Consens entre els arquitectes gironins: el premi Pritzker al despatx olotí RCR dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta no només és merescut sinó que premia un concepte molt particular de l'arquitectura i pot beneficiar aquesta professió a les comarques de Girona i a Catalunya.

Narcís Reverendo, president de la delegació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, assegura que el Pritzker «és un reconeixement a l'arquitectura que valora el lloc per damunt de tot, i l'interpreta per crear espais que generen emocions a través dels materials emprats».

Tots els arquitectes consultats coincideixen en aquestes valoracions. Ramon Bosch assegura que el premi posa Girona en el mapa de l'arquitectura mundial. A més, explica, «és molt significatiu que han dut a terme una obra eminentment local, que a més té molta relació amb el lloc on ha sigut construïda; això no és normal, el que es porta avui és la globalització». En la seva opinió, «el missatge que ha volgut emetre el Pritzker és clar: es mostra a favor de tornar a allò local, a la proximitat». Segons aquest professional, el premi «té un valor simbòlic en uns temps en què -especulació, bombolla immobiliària, etc.- l'arquitectura era vista com a enemiga del poble».

Joan Maria Viader està segur que el premi «pot beneficiar el conjunt de l'arquitectura a les comarques de Girona, de la mateixa manera que El Celler de Can Roca ha fet que sigui més coneguda la cuina gironina i la catalana».

Martí Franch, per la seva condició de paisatgista, combrega molt amb les idees del despatx premiat i en valora especialment el «diàleg amb el paisatge» que mantenen les seves obres. Destaca que és poc usual en arquitectura que hi hagi tantes sinergies amb el paisatge i ressalta que «és un diàleg en veu baixa, no fan més que afegir una veu més al diàleg del paisatge, tot molt sensible».

Arcadi Pla assenyala que «l'element més remarcable és que demostren que és possible tenir un recorregut i reflexió altament valuós des d'un àmbit territorial petit, i a partir de propostes d'escala petita i mitjana», afegeix. «Es pot arribar a ser universal des de l'àmbit més local i reduït», sentencia. «En contra de certes arquitectures que reparteixen els seus llenguatges fora de context, RCR han tingut sempre clar que els seus arguments eren extrets del seu entorn o del que reconeixen en els llocs que els nous encàrrecs els proporcionen», diu. «És molt important per a les comarques de Girona, perquè demostra que en aquest petit territori hi ha un cultiu remarcable en molts àmbits, tant en l'Art i la Cultura, com en altres disciplines», explica Pla.

Eduard Callís i Guillem Moliner, que comparteixen estudi precisament a Olot, indiquen que a RCR «treballen magistralment amb els ingredients essencials de l'arquitectura com les proporcions, el ritme, l'estructura, l'espacialitat, la llum natural, el procés de descoberta, el caràcter o l'atmosfera». «Això permet que en resulti a la vegada una obra plenament arrelada i també universal; concreta i precisa i en molts casos intemporal. Imaginem el procés de projecte com un trajecte que es recorre a poc a poc», afegeixen els dos arquitectes.