La mutilació genital i el matrimoni forçat són dues formes de violència masclista contra les quals es lluita des de fa anys des de les comarques de Girona. Durant el 2016, els Mossos van tractar en vuit ocasions casos relacionats amb la mutilació genital femenina a la demarcació. En tres casos, les nenes ja havien sofert la mutilació. Pel que fa als matrimonis forçats, durant l´any passat la policia es va posar en alerta en quatre ocasions.
La Regió Policial de Girona fa molts anys que està treballant ambdós aspectes. La cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC), la sotsinspectora Rosa Negre, explica que des de l´any 2002 hi ha un protocol interdepartamental per prevenir i lluitar contra la mutilació genital femenina. En el cas dels matrimonis forçats, les comarques gironines van aprovar l´any 2014 un protocol específic contra aquest tipus de violència, que va ser el primer de Catalunya.
La mutilació és una pràctica que algunes famílies procedents de països subsaharians encara mantenen. I és en l´oportunitat d´un viatge, sobretot, que hi ha el risc que les nenes puguin ser mutilades. La mutilació és una forma de violència masclista que afecta tant nenes que acaben de néixer com noies d´edat més avançada. Hi ha joves a qui se´ls fa l´ablació abans del casament.
Els motius que la justifiquen, segons la cap de la URPAC, es poden desmuntar mitjançant la conscienciació, sobretot a partir d´arguments de protecció de la salut. Entre els arguments que s´addueixen hi ha els relacionats amb la religió, el tema de la puresa o el control sexual. A Espanya, la legislació contempla que la mutilació està prohibida i el Codi Penal aplica un càstig sever: una pena d´entre sis 6 a 12 anys de presó.
Treball en xarxa
A la demarcació de Girona s´han donat prop del 40% dels casos que la policia catalana ha tractat durant el 2016. Si s´observa les vegades que els Mossos han activat el protocol pel risc de mutilació en alguna nena, es pot veure com des del 2010 a la Regió Policial de Girona s´ha fet en 74 ocasions. A Catalunya, un total de 190. La sotsinspectora considera que el fet que a Girona hi hagi aquest nombre es dona sobretot pel «treball en xarxa». Des de l´any 2000, professionals de diferents àmbits socials estan en alerta.
Per aconseguir detectar-ho hi ha diversos operadors clau. El més important és Salut, afirma Rosa Negre, perquè és des d´allà on es detecta o es pot fer «un treball pedagògic i intentar convèncer les comunitats practicants que és quelcom perjudicial per a la salut». Per a la cap de la URPAC, l´important és que, si bé les comunitats han de saber que hi ha un marc legal, el que han de veure és que «és una tradició que cal erradicar, ja que atempta contra els drets humans i impacta de forma greu contra la salut de les víctimes».
Cada vegada que es detecta que hi ha un risc s´activa el protocol i s´actua. A banda dels Mossos, Salut i Serveis Socials, també és important el paper d´Ensenyament, ja que les escoles de vegades són espais on les menors verbalitzen que aniran de viatge i el seu temor a ser mutilades.
Durant el 2016 es va activar el protocol per risc de mutilació a la demarcació de Girona en vuit ocasions i en tot Catalunya, 14. La cap de la UPRAC considera que a Girona hi ha «més incidència perquè s´està treballant des de fa anys i el bagatge de la sensibilització ha permès que entre els professionals els mecanismes de detecció s´hagin afinat». Negre reconeix que els casos que arriben als Mossos «no són els que s´han treballat, sinó que n´hi ha molts més», ja que la policia «no deixa de ser el darrer esglaó, el que nosaltres veiem són casos de consumació o bé de situacions de risc que no s´han pogut neutralitzar per part dels altres operadors de la xarxa».
Menors de 4 a 14 anys
Dels vuit casos del 2016 cal destacar que tres van ser mutilades. Les víctimes són nenes d´entre quatre i 14 anys les famílies de les quals procedeixen de Gàmbia, Senegal o Mali. En un dels casos, una de les nenes va arribar mutilada del país després del reagrupament familiar. La majoria de vegades es detecten en la revisió pediàtrica i és el metge qui alerta.
Dels vuit fets del 2016 cal destacar que hi ha dos casos on s´ha informat el jutge i aquest ha pres la mesura de «la prohibició de sortida del país». I en un altre cas, la policia també ho ha sol·licitat perquè és una nena recent nascuda, que té germanes a qui ja s´està protegint per evitar que se´ls practiqui l´ablació. Els tres casos restants no van acabar essent de risc un cop la xarxa va fer l´aproximació a la família. En els casos de consumació de mutilació, des de fa un parell d´anys la sanitat pública assumeix el cost de les operacions de reconstrucció de la part genital de dones mutilades residents a Catalunya. Les operacions es fan a l´hospital Clínic.
