat un estudi històric de Mieres. La previsió és poder-ne disposar al juliol del 2017.
Es tracta d'una localitat amb un important llegat històric. Va ser un dels escenaris de l'inici de la segona part de la revolta remença. En el terme municipal hi ha una gran quantitat de masies d'origen medieval i moltes de les cases del nucli urbà també tenen uns orígens antics.
Rica en pinedes, rouredes i alzinars, la localitat va tenir una potent activitat agrícola i va arribar a superar els 1.500 habitants a mitjans del segle XIX. Després de la mecanització del camp, ha quedat amb uns 330 habitants.
